Narrat_postguerr_m_rodoreda







narrativa catalana de postguerra


























MERCÈ RODOREDA
(Barcelona, 1908 - Girona, 1983)





















































La cultura catalana de postguerra va seguir diferents fases de violència, sota el règim franquista, que anirà minvant progressivament.

– Als anys 40 el pes de la cultura oficial i la repressió serà molt forta, de manera quequalsevol mostra de cultura catalana quedarà reduïda a la clandestinitat, sent el moment de màxima producció.

– Cap als anys 50 es començarà a organitzar una cultura catalana de tipus privat, que mica en mica anirà desplaçant la cultura oficial i que provocarà la reducció de la producció clandestina, i fins i tot de la literatura d’exili.

– Cap als anys 60, amb l’obertura del règim, s’inicia larepresa de la cultura catalana.

Entre el 1939 i el 1945 va ser la lluita des de l’exili la que va tenir una major producció i la que va produir una obra més incisiva, mentre que al país el règim franquista actuava amb força i no admetia cap tipus de dissidència. La cultura de la clandestinitat era poca i s’anà ampliant poc a poc, amb la celebració de lectures poètiques o tertúlies literàries.
D’altrabanda, en els set primers anys de franquisme, no hi va haver literatura catalana a nivell públic, a excepció d’algunes publicacions de llibres sagrats o eclesiàstics.
L’objectiu d’aquests àmbits culturals (l’exili, la clandestinitat i el moviment públic) serà el manteniment de la cultura catalana enfront d’una actuació que en cercava la seva desaparició. Concretament, es poden definir uns aspectesconcrets:


– Salvar la llengua.
– Recuperar el prestigi social i cultural de la literatura catalana, perdut amb la victòria franquista .
– Recuperar la creació cultural i reviure els contactes culturals.
– Lluitar contra els que havien claudicat amb el règim, fos ideològicament o fos lingüísticament.


Com el règim franquista monopolitzava i controlava totalment els mitjans de comunicació sociali de masses, l’activitat literària es mourà a través d’una mitjans força limitats, amb la impossibilitat que això implica d’arribar al gran públic.

NOVEL·LA DE POSTGUERRA
Era molt difícil, i al principi impossible, publicar en català, i més la novel·la. I tampoc era un gènere que permetés fer-ne lectures o trobades, com és el cas de la poesia. Però la novel·la catalana abans de la Guerra Civil japatia una situació de dèficit i fins de crisi.
Tot i les dificultats s’anirà recuperant gradualment, insistint en les tècniques i les actituds que s’havien desenvolupat en els anys de preguerra .

– La narrativa de l’exili :
La traumàtica experiència de la guerra i la de l’exili després de la derrota republicana l’any 1939 van estimular la redacció d’un seguit de novel·les i contes, mitjançantels quals els autors pretenien donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar, a partir de l’experiència límit patida, sobre la condició humana. De la novel·la testimonial podem citar per exemple l’obra 556 Brigada Mixta (1945), d’Avel·lí Artís-Gener; la novel·la curta Aquí descansa Nevares (1967), de Pere Calders; Tots tres surten per l'Ozama, de Vicenç Riera Llorca. ...

– El RealismeCompromès
Dins del Realisme Compromès cal distingir dos corrents:

• El Neorealisme és un corrent constituït per un conjunt de novel·les i contes centrades en els ambients marginals i els treballadors, amb intenció de denúncia humanitària.

• El Realisme Històric no presenta cap tret diferenciador en l’elaboració del relat, només la
substitució de la denúncia humanitarista per un plantejament de lainjustícia social.

– La narrativa psicològica
Part de la producció de Mercè Rodoreda i de Llorenç Villalonga, és estretament lligada a aquest model.
La novel·la psicològica és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust o James Joyce. La utilització d'aquest tipus de novel·la s’entén com l'intent de reflectir el mon interior dels personatges, els...