parcmotor

LA SÍNDROME DE DOWN
Hola bona tarda, sóc Melisa Manzano Godoy i seguidament us exposaré el meu treball de recerca. Com podeu veure el títol del meu treball és: Tots som iguals. La síndrome de Down
Introducció
Alhora de triar el tema del meu treball estava 100% de la recerca que volia realitzar. El tema del qual vaig decidir fer la recerca va ser de la síndrome de Down. Bé, us preguntareuperquè he escollit aquest tema i no un altre? He escollit aquest tema per un sol motiu el qual és la proximitat d’aquest síndrome, ja que aquest síndrome el pateixen dues persones de les meva família, de les quals amb una en tinc molt contacte.
Hipòtesis
Al principi del meu treball em vaig plantejar dues hipòtesis les quals són:
Els nens i nenes amb síndrome de Down estan actualment acceptats enla societat.
La societat coneix la síndrome de Down.
Objectius
Des del primer moment tenia els meus objectius marcats els quals són els següents:
Primer de tot, contrastar les meves hipòtesis a partir de suports i ajudes relacionades amb el meu treball de recerca.
També, cal destacar que el segon objectiu del meu treball és conèixer el que hi ha darrere del síndrome que pateix la meva cosina.Metodologia
Els recursos que m’han ajudat a fer possible aquest treball han sigut:
Llibres relacionats amb aquest síndrome.
Vídeos.
Enquestes.
Entrevista.



Com podeu observar en el treball teòric està redactada tota la informació que m’ha ajudat a realitzar el treball pràctic. Per tal d’entendre les preguntes del treball pràctic primer de tot faré 4 pinzellades del meu treball teòric.La síndrome de Down
La síndrome de Down o també anomenada Trisomia 21 és un trastorn genètic causat per la presència d’un cromosoma extra. No es coneixen les causes exactes que provoquen aquest excés cromosòmic, encara que els especialistes sempre ho relacionen estadísticament amb l’edat materna superior als 35 anys.
Aquest síndrome es caracteritza per la presència d’un grau variable de retardmental i uns trets físics peculiars els quals els fa especials i alhora li donen un aspecte conegut. Aquest síndrome s’anomena Down perquè el doctor britànic John Langdon Haydon Down va ser el major encarregat de descriure-ho.
Abans del naixement del nen o la nena es possible diagnosticar si el nounat pateix la síndrome de Down. Per saber si el nounat tindrà aquest síndrome existeixen duescategories de proves que són les següents:
Proves de detecció: són proves no invasives, però no son definitives, es basen en probabilitats.
Triple screening
Proves de diagnòstic: els resultats són definitius i comporten un risc de pèrdua del nadó.
Amniocentesi
Com he dit anteriorment, les persones que pateixen aquest síndrome tenen unes característiques facials que d’una manera o altre els faconeguts i alhora especials. Aquestes característiques són:
L’aspecte de la cara és plana perquè el nas és una mica arromangat, amb els orificis nasals que estan lleugerament dirigits cap amunt i l’arrel nasal enfonsada. I això fa que el nas sembli petit, i els pòmuls estiguin elevats.
Els ulls solen estar inclinats
La boca és petita i els llavis són prims, Degut a l’espai reduït de la boca, lallengua posseeix menys espai i, per tant la llengua tendeix a sortit cap enfora.
Baixa estatura
Les mans solen ser estretes i planes, i els dits curts
Cabell llis
En l’actualitat no existeix cap tractament farmacològic per la síndrome de Down però els únics tractaments que han demostrat una influència positiva en el desenvolupament dels nens amb síndrome de Down són els programesd’estimulació precoç. Aquest programas consisteixen en un conjunt d’activitats que ajuden al nen o nena a disminuir el retard mental associat a la síndrome de Down.
Cada persona té un metabolisme diferents, llavors cada persona afectada amb aquest síndrome al llarg de la seva vida desenvoluparà una malaltia o un altre, hi ha casos que aquestes malalties són congènites, les quals apareixen al poc temps de...