Percepción Visual
Páginas: 10 (2431 palabras)
Publicado: 14 de noviembre de 2014
Psicologia de la Percepció. PAC 1
Laura Regàs Arenas (Aula 2)
Pregunta 1A
Les al∙lucinacions que descriu el neuròleg Olivier Sacks s’atribueixen a la síndrome de Charles
Bonnet. El presenten al voltant del 10% de les persones que pateixen un dèficit total o parcial de
la visió, habitualment gent gran sense alteracions a nivell cognitiu.
En la majoria dels casos, inclòs el de Rosaleen, la pèrdua de visió és conseqüència d’una lesió
del sistema visual (glaucoma, degeneració macular, etc.). Però tambe hem de tenir en compte
aquells pacients en que aquest dèficit visual és causat per una patologia que interromp la
connexió ullcòrtex cerebral (un tumor, per exemple).
En ambdós casos el desencadenant de les al∙lucinacions és el mateix. El còrtex visual, privat dels estímuls als que estava acostumat, comença a produir el seus propis impulsos elèctrics de
manera totalment descontrolada, el que dóna lloc a aquestes “visions”.
Les al∙lucinacions que presenta aquesta síndrome queden delimitades al còrtex temporal
inferior, responsable de la generació d’imatges. La persona que les pateix és conscient que el que veu no és real, acostumen a desaparèixer en tancar els ulls, no tenen relació amb el que
està passant en aquell moment i no estan associades a cap reacció emocional concreta
(Siatkowski, Zimmer & Rosenberg 1990).
En canvi, les al∙lucinacions que es produeixen en altres malalties com l’esquizofrènia o
l’epilèpsia del lòbul temporal, impliquen nivells superiors del còrtex. Són molt més complexes i resulten més difícil de discernirles de la realitat: involucren altres sentits, connecten amb la
memòria i provoquen reaccions emocionals.
Pregunta 1B
En el cas de la visió el procés de sensació es divideix en tres frases:
Fase 1. Estimulació de les cèl∙lules fotoreceptores del sistema visual quan aquestes
reben energía lluminosa.
Fase 2. L’energia lluminosa es transforma en energía elèctrica. Fase 3. L’energia elèctrica es tramset fins al cervell.
En la síndrome de Charles Bonnet el procés de sensació és molt diferent. Quan la pèrdua de
visió és deguda a una lesió visual, els receptors sensorials d’aquest òrgan no poden captar
suficient quantitat d’estímuls i, per tant, no s’arriba a passar mai a la fase 2. En el cas de les patologies que irrompen el flux d’informació, si bé els fotoreceptors reben els estímuls i aquests
són transduïts, l’energia elèctrica resultant no arriba mai el cervell.
En ambdós casos trobem el mateix problema: el cervell, el còrtex visual en concret, deixa de
rebre informació. Aquest, en una mena de “rebel∙lació”, respon tornantse hiperactiva i
autogenerant els seus propis impulsos nerviosos de manera desorganitzada i aleatòria, provocant les mencionades al∙lucinacions visuals.
El procés de percepció també es veu afectat. Mentre que en una persona sense cap tipus
d’afectació aquest s’encarrega d’organitzar, integrar i interpretar les sensacions, el procés falla
en aquelles persones que pateixen la síndrome de Charles Bennet. En aquests casos el cervell
es mostra incapaç de donar ordre i coherència a la informació que rep, donant com a resultat el seguit d’imatges sense sentit a les que anomenem al∙lucinacions.
Pregunta 2A
Les imatges ambigües o reversibles, com la del “homerata” de l’exemple, es poden interpretar
de dues maneres diferents tot i presentar els mateixos estímuls. El nostre cervell tria quins
estímuls interpretar fent ús del coneixement previ: s’escolliran aquells que responguin a les nostres expectatives (les coherents amb com entenem el món) i s’ignoraran aquells que no ho
siguin. Blugeslki i Alampay ja ho varen demostrar l'any 1961 (McLeod, 2007).
Després de dividir els subjectes experimentals del seu estudi en dos grups van mostrarlos un
seguit d’imatges: d’animals al primer grup, i d’altres de neutres al segon. Tot seguit se’ls va ...
