Minorias étnicas

“LAS MINORIAS ÉTNICAS” Laura Newby

El text que ens presenta Laura Newby és un bona introducció a la realitat antropològica de la Xina. L’autora no descriu les minories ètniques ja que aprofundir en aquest tema està fora de l’abast de l’article però sí les cita totes i posa exemples concrets quan són necessaris explicant trets distintius i diferències entre minories.
Feta la introducció de quela intenció del govern xinès era suprimir la identitat de les minories per a tenir una classe homogènia se’ns explica com ho ha portat a terme des de la instauració de la República.
Els primers comunistes tenien la convicció de que les diferències ètniques s’esvairien amb la imposició del sistema. No van tenir en compte que una societat en veure’s amenaçada reacciona reafirmant les sevesconviccions i, en aquest cas, els seus trets que els distingeixen dels dominadors, els han. Llavors, van canviar el mètode: fer concessions a les minories, fins i tot donant privilegis que creen greuges comparatius a els han, mentre paral·lelament s’imposa la cultura i costums del sistema comunista i de la ètnia dominant.
El mòdul 1 fa una introducció a les minories nacionals i es centra molt més enl’objectiu de la assignatura que és les llengües de la Xina: origen, característiques, distribució geogràfica i qui les parlen. En canvi Newby aprofundeix en el procés de classificació i actuació del govern cap a les ètnies deixant de banda les llengües respectives, encara que si afirma que la llengua té un paper important en la seva identitat. Tant és així que el govern no nega l’educació bàsica enles llengües pròpies, concessió per a que no es sentin discriminats, però la educació superior és exclusiva en putonghua. Això implica que la llengua autòctona queda infravalorada culturalment.
D’aquesta manera, es crea una relació de mutu profit entre les ètnies i la República: les ètnies aconsegueixen desenvolupar-se dins la societat que els assimilat i la República integra cada vegada més lesminories. No oblidem que en molts casos les minories ètniques són pobles no xinesos que l’imperi va annexionar i que no s’identifiquen amb els han. Al govern central li interessa, i molt, tenir aquests pobles integrats dins de la seva estructura d’una manera cordial ja que la majoria són fronterers i en cas de conflicte amb països veïns podrien tornar-se en contra de la República. Tanmateix s’evitaque determinades minories fortes tinguin aspiracions independentistes. Per acabar d’entendre la importància de classificar les minories tenim el cas dels hui. Grup que no presenta diferències físiques, culturals, lingüístiques, etc. respecte els han però que són musulmans i històricament han tingut una relació problemàtica amb l’Estat. Al tenir identificades, classificades i estudiades lescaracterístiques de tots aquests grups es poden portar a terme accions preventives respecte el seu comportament futur. El govern pot prendre decisions i preveure la reacció d’algunes de les minories.
Hi ha un tret important que és la consciència que tenen les minories de la seva pròpia existència. Hi ha casos en que les minories viuen força aïllades i no tenen gaire contacte amb el han llavors els seuscostums culturals i la seva llengua no són quelcom distintiu per que és lo únic que coneixen. Això passava principalment a les terres fronteres de l’oest i a les grans extensions poc poblades. En aquests casos l’Estat promovia emigracions de població han per a ‘transmetre’ls’ la seva cultura. L’excusa per a adquirir la cultura han era que portaven el progrés, una manera de viure més moderna i a laque calia adaptar-s’hi per progressar. Per tant, semblar-se als han és sinònim de modernitat. Per una altra banda, com ja hem comentat, el govern atorga certs privilegis a les minories com ara tenir més d’un fill o accedir als estudis superiors d’una manera més senzilla. Així doncs, es dona la paradoxa de que les minories evolucionen cap a la referència han i en canvi els han residents a...