Nacionalitat catalana

ENRIC PRAT DE LA RIBA



Yasmina Palomino Llombart
2n BAT – B
ÍNDEX
Biografia de l’autor……………………………………………………………….... p. 2
Capítol 1…………………………………………………………………………..... p. 3Capítol 2……………………………………………………………………………. p. 4
Capítol 3……………………………………………………………………………. p. 5
Capítol 4……………………………………………………………………………. p. 6
Capítol 5……………………………………………………………………………. p. 6
Capítol 6……………………………………………………………………………. p. 7
Capítol 7……………………………………………………………………………. p. 8
Capítol 8……………………………………………………………………………. p. 8
Capítol 9…………………………………………………………………………..... p. 9
Capítol10…………………………………………………………………………. p. 10












BIOGRAFIA DE L’AUTOR

Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 1870 - 1917) fou el primer president de la Mancomunitat de Catalunya i un dels principals artífex del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

Prat de la Riba serví Catalunya des del "seny ordenador" que el portà a la creació d'un gran nombre d'infraestructures, d'institucions cíviques i culturals, malgrat les adversitatspolítiques i econòmiques que hagué de suportar, així com la salut precària que li llevà la vida en plena maduresa creativa.
L'any 1887 va ingressar al Centre Escolar Catalanista, on va sorgir una de les primeres definicions del catalanisme. El 1890 en fou escollit president.

L'any 1892 va ser secretari de l'assemblea que va redactar les Bases de Manresa, document que fixava les bases per la devolucióde les Constitucions catalanes.
Va ser president de la Diputació de Barcelona i com a tal el 18 de juny de 1907 va fundar l'Institut d'Estudis Catalans. Impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya de la qual va ser el primer president, el 6 d'abril de 1914, fins a la seva mort.

Va tenir càrrecs de responsabilitat dins de la Unió Catalanista. Com a mobilitzador de la consciència catalanista,va elaborar manifestos de la Unió, entre els quals destaca el Missatge al Rei dels Hel·lens l'any 1897. Com a divulgador i pensador catalanista va escriure Compendi de la doctrina catalanista, Compendi de la Història de Catalunya i va impulsar el diari La Renaixença.
Des del 1899 va impulsar un corrent polític catalanista, primer al Centre Nacional Català i després a la Lliga Regionalista. Tambéés autor de l'obra referencial La nacionalitat catalana, escrita el 1906, la qual m’he llegit i resumeixo seguidament.

CAPÍTOL 1

INTRODUCCIÓ

El rei ho era tot en la vida nacional, estava en contra de Catalunya i va ser un gran factor perquè Catalunya fos excluïda del govern.
El Castella es converteix en la única llengua escrita de Catalunya. Catalunya , es queda sense acció política, sensecultura pròpia sotmesa al govern. Catalunya va perdre la Nació i la pròpia personalitat.
A Catalunya apareix una corrent descatalanitzadora i a l’ hora un procés de catalanització, mentre en els jocs florals, s’ intenta restaurar el Català.
Llavors, la pagesia va entrar a formar part del tercer estat sense deixar el mas i la terra a on havien viscut i això, va fer començar la renaixença,
segona Pratde la Riba, el corrent que guanya no es el que arriba a la massa, sinó que es el que domina els cims en els cèrcols propulsors de la vida nacional.

CAPÍTOL 2
PROVINCIALISME I REGIONALISME
El provincialisme català, és un provincialisme prenyat de radicals reivindicacions.
La frase “No pot estimar la nació qui no estima sa província” reflecteix la síntesi de tota la teorització delprovincialisme.
El dret foral Català, va ser desnaturalitzat per la llei hipotecària sense aixecar protestes.
Per resoldre les matèries que han de reservar la llei comuna i la foral s’ ha de recórrer a raons de tradició econòmiques i oportunistes.
“Cada societat és una persona i cada persona té els seus drets”.
“L’ home estima més la família que el...