Miguel Hernandez

Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

La segona meitat del segle xx, la nostra poesia, malgrat les circumstàncies polítiques, visqué un moment brillant si considerem la quantitat d'autors i d'obres rellevants. En el mapa conceptual vam fer un repàs general a la producció literària de la postguerra i vam parlard'alguns dels tòtems de la nostra poesia: Riba, Foix, Ferrater, Martí i Pol... A aquests, cal afegir uns altres noms d'igual importància, com Vinyoli, Espriu, Brossa, Quart, Palau i Fabre, Maria Beneyto, Vicent Andrés Estellés...
La poesia de postguerra segueix tres corrents bàsiques:
a) Poesia que continua la tradició simbolista dels anys anteriors, on se situen autors com Carles Riba(Elegies de Bierville) o Josep Carner ( Nabí). Aquestes obres signifiquen la culminació artística dels seus autors i, expressen, la difícil realitat que afrontaren tots dos autors com tants d'altres intel.lectuals de l'època després de la desfeta bèl.lica Tant en aquests poetes que viuen experiències tràgiques com en els més joves, s'hi detecta un deix d'angoixa i de malestar que deriva cap al conreud'una poesia marcada per l'existencialisme, com és el cas de Blai Bonet (Cant espiritual),del valencià Xavier Casp (Volar) o de Joan Vinyoli (El callat).
b) Una poesia que explota la línia oberta per les avantguardes. Es tracta d'una poesia rupturista amb les concepcions literàries i amb el llenguatge encunyat per la tradició. El moviment més seguit serà el surrealisme, amb l'explotacióagosarada d'imatges oníriques La trobem en autors com Josep Palau i Fabre(Poemes de l'alquimista), Joan Brossa (Poesia Rasa )o Joan Fuster (Escrit per al silenci).
c) Per últim, tenim una poesia realista. Es tracta d'una poesia sovint de denúncia política o de protesta social, que busca expressar-se en un llenguatge planer i senzill defugint la retòrica i cercant una comunicació directa iimmediata amb el lector. L'aparició de la poesia realista té la seua raó de ser en un context com el de la postguerra, amb la incidència d'una sèrie de causes, de tipus social i polític. Però també per la necessitat de renovació estètica que sempre cerca la literatura. Si el conreu d'aquesta poesia serà patrimoni dels joves poetes (Ferrater, Estellés, Martí i Pol), també compta amb la participaciód'autors d'altres generacions com Pere Quart o Salvador Espriu. En el desenvolupament de la poesia realista hauríem de destacar el paper exèrcit per crítics literaris com Josep Ma Castellet i Joaquim Molas que són els responsables d'una sèrie de consideracions teòriques que confluiren en la defensa del realisme històric com a estètica a seguir per part dels autors més joves. Així, al pròleg de Poesiacatalana del segle XX (1963) Castellet i Molas defensaven un canvi d'actitud.
Ens trobem amb obres com V. Andrés Estellés (Llibre de meravelles), Gabriel Ferrater (Les dones i els dies )o Miquel Martí i Pol (El poble). Aquesta línia de poesia, connectaria després amb textos dels cantautors de la Nova Cançó (Raimon, Lluís Llach, Pi de la Serra, Ovidi Montllor).

Veg Tema 8 , “Un passeig literaripel segle XX”. Llibre de text de 2n de Batxillerat

Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic

La segona meitat del segle xx, la nostra poesia, malgrat les circumstàncies polítiques, visqué un moment brillant si considerem la quantitat d'autors i d'obres rellevants. En el mapa conceptual vam fer un repàs general a la producció literària de la postguerra i vam parlard'alguns dels tòtems de la nostra poesia: Riba, Foix, Ferrater, Martí i Pol... A aquests, cal afegir uns altres noms d'igual importància, com Vinyoli, Espriu, Brossa, Palau i Fabre..., però, cal destacar l’obra de Vicent Andrés Estellés una de les més singulars de la postguerra – obviat al mapa conceptual-.
Vicent Andrés Estellés és d'aquells poetes que tenen una dimensió universal, i la seua...