Laura Regàs Arenas (Aula 2)
Pregunta 1A
Les al∙lucinacions que descriu el neuròleg Olivier Sacks s’atribueixen a la síndrome de Charles
Bonnet. El presenten al voltant del 10% de les persones que pateixen un dèficit total o parcial de
la visió, habitualment gent gran sense alteracions a nivell cognitiu.
En la majoria dels casos, inclòs el de Rosaleen, la pèrdua de visió és conseqüència d’una lesió
del sistema visual (glaucoma, degeneració macular, etc.). Però tambe hem de tenir en compte
aquells pacients en que aquest dèficit visual és causat per una patologia que interromp la
connexió ullcòrtex cerebral (un tumor, per exemple).
En ambdós casos el desencadenant de les al∙lucinacions és el mateix. El còrtex visual, privat dels estímuls als que estava acostumat, comença a produir el seus propis impulsos elèctrics de
manera totalment descontrolada, el que dóna lloc a aquestes “visions”.
Les al∙lucinacions que presenta aquesta síndrome queden delimitades al còrtex temporal
inferior, responsable de la generació d’imatges. La persona que les pateix és conscient que el que veu no és real, acostumen a desaparèixer en tancar els ulls, no tenen relació amb el que
està passant en aquell moment i no estan associades a cap reacció emocional concreta
(Siatkowski, Zimmer & Rosenberg 1990).
En canvi, les al∙lucinacions que es produeixen en altres malalties com l’esquizofrènia o
l’epilèpsia del lòbul temporal, impliquen nivells superiors del còrtex. Són molt més complexes i resulten més difícil de discernirles de la realitat: involucren altres sentits, connecten amb la
memòria i provoquen reaccions emocionals.
Pregunta 1B
En el cas de la visió el procés de sensació es divideix en tres frases:
Fase 1. Estimulació de les cèl∙lules fotoreceptores del sistema visual quan aquestes
reben energía lluminosa.
Fase 2. L’energia lluminosa es transforma en energía elèctrica. Fase 3. L’energia elèctrica es tramset fins al cervell.
En la síndrome de Charles Bonnet el procés de sensació és molt diferent. Quan la pèrdua de
visió és deguda a una lesió visual, els receptors sensorials d’aquest òrgan no poden captar
suficient quantitat d’estímuls i, per tant, no s’arriba a passar mai a la fase 2. En el cas de les patologies que irrompen el flux d’informació, si bé els fotoreceptors reben els estímuls i aquests
són transduïts, l’energia elèctrica resultant no arriba mai el cervell.
En ambdós casos trobem el mateix problema: el cervell, el còrtex visual en concret, deixa de
rebre informació. Aquest, en una mena de “rebel∙lació”, respon tornantse hiperactiva i
autogenerant els seus propis impulsos nerviosos de manera desorganitzada i aleatòria, provocant les mencionades al∙lucinacions visuals.
El procés de percepció també es veu afectat. Mentre que en una persona sense cap tipus
d’afectació aquest s’encarrega d’organitzar, integrar i interpretar les sensacions, el procés falla
en aquelles persones que pateixen la síndrome de Charles Bennet. En aquests casos el cervell
es mostra incapaç de donar ordre i coherència a la informació que rep, donant com a resultat el seguit d’imatges sense sentit a les que anomenem al∙lucinacions.
Pregunta 2A
Les imatges ambigües o reversibles, com la del “homerata” de l’exemple, es poden interpretar
de dues maneres diferents tot i presentar els mateixos estímuls. El nostre cervell tria quins
estímuls interpretar fent ús del coneixement previ: s’escolliran aquells que responguin a les nostres expectatives (les coherents amb com entenem el món) i s’ignoraran aquells que no ho
siguin. Blugeslki i Alampay ja ho varen demostrar l'any 1961 (McLeod, 2007).
Després de dividir els subjectes experimentals del seu estudi en dos grups van mostrarlos un
seguit d’imatges: d’animals al primer grup, i d’altres de neutres al segon. Tot seguit se’ls va ...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.