paula
Páginas: 19 (4665 palabras)
Publicado: 2 de febrero de 2014
L’ENTRENAMENT.
L'entrenament és el treball continuat que es fa per tal d’augmentar el nivell de condició física.
L'entrenament esportiu és un procés de desenvolupament de les qualitats físiques, que provoca una millora de les aptituds i dels hàbits de l'individu.
L'activitat física (esport, entrenament físic, gimnàstica, danses, etc...) ha de ser un mitjà per a la millora de la salut i,per tant, de la qualitat de vida de la persona.
La salut no s’ha d’entendre com la simple absència de malalties, sinó que ha de permetre fer front a qualsevol imprevist físic que ens pugui afectar.
L'entrenament ha de tenir unes pautes que cal seguir per a què els diferents aparells i sistemes de l'organisme s'adaptin adequadament a l'esforç físic per tal d'aconseguir una millora en la nostracondició física.
L'entrenament ha de ser individual, adaptant-se a les possibilitats de l'individu a cada moment. No s'ha de tenir pressa i s'ha de treballar d'acord amb aquestes possibilitats.
A l'igual que en altres aspectes de la vida quotidiana, l'entrenament necessita perseverança, dedicació i esperit de sacrifici. Cal tenir sempre present però, la relació que hi ha entre activitatfísica, salut i qualitat de vida.
1.- SÍNDROME D’ADAPTACIÓ (o sobrecompensació).
El nostre organisme és capaç de resistir l'exercici físic i d'habituar-se a la seva pràctica.
Els esforços físics provoquen una sèrie de canvis fisiològics en els diferents aparells i sistemes els quals, a la llarga, tenen com a resultat final l'adaptació de l'organisme a l'exercici físic.
Aquests esforços actuensobre l'organisme en funció de la seva intensitat, atenent al PRINCIPI DE SOBRECÀRREGA.
Definim estímul com aquella activitat física (exercici) que ens obliga a fer un esforç.
Quan un estímul és capaç de desequilibrar l'organisme, és a dir, que suposa un esforç igual o superior al nostre nivell físic actual, i que és capaç de modificar les reaccions de l'organisme cap a aquest esforç,diem que aquest estímul és llindar.
Un mateix estímul pot ser molt intens per a una persona insignificant per a una altra.
Quan l'estímul és l'adequat, l'organisme reacciona adaptant-se a la intensitat d'aquest estímul per tal que, si aquest torna aparèixer, l'organisme tingui armes per fer-li front, i no suposi ja quelcom agressiu.
L’adaptació de l’organisme a l’exercici rep el nom desobrecompensació.
Les fases per aquesta adaptació són:
a) Fase d'alarma o d'esgotament (desgast de l'organisme).
b) Fase de recuperació (diferent per a cada qualitat física).
c) Fase de sobrecompensació o d'adaptació. L'organisme augmenta les seves capacitats (nivell físic) per poder fer front a estímuls similars. Aquesta fase dura un temps, variable segons cada individu, després del qual, sinóapareixen nous estímuls, l'organisme s'adapta a aquesta manca d'activitat física i baixa el seu nivell.
Adaptació de l'organisme a l'activitat física.
Fase de sobrecompensació (adaptació)
Nivell adaptatEstímul (S)
(entrenament-esforç)
Fase d’alarma Fase de recuperació
(fatiga-desgast)
Si un estímul és massa petit, és a dir, la nostra condició física és superior a la intensitat en laque es presenta aquest estímul, i no desequilibra l'organisme, diem que és subllindar.
L’esforç que suposa un entrenament variarà en funció de l’estat de forma que tinguem en cada moment
Quan fem una sessió d'entrenament i el treball és insuficient, aquest exercici no provoca cap adaptació orgànica.
Perquè el treball que realitzem provoqui unes millores en el nostre organisme, el...
L'entrenament és el treball continuat que es fa per tal d’augmentar el nivell de condició física.
L'entrenament esportiu és un procés de desenvolupament de les qualitats físiques, que provoca una millora de les aptituds i dels hàbits de l'individu.
L'activitat física (esport, entrenament físic, gimnàstica, danses, etc...) ha de ser un mitjà per a la millora de la salut i,per tant, de la qualitat de vida de la persona.
La salut no s’ha d’entendre com la simple absència de malalties, sinó que ha de permetre fer front a qualsevol imprevist físic que ens pugui afectar.
L'entrenament ha de tenir unes pautes que cal seguir per a què els diferents aparells i sistemes de l'organisme s'adaptin adequadament a l'esforç físic per tal d'aconseguir una millora en la nostracondició física.
L'entrenament ha de ser individual, adaptant-se a les possibilitats de l'individu a cada moment. No s'ha de tenir pressa i s'ha de treballar d'acord amb aquestes possibilitats.
A l'igual que en altres aspectes de la vida quotidiana, l'entrenament necessita perseverança, dedicació i esperit de sacrifici. Cal tenir sempre present però, la relació que hi ha entre activitatfísica, salut i qualitat de vida.
1.- SÍNDROME D’ADAPTACIÓ (o sobrecompensació).
El nostre organisme és capaç de resistir l'exercici físic i d'habituar-se a la seva pràctica.
Els esforços físics provoquen una sèrie de canvis fisiològics en els diferents aparells i sistemes els quals, a la llarga, tenen com a resultat final l'adaptació de l'organisme a l'exercici físic.
Aquests esforços actuensobre l'organisme en funció de la seva intensitat, atenent al PRINCIPI DE SOBRECÀRREGA.
Definim estímul com aquella activitat física (exercici) que ens obliga a fer un esforç.
Quan un estímul és capaç de desequilibrar l'organisme, és a dir, que suposa un esforç igual o superior al nostre nivell físic actual, i que és capaç de modificar les reaccions de l'organisme cap a aquest esforç,diem que aquest estímul és llindar.
Un mateix estímul pot ser molt intens per a una persona insignificant per a una altra.
Quan l'estímul és l'adequat, l'organisme reacciona adaptant-se a la intensitat d'aquest estímul per tal que, si aquest torna aparèixer, l'organisme tingui armes per fer-li front, i no suposi ja quelcom agressiu.
L’adaptació de l’organisme a l’exercici rep el nom desobrecompensació.
Les fases per aquesta adaptació són:
a) Fase d'alarma o d'esgotament (desgast de l'organisme).
b) Fase de recuperació (diferent per a cada qualitat física).
c) Fase de sobrecompensació o d'adaptació. L'organisme augmenta les seves capacitats (nivell físic) per poder fer front a estímuls similars. Aquesta fase dura un temps, variable segons cada individu, després del qual, sinóapareixen nous estímuls, l'organisme s'adapta a aquesta manca d'activitat física i baixa el seu nivell.
Adaptació de l'organisme a l'activitat física.
Fase de sobrecompensació (adaptació)
Nivell adaptatEstímul (S)
(entrenament-esforç)
Fase d’alarma Fase de recuperació
(fatiga-desgast)
Si un estímul és massa petit, és a dir, la nostra condició física és superior a la intensitat en laque es presenta aquest estímul, i no desequilibra l'organisme, diem que és subllindar.
L’esforç que suposa un entrenament variarà en funció de l’estat de forma que tinguem en cada moment
Quan fem una sessió d'entrenament i el treball és insuficient, aquest exercici no provoca cap adaptació orgànica.
Perquè el treball que realitzem provoqui unes millores en el nostre organisme, el...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.