oieeee

Albert León Madueño. Grup N.

L’escola de Barbiana.

Ha Barbiana existien només quatre cases i una Eglèsia. La gent de Barbiana, volia un pàrroc que visquès al poble.
Van manar allà a Don Lorenzo Milani, que temps abans ja havia creat una escola nocturna i al arribar a Barbiana va adonar-se de la necessitat de crear una altre escola gratuïta. Va parlar amb els pares dels nens del poble iels va convencer de la necessitat d’escolaritzar als seus fills. Cada cop que arribava una família nova al poble, Milani parlava amb ells i tractava de convencer als pares de la necessitat d’estudiar a la seva escola tècnica de formació professional, on et preparaven per obtenir el títol de disenyador industrial.
En aquesta escola, les classes es feien a l’aire lliure d’Abril a Octubre, i al’hivern es feien al presbiteri. L’escola va anar guanyant fama i cada cop venia més gent d’altres pobles.
Molta gent, al finalitzar la primària i voler seguir formant-se anavan a l’escola de Barbiana.
Els únics deures que demanaven en aquesta escola era l’estudi constant, de dilluns a diumenge i gairebé tots els dies de l’any, perque deia que els nens portaven un gran enderreriment cultural. En aquestaescola no existien les notes, per tant no existia ni el primer ni l’últim de classe. Els alumnes s’ajudaven entre ells quan tenien duotes, encara que també podien preguntar a Don Milani.
Milani volia que apart de llegir, els seus alumnes també sapiguessin parlar bé i per això es prenia tant seriosament l’assignatura de llengua italiana.
Tots els dies portava el periòdic a classe i feia lecturaen veu alta dels principals articles. També els ensenyava geografía de forma indirecta a través de treballs de recerca sobre algun païs o algun fet concret i va ensenyar als seus alumnes a llegir entre líneas. Mai els va ensenyar cap ideología, ja que ell creia que havien de ser ells mateixos els que la trobessin reflexionant interiorment. Ademés, els va ensenyar que no hi havien fronteras pelseu ensenyament i per la seva vida.
Segons Don Lorenzo, saber llegir volia dir saber comprendre. No l’agradava gens que dediquesin la més mínima estona a parlar de futbol, perque deia que era una pèrdua de temps i que havien de recuperar el temps perdut al camp.
Va fer fer una piscina a Barbiana, per ensenyar a nadar als alumnes i els va ensenyar a utilitzar els cicolomotors ( invent rellevant al’època on es trobaven ).
Aquesta escola estava formada per pares, família i amics, ja que col·laboraven juntament amb l’escola per la formació i l’educació dels nens.
L’escola de Barbiana era una escola de molt treball i sobretot, de treball constant, encara que també s’ho passaven bé aprenent.
Els nens de l’escola van adquirir un bon grau de cultura gràcies a Milani i va encomanar-los les ganesd’aprendre i de millorar.
Si alguna persona qüestionava els mètodes educatius de Milani, aquest s’enfadava i discutien ( cordialment ) i sempre, donava una bona llecció ( davant de la classe gairebé sempre ), ja que ell deia que no t’havies de deixar trepitjar per ningú i que ningú t’imposes per força les seves idees. També deia que cadascú era el responsable dels seus actes.
Els nens d’aquestaescola van deixar de sentir-se marginats, quan van sortir pels medis comunicatius, perque acusaven a Milani d’apologia del crim per haver escrit una carta ofensiva a les capellanes militars. Va tenir un judici a Roma, on no va poder assistir, però en defensa seva va enviar una carta a aquell tribunal.
Encara que Don Milani fòs religiós, mai va obligar a ningú de la seva escola a anar a misa,malgrat que alguns alumnes hi anaven per fer-lo sentir bé.
A l’escola, Milani no seguia cap tipus d’estructura física per fer durant el curs i era molt criticat per això i sobretot, pels prejuicis de naturalesa ideológica. Malgrat això, els alumnes de l’escola de Barbiana s’havien de presentar cada any a final de curs a 15 dies d’examens a una escola estatal. Allà s’els tractava malament, s’els...