pervivencies mitologiques

TREBALL DE MITOLOGIA

1.Buscar a la biblioteca una novel·la o tres poemes en que hi hagi alguna pervivència de càstigs divins
2.Llegir sencera la novel·la o els poemes
3.Resumir el contingut de la novel·la o els poemes
4.Indicar els paràgrafs o els versos on es troba la pervivència
5.Dir les característiques dels personatges objecte de la pervivència
6.Explicar el possible motiu de lapervivència

SOLEDAD PRIMERA- Luís de Góngora
Era del año la estación florida
En que el mentido robador de Europa
—Media luna las armas de su frente,
Y el Sol todo los rayos de su pelo—,
Luciente honor del cielo,
En campos de zafiro pace estrellas,
Cuando el que ministrar podía la copa
A Júpiter mejor que el garzón de Ida,
—Náufrago y desdeñado, sobre ausente—,
Lagrimosas de amordulces querellas
Da al mar; que condolido,
Fue a las ondas, fue al viento
El mísero gemido,
Segundo de Arïón dulce instrumento.

Del siempre en la montaña opuesto pino
Al enemigo Noto
Piadoso miembro roto
—Breve tabla— delfín no fue pequeño
Al inconsiderado peregrino
Que a una Libia de ondas su camino
Fió, y su vida a un leño.
Del Océano, pues, antes sorbido,
Y luegovomitado
No lejos de un escollo coronado
De secos juncos, de calientes plumas
—Alga todo y espumas—
Halló hospitalidad donde halló nido
De Júplter el ave.

Besa la arena, y de la rota nave
Aquella parte poca
Que le expuso en la playa dio a la roca;
Que aun se dejan las peñas
Lisonjear de agradecidas señas.

Desnudo el joven, cuanto ya el vestido
Océano ha bebido
Restituir lehace a las arenas;
Y al Sol le extiende luego,
Que, lamiéndole apenas
Su dulce lengua de templado fuego,
Lento lo embiste, y con suave estilo
La menor onda chupa al menor hilo.

No bien, pues, de su luz los horizontes
—Que hacían desigual, confusamente,
Montes de agua y piélagos de montes—
Desdorados los siente,
Cuando —entregado el mísero extranjero
En lo que ya del marredimió fiero—
Entre espinas crepúsculos pisando,
Riscos que aun igualara mal, volando,
Veloz, intrépida ala,
—Menos cansado que confuso— escala.

Vencida al fin la cumbre
—Del mar siempre sonante,
De la muda campaña
Árbitro igual e inexpugnable muro—,
Con pie ya más seguro
Declina al vacilante
Breve esplendor de mal distinta lumbre:
Farol de una cabaña
Que sobre el ferroestá, en aquel incierto
Golfo de sombras anunciando el puerto.

3. ARGUMENT
L'argument de la Soledad Primera de Góngora és la història d'un jove nàufrag que arriba a una terra desconeguda ( està tot basat en l'Odissea d'Homer) i l'acullen uns cabrers i es fan càrrec d'ell. Al poema es descriu una terra perfecta per viure on els homes poden ser feliços i viure sense preocupacions, desprecia lavida de les ciutats i la societat en general davant la vida senzilla al camp.
4. INDICAR LA PERVIVÈNCIA
La pervivència es troba mamrcada en color vermell del vers 8 al vers 14 . La pervivència d'aquest poema és Ganímedes "garzon de Ida" que va ser segrestat per Zeus convertit en àliga per la seva bellesa ja que Zeus el volia com el seu amant. Se'l va emportar volant des del turó d'Ida i el vaportar a l'Olimp on el va convertir en un servidor dels Deus.
5. CARACTERISTIQUES DELS PERSONATGES
Ganímedes era un jove troià, fill d'un rei de Troia. Era un jove que destacava per la seva gran bellesa. Ganímedes va passar el seu periode d'exili per ser un heroi al turó d'Ida i allà el va veure Zeus i es va enamorar d'ell.
Zeus, que era el Déu entre els Deus, s'enamorava fàcilment i quan vaveure a Ganímedes no va ser diferent, immediatament el va raptar i el va obligar a ser el seu amant a l'Olimp i a fer de coper als Deus.
6. POSSIBLE MOTIU DE LA PERVIVÈNCIA
Luís de Góngora en aquest poema com que es refereix a servir una copa fa referència al mite anterior perquè Ganímedes va haver de ser el coper dels Déus i és una forma d'exagerar la situació fent referència als Déus.

EL...