Paleontologia a la zona d'igualada

SORTIDA DE PALEONTOLOGIA
A L’ÀREA D’IGUALADA

1. OBJECTIU DE LA SORTIDA:

L’objectiu de la sortida a l’àrea d’Igualada és el reconeixement del contingut fossilífer de materials marins d’edat eocena. Els afloraments que s’han estudiat corresponen a medis de plataforma interna, bancs de Nummulits, plataforma mitja i externa fòtica, plataforma externa afòtica i d’esculls coral·lins.2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA:

Els afloraments de l’àrea d’Igualada es localitzen a la sèrie estratigràfica de Santa Maria de Miralles, ubicada a la carretera d’Igualada, a Valls. A la comarca de l’Anoia, província de Barcelona. Com indica la següent figura:

3. SITUACIÓ GEOLÒGICA I ESTRATIGRAFIA:

Els materials del Paleogen que afloren formen part de la Depressió de l’Ebre. La Depressió del’Ebre es troba limitada al nord per la Serralada Pirinenca, a l’est per la Serralada Prelitoral i al sud per la Serralada Ibèrica. Durant el Paleogen la Depressió de l’Ebre actuà com a una conca sedimentària. Com s’indica a la figura de baix.

Els materials del Paleogen de l’àrea d’Igualada es disposen damunt de materials del Triàsic. La sèrie estratigràfica s’inicia amb els materials continentalsdel Paleocè de la Formació Mediona, continua amb calcàries amb Alveolina de l’Eocè Inferior (Ilerdià) de la Formació Orpí, per damunt es localitzen els materials continentals de l’Eocè Inferior (Cuisià) i Mitjà (Lutecià), a continuació es troben els sediments marins de les Formacions Collbàs, Igualada i La Tossa, per últim es localitzen els materials continentals de l’Eocè Superior de la FormacióArtès.
Tots els afloraments estudiats pertanyen a la Formació Collbàs, i de base a sostre corresponen a marges, nivells de luitites amb grans Nummulits, calcàries d’escull coral·lí i margues amb coralls solitaris (fig. 1).

4. DESCRIPCIÓ I DISCUSSIÓ DELS AFLORAMENTS:

La primera sèrie estudiada presenta a la base lutites que passen progressivament a nivells carbonatats en el sostre, comindica la fig.2.
Dins un estrat es diferencien dos intervals, l’interval carbonatat (més consolidat i dur) i l’interval lutític (menys consolidat i tou), que es repeteixen diverses vegades.
El contingut fòssil del nivell carbonatat es més abundant que al nivell margós, i hi ha més calcita com a ciment. El contingut fossilífer és:
Foraminífers amb esquelet de calcita, com Nummulites, Orbitolites,Discocyclina i Operculina.
Mol·luscs, tal com motlles de gasteròpodes amb l’esquelet de calcita, i bivalves pectínids i ostrèids amb la closca preservada de calcita.
Equinoderms amb esquelet i radioles de calcita, equínids regulars dels quals s’hi troben les radioles grans i equínids irregulars amb les radioles molt petites.
Anèl·lids, conservats en tubs de calcita.
Briozous, organismescolonials amb esquelet de calcita.
I artròpodes (o decàpodes), dels quals s’hi troben les bioturbacions, tubs d’excavacions i potes.
El contingut fòssil del nivell lutític és el mateix que en el carbonatat però amb molta menys abundància.

Als nivells carbonatats consolidats hi ha més abundància fossilífera ja que la taxa de sedimentació del sediment més dur és més petita i hi ha més acumulació defòssils, a conseqüència està més ben cimentat. La presència de més calcita com a ciment en els nivells carbonatats prové de la dissolució de les closques d’aragonita.
En canvi en els nivells lutítics menys consolidats, la taxa de sedimentació és mes gran i no hi ha acumulació fossilífera, sinó que estan dispersos, la cimentació no és tan bona. El contingut fòssil depèn de la taxa de sedimentació(fig.3).
El contingut fòssil més abundant dels nivells carbonatats és de Nummulites, Orbitolines, Gasteròpodes i bivalves, i el menys abundant és de briozous, artròpodes i anèl·lids.
L’edat corresponent a aquests estrats de la formació Collbàs és de l’Eocè Mitjà (Bartonià), pel contingut fòssil de Nummulites, Operculina i Discocyclina.
El medi sedimentari va ser marí (s’hi torben fòssils...