mucosa gastrica











CÈL·LULES DE LA MUCOSA GÀSTRICA












Índex
1- El vòmit.................................................................................................. .................. ...........1-2
2- Funció de les cèl·lules de la mucosa gàstrica..................................... ................. ................2-3
3- Mecanismes de control i de secreciógàstrica d’àcid.. ................. .......................................3-4
4- Mecanismes d’estimulació de la cèl·lula parietal.................................. ................. .............4-5
5- Fisiologia de la secreció del factor intrínsec.............................................................................5
6-Bibliografia..................................................................................... .........................................6




















Explicar i argumentar les qüestions:
1. Quins factors poden provocar el vòmit? Quin és el seu mecanisme?
Primer començarem explicant què és el vòmit. El vòmit (emesis), és l'expulsió violenta i espasmòdica del contingut de l'estómac a través de la boca. La sensació que algú té abansde vomitar es diu nàusea. Pot precedir al vòmit o també pot aparèixer aïllada.
Ara bé, els factors que poden provocar els vòmits són molts, però entre elles trobem:
Desordres digestius: en casos de gastritis, estenosis pilòrica, íleo intestinal...
Sistema nerviós i sentits: cinetosis, hemorràgia cerebral, commoció cerebral, intoxicacions...
Uns altres: desordres alimentosos, vòmitpostoperatori, altes dosis de radiacions...
El mecanisme que porta a terme aquest procés es podria explicar així:
Centre del vòmit
L'emesis està controlada pel centre del vòmit en la formació reticular del cerebel. Aquesta pot rebre senyals d'estimulació de diversos orígens, a saber:
En el quart ventricle del cervell existeix uns quimioreceptores que poden accionar-ne per substàncies presents en la sang,doncs estan situats abans de la barrera hematoencefàlica. Aquests quimioreceptores són de diversos tipus: dopamina , serotonina 5-HT , pioides, acetilcolina i de substància P.
Així doncs són vàries les substàncies que poden originar l'estimulació d'aquests, originant cadascú una via d'activació. Es creu que la substància P aquesta involucrada en totes elles, com etapa final.
El sistemavestibular en l'oïda, que comunica amb el cervell a través del nervi cranial VIII, el vestibulococlear. És la via implicada en la cinetosis.
El nervi cranial X (nervi vague), que actua quan la faringe és irritada.
Sistema nerviós vagal, responsables de transmetre alteracions de la mucosa gastro-intes.


L'acte del vòmit
És un acte complex que inclou tres accions bàsiques sincronitzades, totes ellesamb origen en el bulb: acció motora, acció nerviosa parasimpàtica i acció nerviosa simpàtica. En major detall:
El sistema nerviós (S.N.) parasimpàtica indueix a l’incrementa de la salivació.
Peristaltisme invers. A partir de la zona mitja de l'intestí prim, es fa circular en sentit invertit al contingut intestinal, a través de l'esfínter pilòric ja relaxat.
Descens de la pressió intratoràcica, a causa d'una inspiració forçada amb la glotis tancada. En combinació amb l'augment de pressió intraabdominal a causa de la contracció de la musculatura abdominal, ocasiona l'ascens del quim per l’esòfag sense necessitat de peristaltisme per aquesta zona. L'esfínter esofàgic es relaxa. Tot això forma part de la resposta motora.
El S.N. simpàtic fa augmentar el ritme cardíac i provoca sudoració.Encara que no aquesta totalment definit el paper dels neurotransmisores en la regulació del vòmit, clasicamente s'han emprat amb èxit inhibidors de la dopamina, histamina i serotonina per a suprimir el vòmit.

2. Anomena i explica breument la funció de les cel. De la mucosa gàstrica.

Primer direm, que la mucosa gàstrica protegeix l'estómac davant d'una digestió produïda pels sucs...