Plató

Tema 2. Plató
Metafísica/ Ontologia (Teoria de la realitat): diferència entre veritat i opinió.
Gnoseologia/ Epistemologia (Teoria del coneixement): procés del coneixement de la veritat.
Ètica/ Antropologia (Teoria de la moral): Antropologia
Política (Teoria del govern): Justícia
-------------------------------------------------
Va per passos, sense la metafísica, no es pot saber lagnoseologia i sense aquesta, no es pot saber la ètica, i a la vegada no es pot saber la política sense una base d’ètica.
-------------------------------------------------

Sócrates és el protagonista dels escrits de Plató, no se sap si és o no real.
Plató és un dels deixebles de Sócrates, i a la vegada és a qui l’oracle va dir que Sócrates era el més savi. Aquesta confessió de l’oracle es va anarescampant per Atenes, fins arribar a Sócrates. Aquest no ho entenia, i va decidir dedicar-se a saber perquè. Per això, va anar a veure a tots els savis.
A partir d’aquí, Sócrates va descobrir, dialogant amb aquests presumptes savis, que l’única cosa en la que aquestes persones eren bones, era en l’oratòria, però no sabien de què estaven parlant.
Sofistes: Sofos: saviesa.
Greg: expert en elsaber.
Gent que predomina la vida política Judici
Assemblees polítiques
Sócrates se n’adona de que no és veritat, no són experts en el saber.
S’adona que són uns ignorants, es dedica a demostrar el que tots els presumptes savis són en realitat.
A causa d’això, Sócrates acaba sent acusat de 2 crims: Corrompre al jovent.
Inspirar creences amb fals déus (instigar)

Aljudici anava a ser expulsat a canvi d’una suma econòmica i de retractar-se dels càrrecs (reconèixer l’error i demanar perdó). En lloc d’això, executa un discurs humiliant contra el jurat i els jutges. Culpant-los, fent-los responsables dels problemes d’Atenes i per tant, l’executen o condemnen a mort. Es pren un verí amb els seus amics.
La gent seguia a Sócrates quan combatia als falsos savis.Introducció a Plató: l’atac contra la sofística. Plató era un deixeble de Sócrates
L’objectiu de Plató és dur a terme un projecte d’educació ciutadana a Atenes. 3 paraules claus: Bé, Educació, Coneixement. L’objecte és que els ciutadans tinguin coneixement del Bé, perquè així l’executin. Per ell el bé és la justícia. Sócrates és l’exemple perfecte, perquè decideix no deixar d’actuar justamentencara que això li costi la mort.
L’objectiu de totes persones és la felicitat (base fonamental: justícia). Un és feliç quan és just, actua justament. (això és el que Plató pretén ensenyar)

Metafísica (Teoria de la realitat o del món) [p. 28]
Plató treu les seves teories de Parmènides i Heràclit.
Parmènides: Anomena el món de les idees (la divisió entre 2 mons, sense relació alguna entre ells(totalment separats)
2 Camins Ser (Món Intel·ligible)
No ser (Món Sensible)
Ser: veritat/essència cosa perfecta: una i tot el que no sigui això, es fals/ aparença. Es representa amb un cercle, es creia que era perfecte (rodona veritat) per la connexió amb les estrelles, el cel, etc. Era un exemple de perfecció.
No ser: Aparença món dels prejudicis, opinió
Comparació entre elspoemes:
Els poemes són relats al·legòrics: on a Plató l’home és el que treu les cadenes i va cap a la llum, al poema de Parmènides és un home en un carro alat (amb ales) amb unes eugues que l’envien cap al sol (la idea en si és la mateixa). Plató: metàfora de sortir d’una cova, Parmènides: carro amb ales cap a la llum (representacions paral·leles, paral·lelisme entre les dues simbologies).Parmènides: el carro al arribar a les portes del sol, hi ha una Deessa (de la veritat, Atena) que li explica a l’home l’existència de dos camins, l’existència de la veritat (l’essència) i el de la falsedat (aparença). I diu les característiques dels dos (resta del poema) que són similars a Plató (immutable, perfecte...) aquestes característiques Plató les treu de Parmènides.
Mite: recurs simbòlic...