Neolització

HISTÒRIA I
UNITAT 1. Activitat 1.1


Prèvia

A partir de sis lectures establertes per a la iniciació de l’assignatura i sota l’enunciat temàtic Introducció epistemològica: història, diversitat i relativitat cultural elaborarem de forma pautada una breu síntesi de les principals idees iconceptes dels textos proposats i que utilitzarem com a marc preliminar de l’assignatura. En un primer apartat recollirem aspectes de metodologia històrica com el nominalisme, la subjectivitat històrica, la universalitat o l’eurocentrisme. Dins d’un segon apartat ens aproparem a la descomposició temporal entesa com a concepte introductori de tres nivells d’investigació històrica. Aquesta nociótemporal ens servirà d’enllaç per a inserir el tercer apartat,que tindrà com a mòbil la separació de la realitat ontològica del discurs mític enfront del discurs lògic de la cultura occidental. Es clourà la síntesi amb una breu reflexió al voltant de les idees exposades.

1.Les posicions epistemològiques. Universalitat i eurocentrisme.

La història depèn de multiplicitat de factors. Laconstrucció del seu discurs no resideix en les seleccions temàtiques ni documentals per si mateixes si no en l’historiador, la seva circumstància i la mirada que cada generació d’historiadors dirigeix vers les empremtes històriques. Això no suposa un allunyament de la realitat malgrat la inevitable subjectivitat del discurs històric. Aquest discurs condicionat pel present no implica però la negació de laseva validesa: el rigorisme i la precisió propera a les ciències experimentals exclou l’arbitrarietat i la manca de rigor. Atenent que el discurs històric representa un diàleg entre el passat i el present, aquest està legitimat en tant que la comprensió del present passa per una reflexió sobre com aquest present ha esdevingut, fet que confereix a la història a banda del valor acadèmic, elsatributs d’una funció social.

A partir del s XVI i fins la fase imperialista dels s XIX i XX Europa culminava un procés històric de colonització planetària que va discórrer paral·lel a la creació i desenvolupament d’un nou sistema econòmic. Fou mitjançant aquesta situació històrica com Europa esdevenia un (el) nucli generador de la història universal. De fet, què és una història universal si nouna història de les societats d’occident, del seu desenvolupament tecnològic i del progrés? Les cultures no ajustades a aquests paràmetres deixen de tenir interès doncs tals paràmetres de judici i metodologia eurocentristes han esdevingut universals i unívocament projectats cap a qualsevol situació històrica a més d’estar indissolublement units perillosament a la interpretació perjudicial,axiomàtica i distorsionant dels fets. Tanmateix el flux immigratori, l’ imperialisme i la colonització dels darrers dos segles ha fet que occident conegués la seva alteritat i sorgís una altra categoria: la interculturalitat que ha deixat pas a plantejaments sensibles a aquesta diversitat promovent que la història europea hagi deixat de banda els prejudicis que donaven per suposada la superioritat de lacivilització i la cultura occidental enfront la resta de cultures del planeta. L’ interès cada cop més gran vers els grups socials minoritaris, les nacions sense estat i el desconeixement de les evolucions històriques de continents sencers han promogut una “descolonització històrica” lliure de prejudicis i falses subordinacions. Es tracta ara doncs d’escriure la història dels pobles sensehistòria.

La diferència essencial entre occident i la seva alteritat rau en la posició que ocupa el fet religiós en l’experiència vital i social dels individus. Tenir consciència d’aquest fet és un pas cabdal per a copsar el fet d’un món regit per la dialèctica de la sacralitat que afecta a tots els seus àmbits -de l’econòmic fins l’espiritual- i que per força ha de condicionar el discurs...