Neuroanatomía

-------------------------------------------------
NEUROANATOMIA
-------------------------------------------------
TEMA B1 DESENVOLUPAMENT FILOGENÈTIC DEL SISTEMA NERVIÓS

1. Evolució del sistema nerviós en els invertebrats
2. Evolució filogenètica de l’encèfal dels vertebrats
3. Principals subdivisions del sistema nerviós humà

1.Evolució del sistema nerviós en elsinvertebrats:

Canvi evolutiu del SN (com s’assoleixen nivells més complexes)
Invertebrats:
Esponges: no tenen teixit nerviós però si cèl·lules neuroepitelials que permeten respondre a certs estímuls (ej:alimentació)
Cnidaris (hidra, meduses, coral, anèmones): SN Reticular SN forma una xarxa nerviosa difusa, no hi ha diferenciació funcional en neurones (axò i dendrítes).
Cucs: SN Ganglionar SN esventral (panxa) i compacte (els vertebrats no es compacte perquè tenim cavitats internes), hi ha una primera organització i es amb ganglis. Hi ha una segmentació (metàmeres) del SNuna parella de ganglis es relaciona amb una part del cos (en humans en la medul·la espinal). Hi ha una progressiva cefalització (tendencia a acumular neurones a la part anterior del cos2 ganglis més grans), simetríabilateral (també els humans).
Moluscs i Artròpodes: Augment de cefalització (el + gran d’invertebrats). Hi ha un desenvolupament d’òrgans sensorials, activitat motora més variada, això fa que tingui un repertori conductual molt variat. En aquesta espècie s’ha arribat al límit en el desenvolupament dels invertebrats.

Els invertebrats tenen una limitació en el desenvolupament: baixavelocitat de transmissió de l’impuls nerviós. Els invertebrats tenen axons amielínics amb diàmetre molt gran per augmentar la velocitat: per tant tenen una resposta rápida però té un alt cost energètic.

Diferencies morfològiques del SN entre vertebrats i invertebrats:
Vertebrats: SN dorsal i tubular (hi ha buits en el sistema ventricular), conservem certa segmentació a la medul·la espinal,conservem la simetría bilateral dels invertebrats.
Invertebrats: SN ventral i compacte.

Vertebrats:
SN dorsal i tubular. El SNC protegit per os (crani i columna vertebral). La creació del SN es a partir d’un tub neural buit sistema ventricular en adults. Localització d’algunes funcions (modificacions en funció de l’experiència). La mielinització (aspecto clau en l’evolució) permet rapidesa enla transmissió nerviosa, permet disminució del tamany d’axons per tant que hi hagi més axons i disminució del cost energètic.
Encèfal dividit en 5 regions:
-prosencèfal (anterior)telencèfal i diencèfal
-mesencèfal (mitjà)
-rombencèfal (posterior)metencèfal i mielencèfal
Evolució: augment de l’expansió del telencèfal, presencia de girs ocircumvolucions. Desenvolupament d’àrees corticals d’associació al llarg de la filogènia de mamífers, (es dóna la integració de modalitats sensorials per planificar respostes).

COM PODRÍEM EXPLICAR LA SUPERIORITAT COGNITIVA DELS HUMANS?
-Encèfals més grans = + neurones= millors capacitats cognitivesNO
- A més percentatge de l’encèfal/massa corporal(QE)= millors CC NO ESTÀ CLAR
La relacióde la mida de l’encèfal i mida del cos Quocient d’encefalització: relació entre el pes real de l’encèfal i el pes esperable segons el pes del cos: l’augment del pes cerebral no està lligat al pes corporal. +1 tenim més cervell del què necessitem pel manteniment del cos
En els humans el QE es 7: excés de neurones no lligades amb el manteniment del cos. Com més neurones extras més relacionadesamb altres capacitats cognitives.
No està clar que sigui el principal determinant de les capacitats cognitives, perquè creuen que a + encèfal + neurones i això no es veritat. Hi ha una escala diferent de neurones/encèfal entre espècies i per això la teoría no es válida.
-A més nº de neurones especialment en còrtex i cerebel= millors CC SI
Com tenim més telencèfal més neurones en humans....