Pavlov

1. Biografia
 Ivan Petrovitx Pavlov  |
(R'azan, 14 de setembre de 1849 — Sant Petersburg, 27 de febrer de 1936)Fisiòleg rus. |
Va estudiar història natural i medicina a la Universitat de Sant Petersburg. Allà es va dedicar sobretot a l'estudi de la fisiologia dels animals i a la química. Va Entrar a l'Acadèmia de Medicina i Cirurgia. El 1879 va obtenir el diploma de metge. Després vacomençar les seves investigacions sobre la fisiologia a la clínica del professor Serguei Botkin. Al 1883 presenta la seva tesi doctoral. Després d'una temporada de pràctiques a l'estranger sota la direcció de Heidenhain i Ludwig, va guanyar una càtedra de fisiologia al seu país i ja no va deixar mai d'investigar dins del camp de la vida: regulació nerviosa de la circulació, fisiologia de la digestió,reflexos condicionats i conducta, etc. La característica dels seus treballs, inspirats en gran part pel seu compatriota Sečenov, va ser un esforç per arribar a comprendre el psiquisme, tant l'animal com l'humà, a través dels mètodes materialistes emprats en la investigació fisiològica. Això li va ocasionar l'hostilitat dels savis dualistes, dels idealistes i especialment dels defensors de la Gestalt.Guanyat ja el premi Nobel (1904), l'estament oficial soviètic el va convertir en el més alt representant de la ciència del seu pais. Va donar el nom de Pavlov a dos dels centres d'investigació del país. El 27 de febrer de 1936 una pneumònia posava fiu a la seva vida. Tenia 87 anys. A Koltushi un gos de bronze en un pedestal és el testimoni a la seva memòria. Entre les seves obres caldestacar Lliçons sobre el treball dels gran hemisferis cerebrals (1926) i El reflex condicionat (1935).
* Somiava amb trobar l'alegria de viure en el treball intel·lectual, en la ciència: i la va obtenir... renunciant als interessos materials de la vida .

2. Experiments.

A partir de 1890 va centrar el seu treball en la investigació de l'aparell digestiu i l'estudi dels sucs gàstrics, especialment delsgossos. Va arribar a mesurar la gana dels gossos mesurant la quantitat de saliva que aquests generaven. Va observar que els gossos tendien a salivar abans que l'aliment entrés en les seves boques, amb la qual cosa, al no trobar cap explicació fisiològica per explicar-ho, va començar a parlar de "secreció psíquica".

Arrel d’això, Pàvlov va decidir estudiar més detingudament el fenomen queacabava de descobrir canviant la forma de presentar els aliments als animals. Això va fer que descobrís una relació entre les causes mentals i la consegüent resposta fisiològica que va anomenar els reflexos condicionals. És a dir, les respostes reflexes, com la salivació, apareixen només condicionalment sobre experiències anteriors específiques de l'animal. Les seves investigacions el van dur a formularla llei del reflex condicionat, que va desenvolupar entre 1890 i 1900 després d'observar que la salivació dels gossos que utilitzava en els seus experiments podia ser resultat d'una activitat psíquica. Així doncs, va realitzar un experiment consistent a fer sonar una campana just abans de donar aliment a un gos, arribant a la conclusió que, quan el gos tenia fam, començava a salivar nomésescoltar el so de la campana. Per aquestes investigacionsPàvlov fou premiat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1904.Després de la Revolució d'Octubre va ser nomenat director dels laboratoris de fisiologia en l'Institut de Medicina Experimental de l'Acadèmia de Ciències de la URSS.
Al realitzar l'experiment de la campana Pàvlov, va poder observar la conducta del gos, aplicant els estímuls ivalorant les respostes. Abans de començar l'experiment, Pàvlov va observar les reaccions de salivació al menjar (que va ser considerable), mentre que el gos va salivar molt poc al ser sotmès a l'estímul del so (toc de la campana). Seguidament, va iniciar les proves de condicionament, en les que tocava la campana i immediatament després presentava menjar a l'animal. Va repetir aquest procés...