pac2 solucio


PREGUNTES:
1.- Quin és el trastorn de llenguatge que presenta la Berta en la primera exploració realitzada? Justifica la resposta
Una vegada la pacient es trobés estabilitzada, procedint a l’avaluació neuropsicologica formal, per avaluar el trastorn de llenguatge, mes concretament l’afàsia que presenta la Berta en la exploració neuropsicologica, es podria haver utilitzat instruments com:les bateries multimodals com Boston Diagnòstic Aphasia Examination (BDAE), la Bilingual Aphasia Test (BAT), Token Test (valorar comprensió auditiva afàsics) i els subtest del llenguatge Test Barcelona, per conèixer el tipus d’afàsia i la seva gravetat. Per al diagnòstic de l’afàsia en el cas de la pacient Berta, ens basaríem en els símptomes que presenta, en varis dominis del llenguatge: com serienllenguatge espontani, comprensió del llenguatge parlat, repetició de llenguatge parlat, denominació, lectura i escriptura. Ens els resultats que ens haurien proporcionat en aquesta primera exploració neuropsicologica, en fase aguda de la lesió, podríem dir que es tracte d’una afàsia de Broca o motora que es tractaria d’un trastorn del llenguatge adquirit per una lesió cerebral en persones queprèviament ja havien desenvolupat el llenguatge. L’AB classificada dins de les perisilvianes, i considerada l’afàsia AB paradigmàtica dins de les no fluents.
En quan el llenguatge conversacional o parla : la pacient tindria un llenguatge espontani no fluent , poc fluid, p.e.: quan “E: has estat a Barcelona? // B:No.uf, de eso!,es-tat po-blo”, amb molta dificultat i esforç per a la producció defrases i paraules, pe. “Volcà -> vo-vo, vota, de eso”. Amb una articulació verbal curta i amb diversos errors, agramaticals que produiria amb molt esforç. La parla podríem dir que resulta telegràfica (agramatisme): la pacient vol dir: “he estat al poble” “es-tat poblo”, tb podem observar disàrtria (alteració o errors articulatoris). Tb observem alguna estereotípia consonant-vocal (CV) ma.. ma.. iconsonant-vocal-consonant (CVC):”cun-ca, cun-ca”. La parla és força limitada a noms, escàs utilitza pocs verbs i fa ús de parafràsies fonètiques i pafràsies semàntiques quan la pacient Berta canvia una paraula per una altra de la mateixa família semàntica. Tb poden ser de caràcter fonètic la pacient canvia l’odre d’un fonema per un altre. En l’expressió del llenguatge probablement carent demusicalitat i prosòdia, degut a la seva falta de fluïdesa.
Referent a la Comprensió del llenguatge parlat : en el cas de la Berta, és trobaria relativament preservat en relació a l’expressió, aquests dèficits estarien relacionats amb els components gramaticals o sintàctics. Això seria degut a que les àrees que permeten descodificació o significat dels fonemes i paraules és troba al lòbul temporal,aspecte que fa que la comprensió es trobi relativament preservada.

Respecte repetició és troba alterada en la pacient Berta, en la repetició de paraules i frases i esta en concordança amb el seu dèficit expressiu. La repetició de frases llargues és troba molt alterada. Seria interessant comentar que en individus no afàsics, la repetició depèn d’estructures representades en la regió perisilvianaesquerra (escorça auditiva primària, AW, fascicle arcuat, AB, escorça associació motora i escorça motora primària. Així com la rellevància del còrtex temporal anterior, per la capacitat de recuperar els noms propis i comuns, les paraules relacionades amb objectes (eines).

Pel que a la denominació per confrontació (trobar les paraules per via visual quan al pacient s’ha li mostri una làminaprobablement podrien trobar-se afectades. La pacient Berta, es podria observa que li costa esforç l’intent de produir paraules: pe.: davant “pastanaga  sa-pas... uf, no, de eso no. Per tant, comet errors verbals d’articulació com substitució de fonemes, simplificació síl·labes com per ex: Flor  fo, produeix agratismes com: aquella casa és gran  ca-sa gran, on probablement tb es podrien donar mes...