Plató

Plató, (Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab) (ca. 21 de maig de 427 aC - 347 aC) va ser un filòsof d'immensa influència en la Grècia clàssica. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d'Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el sòcratic major. El seu treball més important va ser La República (Grec Politeia, 'ciutat') en el qual subratlla la seva visió d'un estat"ideal". També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge Sòcrates.

En els diàlegs del Timeu i el Críties, es narra la "història veritable" o alétheia -segons les seues pròpies paraules- de la civilització Atlant i de l'Illa Atlantis o Atlàntida. En el Timeu esmenta també el que ara coneixem com els sòlids platònics.

Biografia
[modifica] Naixement icontext familiar

Plató era fill d'una família que pertanyia a l'aristocràcia atenenca. El lloc definitiu i hora de naixement de Plató no són coneguts, però el cert és que pertanyia a una família aristocràtica i influent. Sobre la base de les fonts antigues, la majoria dels estudiosos moderns creuen que va néixer a Atenes o a Egina [b] entre 429 i 423 abans de Crist. El seu pare era Aristó. Segonsuna tradició en disputa, va informar Diògenes Laerci, Aristó rastrejar la seva ascendència del rei d'Atenes, Codros, i el rei de Messènia, Melanto.[1] La mare de Plató era Periccíone, la família es vantava d'una relació amb el famós legislador atenenc i el poeta Soló.[2] Periccíone era la germana de Càrmides i neboda de Críties, dues figures prominents dels Trenta Tirans, el règim oligàrquic breu,que va seguir a la caiguda d'Atenes al final de la Guerra del Peloponès (404-403 aC ).[3] A més de Plató, Aristó i Periccíone va tenir dos fills més, Adimant de Corint i Glaucó, i una filla, Potone, la mare d'Espeusip (el nebot i successor de Plató al capdavant de la seva Acadèmia filosòfica).[3] D'acord amb «la República», Adimantos de Corint i Glaucó eren majors de Plató.[4] No obstant això, enel seu Memorabilia, Xenofont presenta com Glaucó menors de Plató.[5]

Aristó va intentar forçar Periccíone, però va fracassar en el seu propòsit; llavors l’antic déu greu Apol·lo se li va aparèixer mentre dormia, i, com a resultat d’això, Aristó va deixar en pau Periccíone.[6] Una altra llegenda explica que, mentre estava dormint com un bebè, les abelles s'havien assentat en els llavis de Plató,un auguri de la dolçor de l'estil en el qual discorria la filosofia.[7]
Bust de Plató

Aristó sembla haver mort a la infància de Plató, encara que la data exacta de la seva mort és difícil.[8] Periccíone llavors es casà amb Pirilampos, el germà de la seva mare,[9] que havia servit moltes vegades com un ambaixador a la cort persa, i era un amic de Pèricles, el líder de la facció democràticad'Atenes.[10] Pirilampo tenia un fill d'un matrimoni anterior, Demus, que va ser famós per la seva bellesa.[11] Periccíone va donar a llum al segon fill de Pirilampo, Antífona, la mitjana germà de Plató, que apareix en Parmènides.[12]

En contrast amb la seva reticència sobre si mateix, Plató utilitzat per introduir els seus familiars distingit en els seus diàlegs, o parlar amb certa precisió:Càrmides ha un que porta el seu nom; Críties parla tant en Càrmides i Protàgores; Adimant de Corint i Glaucó prendre parts importants en el República.[13] A partir d'aquestes i altres referències que un pot reconstruir el seu arbre genealògic, i això suggereix una quantitat considerable d'orgull de la família. Segons Burnet, "l'escena d'obertura de la Càrmides és una glorificació de tota [la família]de connexió ... diàlegs de Plató no només són un monument a Sòcrates, però també els dies més feliços de la seva pròpia família".[14]
[modifica] Data i lloc de naixement

Apol·lodor d'Atenes, el gramàtic, afirma en les seves Cròniques que Plató va néixer en el primer any de la 88ª Olimpíada (427 aC), el setè dia del mes Targelió; d'acord amb aquesta tradició, el déu Apolo va néixer aquest...