PCEC

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis

1. CONCEPTE "EDUCACIÓ"



Sorgeix al s. XVIII amb la formació dels sistemes escolars nacionals.
No hi ha consens d’una definició única, les variades accepcions parteixen de dos interpretacions:
 Concepte vulgar: s’entén per “persona educada” la que domina les normes d’urbanitat i de cortesia,
per les quals és acceptada pels seuscomportaments i maneres externs en determinats usos i
condicions socials.
 Concepte etimològic: el mot educació procedeix de dues arrels llatines:
 Educare: “criar”, “nodrir”, “alimentar”. S’entén com una activitat exterior
que consisteix a “guiar”, “conduir” allò que l’home necessita.
 Educere: “treure”, “extreure”. Encaminar les possibilitats ja existents en
el subjecte.
SubjectesALUMNE

EDUCARE

ACTIU

PASSIU

EDUCERE


PROFESSOR
ORIENTA

ACTIU

Aquestes dues concepcions, actualment conflueixen en el que s’anomena MODEL ECLÈCTIC, que
combina ambdues fent l’educació com a direcció i com a perfeccionament.

2. CARACTERÍSTIQUES, AGENTS I DIMENSIONS DE L'EDUCACIÓ. ELS LÍMITS DE
L'EDUCACIÓ
CARACTERÍSTIQUES DE L’EDUCACIÓ


Perfeccionament/Optimització:l’educació és sempre una modificació de l’educand cap a un millorament, en
funció d’un pattern establert socialment.

Página 1 de 5

22101 – Pensament i Contextos Educatius Contemporanis












Intencionalitat/Propositivitat: l’educació és una acció decidida i voluntària, planificada i sistematitzada.
Existeixen accions educatives amb propositivitat (en educacióformal i no formal), i sense (en educació
informal).
Continuïtat/Permanència: es tracta d’un procés permanent, que es dóna al llarg de tota la vida.
Gradació/Sistematització: l’educació és un procés ordenat. Està segmentat en etapes o estadis programats
per aplicar adequadament l’acció educativa.
Individualització/Socialització: cada educand és diferent, té unes característiques pròpies, i l’accióeducativa
s’ha d’adaptar a aquestes particularitats. Però, l’educació també té com a objectiu la socialització de l’home,
és a dir, la incorporació de l’home al seu context cultural.
Capacitat subjectiva: ve determinada perquè es tracta d’un procés ideat, realitzat i sistematitzat per
persones, i dirigit a persones.
Caràcter conductiu: l’educació, des de el punt de vista educere, esconsidera com a un “guiatge” o una
“conducció” de l’home en formació.
Funció receptiva/activa: segons l’educare (funció receptiva) l’educació implica la captació d’informació
procedent de diverses fonts d’agents exteriors; en canvi, segons l’educere (funció activa) l’acció de la pròpia
persona és la que produeix el seu procés educatiu.
Orientació a patrons o valors: l’home és educat en un contextdeterminat. Cada context té uns valors que
conflueixen en un pattern o ideal.

Per tant, l’educació és l’acció tant interior com exterior a l’home; l’educació és procés (interactiu i intraactiu), és
a dir, es tracta d’una sèrie d’accions i activitats que tendeixen cap a una xarxa; l’educació és efecte-resultat, es
tracta de beneficis per a l’individu i per a la societat; l’educació és relació(personal, interpersonal, multipersonal
o cultural-social), ordre d’una cosa respecte a una altra; l’educació és tecnologia, el conjunt de mitjans i tècniques
que intervenen en el procés educatiu.
FONAMENTS DE L’EDUCACIÓ

HOME

Els fonaments de l’educació són quatre aspectes relacionats entre sí:
-

Humà perquè els agents que participen són les persones.
Social perquè l’educació es du aterme en una societat
determinada.
La cultura és allò que volem transmetre. És fruit de la comunicació i
la socialització entre els homes, i es dóna en la societat.
La comunicació és l’element bàsic que possibilita l’educació.

COMUNICACIÓ
EDUCACIÓ
CULTURA
SOCIETAT

DIMENSIONS DE L’EDUCACIÓ

DIMENSIONS

MORAL: l'educació vol capacitar a les persones per resoldre de manera...