Nadal_Júlia_PAC1

PAC 1. Les teories de la Justícia

Júlia Nadal Guàrdia

(1) Al capítol 1 del llibre es presenten tres tipus de teories de la justícia i diversos
exemples on s’ofereixen respostes diferents sobre allò que seria correcte. Segons
l’autor, què són els dilemes morals i com poden contribuir a la reflexió sobre els
problemes pràctics? Explica-ho amb les teves paraules i dóna exemples que no siguin
alllibre.
Segons el catedràtic de Harvard i autor del llibre, hi ha tres postures respecte al tema
de la justícia. L’utilitarista , la dels liberals i la dels comunitaristes. Tres maneres
diferents d’entendre la justícia que cadascú s’adapta a base de respondre certes
preguntes de difícil resposta que marquen on estan els nostres límits ètics i morals als
que Sandel anomena dilemes morals, els qualstreu d’una realitat quotidiana per tal
d’apropar els problemes ètics a un públic més general.
La qüestió recau en les respostes que anem donant als dilemes i que formen una idea
d’allò que considerem just . Respondre a aquest dilemes doncs no només ens fa, a
efectes pràctics, ser conscients de quines són les nostres opinions sobre múltiples
sobre problemes socials i polítics contemporanis, sino quetambé ens permet conèixer
quins són els principis que fonamenten les nostres opinions , i avaluar críticament
aquests punts de vista , veure’n els punts dèbils i objeccions, o tal i com diu l’autor
“hem d’intentar deixar als nostres fills un món habitable”, perquè "de vegades un
argument pot canviar les nostres idees" .
Hi ens hi podríem trobar en situacions relativament ordinàries, com podriaser el cas
d’un atracament a un banc. Tens una arma de mà i la possibilitat de clavar-li a
l’atracador que va armat amb una pistola i està apuntant al director de la sucursal per
tal que li doni diners. Si poguessis ferir l’atracador clavant-li’l a la cama, estaries
agredint una persona causant-li una ferida lleu i alhora estaries salvant la vida d’una
altra. La llei, en la majoria de casos amparaaquestes conductes, i és perquè la suma de
conseqüències de l’acció és positiva.

PAC 1. Les teories de la Justícia

Júlia Nadal Guàrdia

(2) Quins arguments creus que es podrien donar dins de l’utilitarisme a favor i en
contra de la creació i manteniment de CIE’s?
Basant-nos en un punt de vista utilitarista, es podria argumentar que un centre
d’internament de persones estrangeres ofereix, per unabanda, la garantia que
aquelles persones que han vulnerat el sistema judicial i les normes del país, ja sigui en
la seva entrada en el mateix o en un comportament inadequat un cop dins, garanteix
l’expedició d’aquestes persones al seu país d’origen. Centrant-nos en aquest
argument, podríem dir també, que a pesar que alguns dels interns després siguin
acceptats al país recorrent una faltaadministrativa, aquests centres presten un servei
de bé major. Els punts positius de les accions dutes a terme superen els negatius si
contemplen el número de persones a les que beneficia l’expatriació de les persones
il·legals, estaríem parlant doncs de tot aquell a qui ampara un sistema judicial sòlid i
amb garanties. Un sistema judicial amb les seves pròpies normes, les mateixes que
ofereixen unbenestar a tota la societat. Així doncs, el bon funcionament del sistema i
el bon compliment de les normes donen sentit al punt de vista utilitarista, d’a quantes
més persones beneficiï, més vàlida serà aquella acció.
Si ens ho mirem, des del mateix corrent filosòfic però fixant-nos en els punts
desavantatjosos, on està la moral quan parlem de deixar persones sense garanties de
drets a la intimitat,honor, higiene bàsica, pel mer fet de no pertànyer o haver nascut
al país en el que es troba? De quin sistema judicial que defensa els drets humans
estem parlant quan aquest mateix segueix abans un procediment anti-ètic que la
pròpia decència humana? I en els nombrosos casos de tractar-se d’una falta
administrativa?
La moralitat no recau només en la suma calculada entre conseqüències positives o...