Platon, apologia de socrates

Plató va néixer a Atenes, probablement l'any 428 o 427 a. c. i va ser fill de família pertanyent a l'aristocràcia atenesa. El seu veritable nom era Aristocles, però sembla que va ser anomenat Plató per l'amplada de l'esquena. Plató va rebre l'educació pròpia d'un jove atenès ben situat, necessària per dedicar-se de ple a la vida política com corresponia a algú de la seva posició. La seva vocaciópolítica queda constatada per les seves pròpies declaracions en la coneguda carta VII, però la seva realització es va veure frustrada per la participació de dos parents seus, Càrmides i Críties, a la tirania imposada per Esparta després de la guerra del Peloponès, coneguda com la dels Trenta Tirans, i que va exercir una repressió violenta i aferrissada contra els líders de la democràcia. Noobstant, el interès polític no li abandonarà mai i es veurà reflectit en una de les seves obres mestres, la República. L'any 407, a l'edat de vint anys, coneix a Sòcrates i queda admirat per la seva personalitat i pensament, admiració que l'acompanyarà tota la vida i que marcarà l'esdevenir filosòfic de Plató. L'any 388-387 va fundar l'Acadèmia, nom que va rebre per trobar-se a prop del santuari dedicata l'heroi Acadè, espècie de "Universitat" en què s’estudiaven tot tipus de ciències com les matemàtiques, l'astronomia o la física, a més dels altres sabers filosòfics i, segons sembla, amb una organització semblant a la de les escoles pitagòriques, el que va atribuir un cert caràcter secret o mistèric d'algunes de les doctrines allà impartides.
Les principals influències filosòfiques que repPlató són, en primer lloc, la del seu mestre Sòcrates, del que pren el seu mètode de recerca (ironia i maièutica), per superar el nivell de l'opinió (doxa), i arribar a un coneixement més objectiu, la ciència (episteme).
Així mateix, la crítica que fa Plató al relativisme i escepticisme dels sofistes, en diàlegs com Protàgores, Gòrgies o Teetet, és una prova de la importància que aquests filòsofsvan tenir per a ell mateix.
És important també la influència de l'ésser de Parmènides en la noció d'Idea immutable i eterna que Plató situa en el món intel•ligible.
Es tracta, a més, d'una font secundària ja que l'autor fa una síntesi i una interpretació d'una font primària, és a dir, dels pensaments i ideologies d'altres autors.
El concepte d'educació de Plató es fonamenta en la virtut,entesa com a qualsevol tipus d'habilitat o com un do de coneixement, i ens explica que aquesta pot ser ensenyada i transmesa. És per aquesta raó que Plató critica la ignorància, és a dir, les persones que creuen saber coses de les quals en realitat no saben res. Aquest pensament ho explica amb l’exemple de la mort concloent-lo dient que no deixarà marxar a cap persona ignorant fins que adquireixi lavirtut, fent ell el paper d’ensenyador.
Perquè es pot tenir, o no, un coneixement. Cas que no és tingui, pot ser adquirit aprenent d'una persona que si ho te. L'educació és un procés d'aprenentatge que s’iniciarà de ben petit per poder arribar a ser una persona virtuosa en un futur. Els que ja ho siguin des de petits, amb el progrés és faran un nom a la societat i altres l’hauran d'aprendre aser-ho. Moltes vegades hauran de ser castigats en forma de redreçament. Sempre s’ha de poder gaudir de l'ajuda necessària per poder arribar a ser una persona virtuosa. Aquest és el camí per aconseguir una societat justa.
A la vegada, també diu que l’únic que vol és “persuadir-nos en certa manera per tal de que no ens ocupem ni del cos ni dels diners, si no de l’ànima per fer-la el millor possible”.A més diu que la virtut no ve de les riqueses, al contrari, la resta de les coses venen de la virtut.
La repercussió de Plató en tota la ciència i filosofia ha estat i és en l'actualitat tan important que s'ha pogut dir que tota la Filosofia no és sinó una nota a peu de pàgina de Plató. A través de l'Acadèmia, Plató va exercir una gran influència en el sorgiment i esplendor de la ciència grega...