Partenon I Altres Monuments Grecs

PARTENÓ

Catalogació
Edifici: Partenó
Autors: Ictinos (actiu a la segona meitat del s.V aC.) i Cal·lícrates (actiu al s.V aC.).
Cronologia: entre el 447 i el 438 aC.
Tipologia: temple.
Materials: marbre de la pedra del Pentèlic i fusta.
Estil: clàssic grec / dòric.
Sistema constructiu: arquitravat.
Tractament del mur:
Localització: Acròpoli d’Atenes.
Context històric
Grècia està enel seu màxim esplendor i aquest edifici representen l'apogeu de la civilització grega en tots els seus aspectes. Atenes és rica i poderosa, la democràcia ha aconseguit el seu desenvolupament extrem gràcies a la participació intel·ligent dels ciutadans i al lideratge de Pèricles qui decideix invertir el "tresor" de la ciutat en obres transcendents i comunitàries.
Trobem molts conflictes bèl·lics,com són les guerres mèdiques (les polis gregues unides contra els perses). També hi ha molt culte, dedicació i respecte als Deus.
Anàlisi formal
Espai interior: La planta rectangular de la cel·la està dividida en dues sales diferents, naos i opistòdom, separades per un mur. L’accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental hexàstil que, amb el nom de pronaos, servia d’antesala al recintesagrat on es guardava la majestuosa estàtua criselefantina (és a dir, feta d’or i vori) de la deessa Atena, obre de Fídies, envoltada per una columnata interior de dos pisos en forma de “U”. Tant la porta com les finestres obertes als murs de la naos estaven situades estratègicament perquè la sortida del sol il·luminés l’estàtua.
Al costat occidental, un segon pòrtic, també hexàstil, donava accés al’opistòdom, presidit per quatre columnes jòniques altes, a l’interior del qual es guardava el tresor del temple i només sacerdots podien entrar-hi.
Espai exterior: El Partenó és un temple dòric octàstil, perípter monòpter, perquè tot el perímetre està envoltat per una sola filera de columnes. S’aixeca sobre una base de tres graons (estereòbat) que culmina amb un últim graó o plataforma(estilòbat) sobre la qual s’aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal, disset a les laterals. El fust, format per tambors superposats, presenta una robustesa sòlida decorada per estries d’aresta viva. El capitell està format per dues parts: l’equí en forma de con i damunt l’àbac quadrangular, ambdós sense cap mena de decoració.

L’entaulament presenta les tres seccionshoritzontals superposades característiques: al nivell inferior, l’arquitrau, llis i senes ornamentació; al nivell intermedi, el fris, en el qual s’alteren tríglifs i mètopes; i a la part superior , la cornisa, decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris. Damunt la cornisa, s’aixecava una coberta ‘’a dues aigües’’. Abans el Partenó estava policromat amb colors com el vermell,blau, daurat, etc... El Partenó esta construït a mida humana, és a dir, no buscava ser un gran temple en relació al tamany.
Té unes dimensions de 69,5m x 31m i les columnes
de 19,5m x 1,8m.
La interpretació
El caràcter del Partenó és religiós i podem observar-hi un munt de símbols que ho confirmen, com per exemple en les mètopes hi ha uns dibuixos que representen un mite clàssic sobre elscentaures i un altre exemple seria, la estàtua criselefantina d’Atenea. En el frontó occidental veiem representada la disputa entre Atena i Poseidó, mentre que en la façana principal veiem simbolitzat el naixement d’Atenea.
La funció primordial dels temples grecs no era el culte, el Partenó no disposava d'altar. Fou erigit com una ofrena monumental als déus i una demostració de la grandesa d'Atenes ide la Lliga de Delos. Va ser Pèricles, governant d'Atenes, qui després de la guerra amb els perses va decidir la reconstrucció dels temples i edificis públics de la ciutat ja que aquestos havien estat destruïts pels perses. El Partenó es una ofrena a Atenea, deessa de la guerra i la saviesa i protectora de la ciutat, com a símbol de la victòria de Grècia sobre la barbàrie Persa.

ERECTÈON...