Metodos De Solfeo

UNIVERSIDAD POLITÉCNICA DE VALENCIA
FACULTAD DE BELLAS ARTES
DEPARTAMENTO DE COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL
DOCUMENTACIÓN E HISTORIA DEL ARTE
TÍTULO DEL PROGRAMA: MÚSICA

ESTUDIO DE LOS MÉTODOS
DE SOLFEO ESPAÑOLES
EN EL SIGLO XIX
Y PRINCIPIOS DEL XX

TESIS DOCTORAL

Autor: ROBERTO LORAS VILLALONGA

DIRIGIDA POR:

DR. D. JOAQUÍN ARNAU AMO
DR. D. MANUEL PÉREZ GIL

Mayo 2008

2Resumen (Abstract)

El presente estudio es un análisis de los métodos de solfeo existentes en el periodo que
va desde principios del siglo XIX hasta 1920, de autores exclusivamente españoles. El
trabajo tiene varios apartados: una declaración de intenciones en cuanto a objetivos y
metodología; una ligera exposición de antecedentes en la enseñanza de esta disciplina;
el cuerpo central en elque se han analizado a 37 autores, que representan un total de 70
libros o partes de métodos, en los que se examinan pormenorizadamente los contenidos
pedagógicos de ellos, la idoneidad de su planteamiento y su efectividad práctica, comparándolos con los escasos programas de la asignatura existentes en la época, para distinguir si los contenidos respondían a un plan preexistente o a iniciativaspersonales; y
también contrastándolos con los modernos principios pedagógicos. Le sigue a este grueso de la tesis un estudio comparativo de todos los métodos en cuanto a sus contenidos,
para al fin llegar a una conclusión sobre los textos de enseñanza en la época estudiada.
Se completa el trabajo con un apéndice en el que se hace referencia a las lecciones de
solfeo a 2 y 3 voces de SalvadorGiner, descubiertas, recopiladas, arregladas y editadas
por el autor de esta tesis, que aunque no constituyen un método, sí son lecciones solfísticas de ese período. Éstas se analizan deslindadamente en todos sus aspectos rítmicos,
melódicos, motívicos, armónicos y formales, llegando así mismo a deducciones. También el apéndice contiene el facsímil de las portadas de todos los métodos y de algunosotros documentos de interés.

El present estudi és una anàlisi dels mètodes de solfeig existents en el període que va
des de principis del segle XIX fins a 1920, d'autors exclusivament espanyols. El treball
té diversos apartats: una declaració d'intencions quant a objectius i metodologia; una
lleugera exposició d'antecedents en l'ensenyança d'esta disciplina; el cos central en què
s'hananalitzat a 37 autors, que representen un total de 70 llibres o parts de mètodes, en
els que s'examinen detalladament els continguts pedagògics d'ells, la idoneïtat del seu
plantejament i la seua efectivitat pràctica, comparant-los amb els pocs programes de
l'assignatura existents en l'època, per a distingir si els continguts responien a un pla preexistent o a iniciatives personals; i tambécontrastant-los amb els moderns principis pedagògics. Li segueix a este gros de la tesi un estudi comparatiu de tots els mètodes
quant als seus continguts, per a la fi arribar a una conclusió sobre els textos d'ensenyança en l'època estudiada.
Es completa el treball amb un apèndix en què es fa referència a les lliçons de solfeig a 2
i 3 veus de Salvador Giner, descobertes, recopilades, arreglades ieditades per l'autor
d'esta tesi, que encara que no és un mètode, sí que són lliçons solfístiques d'eixe període. Aquestes s'analitzen delimitadament en tots els seus aspectes rítmics, melòdics, motívics, harmònics i formals, arribant així mateix a deduccions. També l'apèndix conté el
facsímil de les portades de tots els mètodes i d'alguns altres documents d’interès.

3

The present studyconsists of an analysis of the contents in the existing methods of
“solfeo” in the period that goes since the beginning of the XIX century until 1920, from
Spanish authors exclusively.
After the declaration of objectives and methodology, the state of the question is exposed
analyzing the antecedents in the teaching of this discipline. The central body of the
work, in which 37 authors have...