Nose

PROGRAMA DE MILLORA DE LA CONDICIÓ FÍSICA PERSONAL O MILLORA DE LA SALUT
El meu treball estarà basat en la millora de la condició física. M’interessa molt aquesta millora ja que tindria una implicació en el meu món de l’esport, l’hoquei. Serà un programa que constarà de cinc sessions d’entrenament. El meu objectiu durant aquest treball és millorar dues qualitats físiques bàsiques com ara laresistència anaeròbica alàctica i la força. Podem definir les qualitats físiques com els factors que determinen la condició física de cada individu, que l’orienten cap a la realització d’una determinada activitat física I possibiliten el desenvolupament del seu potencial físic mitjançant el seu entrenament. Les qualitats físiques bàsiques són: La resistència, la velocitat, la força i la flexibilitat.He escollit aquest tipus de resistència ja que en l’hoquei realitzem molts esforços d’alta intensitat de curta durada, i és per això que m’interessa la seva millora, perquè el cansament no m’aparegui tan aviat a l’hora d’efectuar aquests esforços. La força, el segon aspecte a millorar durant aquest programa. L’he escollit perquè gràcies al seu desenvolupament aconseguiria evitar lesions, ja queuns músculs forts i desenvolupats sóc capaços d’executar millor els moviments i afavoriria el meu rendiment esportiu en l’hoquei, tot això milloraria la mecànica dels moviments i incrementaria la força que s’aplica en l’inici de cadascun d’aquests.
Qualitats escollides a treballar:
Resistència
Concepte:
És la capacitat física de mantenir un determinat tipus d’esforç eficaç en el màxim detemps possible. Amb el seu entrenament aconseguirem que el cansament aparegui mes tard del que apareixeria sense haver entrenat. Els principals òrgans implicats en aquesta millora són: el cor, com a òrgan central del sistema circulatori de la sang. I els pulmons, que ens permeten oxigenar la sang que arribarà a la resta del cos.
Consum màxim d’oxigen (VO2 màx): És considera com la capacitat deconsum màxim d’oxigen de l’individu. Aquest consum augmenta amb l’entrenament i disminueix amb el sedentarisme. El sedentarisme és la falta d’activitat física en una persona, actualment, culpable de moltes morts als Estats Units per culpa de l’obesitat.
Tipus de resistències:
Resistència Aeròbica: És la capacitat de resistir als esforços de mitja i baixa intensitat durant un temps llarg. Escaracteritza per que no te deute d’oxigen. El deute d’oxigen és la quantitat d’oxigen consumit en repòs després d’un esforç. Hi ha un equilibri entre l’oxigen ingerit i l’oxigen consumit.
Resistència Anaeròbica: És la capacitat de resistir als esforços d’alta intensitat durant el màxim de temps possible. Es caracteritza per la falta d’oxigen, la sensació que falta aire. Existeixen dos tipus deresistències anaeròbiques. La resistència anaeròbica alàctica, és la resistència que es dona quan realitzem exercicis físics de intensitat alta durant entre 6” i 30”. I la resistència anaeròbica làctica, que és quan el nostre cos produeix àcid làctic. L’àcid làctic és produït per la descomposició de la glucosa quan no hi ha presència d’oxigen. En condicions normals i quan estem entrenats, aquest àcid esreutilitza i ja no hi ha cap problema. Però quan continuem amb l’activitat amb intensitat és quan l’àcid làctic comença a acumular-se ja que l’organisme no té temps de retirar-lo. Això provoca l’acidificació de fibres musculars.
Mètodes d’entrenament per el desenvolupament de la resistència.
Mètodes continuats, són aquells que es realitzen en un període de temps llarg i de forma regular.
Carreracontinua: Ens permet desenvolupar principalment la resistència aeròbica, les pulsacions han de ser entre 120 i 160 per minut. Aquest exercici ha d’oscil•lar entre el 65% i el 85% de la freqüència cardíaca màxima. Obtenim la nostra freqüència cardíaca màxima restant 220-edat. Una cursa continua ha de ser una cursa sense interrupció, de 15 minuts, o 30 per les persones amateur.
Fartlek:...