Peter Ferdinand Drucker

Peter Ferdinand Drucker (Viena, 19 de noviembre de 1909) és considerat un dels més grans filosofs sobre” managment” del s.XX. Advocat, periodista i autor de més de 35 obres relacionades amb la gestió d’organitzacions.
Va ser alumne de Maynard Keynes, i de Joseph Schumpeter.
Despres de treballar en la banca i com a periodista, es va doctorar en Dret Internacional a Alemania.
Va sercolumnista de The Wall Street Journal desde 1975 hasta 1995. I també va ser profesor de la Universitat de NOvaYork.
Les seves idees han estat decisives en l’estudi de la gestió de la corporació moderna..
Drucker deia que el seu perfil no era el d’un economista, ni un executiu, sino que el seu interés eren les persones.

El capitul tracte de la visió que tenen els EUA sobre Japó:

La visió americanade Japó es basa en 5 suposicions:
- El domini de la burocràcies és excessiu a Japó.
- Reduir el paper de la burocracia no sería tan difícil.
- Una élit dirigent com la burocracia japonesa és innecessaria.
- La resistencia de la burocracia japonesa a la desregularització és un egoísta afecció al poder.
- Els japonesos, al final, posen l’economia per devant de tot, com els americans.
(Cal dirque el terme burocracia es refereix als alts funcionaris, polítics i cadenes de poder. És a dir, una élit dirigent.).
L’autor, però, diu que els supòsits correctes són:
- La burocracia domina quasi tots els paisos desarrolats, EUA i alguns països de parla inglesa en són l’exepció. La burocracia francesa, per exemple, és més gran.
- La burocracia japonesa te una resistència molt més alta delque els americans están disposats a admetre.
- Els països desenvolupats están convençuts que necessiten una élit dirigent (a exepció EUA).
- L’experiencia ha demostrar als japonesos que no fer res a vegades funciona.
- Per el japonesos el primer és la societat, no l’economia.

En EUA es pensa que baixar del cel (terme que es refereix cuan els als càrregs de l’administració pública, entre els 45i 55 anys, es converteixen en consellers de les grans empreses) és algo exclusivament japonés. En realitat, però, és una costum universal.
Això si, els consellers japonesos que baixen del cel están ben pagats, pero no fan res. No cal ni que apareixin per el despatx. En canvi, en la majoria de paisos europeus aquests funcionaris retirats si que ocupen llocs de veritat.

Cuan costaría acabar ambel poder de la burocracia japonesa? Hem de tenir en compte que la burocracia japonésa ha anat de fracas en fracas els ultims vinticinc anys (això el 1998). Van fracasar a principis dels 70 decidint-se per opcions perdedores com el superodinador central i Japó està molt lluny en la industria de la información i la alta tecnología. Va tornar a fracasar els 80, amb els excessos de la bombolla fiscalespeculadors i va comportar la actual crisis financera (1998, pero encara dura….). Cuan la bombolla va esclatar a principis del 90, la burocracia no va aconseguir tornar a posar en marxa l’economia japonesa. Va invertir sumes de diner molt gran sense cap afecte. I el 97 la burocracia no va aconseguir preveure en absolut la crisis financera asiática.
Desde llavors, s’ha revelat que la burocraciaestaba plegada de corrupción, inclus amb oprganismes prestigiosos com el Banc de Japo i el MInisteri de Finances. Els burocrates han perdut el lideratge moral.
Pero tot i aixi, no passa res. Les élits dirigents tenen una extraordinaria resistència, inclus molt despres d’haber perdut el respecte públic.,
Les élits dirigents està clar que s’aferren al poder. Tots els dirigents ho fan, pero noméses poden mantener perque no hi ha ningú que els pugui reemplaçar. Fins que hi haigui una laternativa, les elits dirigents es mantindran encara que estiguin totalemtn desacreditades. I a Japó no hi ha cap alternativa posible.

La elit dirigent a Japó és els grups de élit polític, carregs nombrats per l’executiu i membres de la plantilla permanent del congres.
La actual burocracia japonés...