Playas

LES INSTITUCIONS FORMALS A LES DARRERIES DEL FRANQUISME

Llei General d'Educació i de Finançament de la Reforma Educativa (1970) (LGE)
No era una mala llei, pero va fallar el seu finançament, que no es va poder desenvolupar correctament. És una llei que transformarà el sistema educatiu.

S'ha d'englobar entre la dictadura del general Franco(1939-1975) i les darreies delfranquisme(1970-1975). Aquesta llei perdura a Espanya fins 1990.

L'any 1970 Espanya conservava encara el marc institucional educatiu de la Llei Moyano de 1857, amb les reformes i modificacions pertinents fetes des de la seva promulgació.

A finals del 60 i principis del 70 el Sistema Educatiu espanyol era més propi d'una societat tradicional, amb una economia de tipus agrari, que no d'una societat que s'estavaindustrialitzant a marxes forçades i aconseguint cotes de benestar social molt importants. En aquells moments no hi ha havia mecanismes necessaris per donar adequada resposta a les exigències i necessitats del moment, sobretot pel que feia a la demanda del mercat laboral.

Calia una actualització del Sistema Educatiu que s'adaptés a la nova societat urbana, industrial i dinàmica que estavasorgint a la dècada dels setanta.

Es perseguia un sistema d'ensenyament gratuït i obligatori fins al catorze anys; un solbatxillerat unificat i polivalent (BUP); accés a la universitat sense discriminacions, una vegada haver realitzat i superat un Curs d'Orientació Universitària; i l'estructuració de la Universitat en tres cicles.

Un únic nivell d'educació general bàsica de vuit anys (6-14 anys),obligatori i gratuït, la missió de la qual era impartir la formació de base.

Un sistema educatiu amb vocació no selectiva, si bé el batxillerat ho va ser i molt. El BUP significà un fracàs escolar bestial, sobretot les matemàtiques.

Una certa renovació pedagògica, centrada en el redescubriment de l'activisme, així com alguns canvis significatius, més teòrics que reals, en l'agrupament delsalumnes i en la inclusió de l'avaluació continuada.

Un batxillerat unificat i polivalent que permitia l'accés a la universitat prèvia superació d'un curs d'orientació universitària (COU), que va adquirir el caràcter de quart any de batxillerat, més que un espai d'orientació personal, acadèmica i laboral.

També introduirà com a part del Sistema Educatiu, si bé sense massa exit, l'educaciópreescolar, l'educació permanent d'adults, l'educació especial i l'educació professional.

Aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats, amb la potenciació del sistema de beques i un important augment de les construccions escolars.

Potenciació de la formació del professorat, elevant el nivella cadèmic dels seus estudis fins al grau de diplomatura universitària.

Per als professorsd'ensenyament secundari es va introduir el curs d'orientació pedagògica que va intentar corregir la manca de formació personal docent dels llicenciats.


Creació dels Institus de Ciències de l'Educació (ICE), amb categoria d'institus universitaris, que van aconseguir implicar la pròpia universitat en la qüestió pedagògica, tal com la investigació educativa, el desenvolupament de les Ciències del'Educació i la formació permanent del professorat en tots els seus nivells.


LES INSTITUCIONS FORMALS A LA DEMOCRÀCIA
• Llei Orgànica de Reforma Universitària (1983)
• Llei Orgànica del Dret a l'Educació (1985)
• Llei Orgànica d'Ordenació General del Sistema Educatiu (1990)
• Llei Orgànica de la Participació, Avaluació i Governament dels Centres Educatius (1995)
• Llei Orgànica d’Universitats(2001)
• Llei Orgànica de la Qualitat de l’Ensenyament (2002)
• Llei Orgànica d’Educació (2006)
• Llei Orgànica per la qual es modifica la Llei Orgànica d’Universitats (2007)

Avui en dia hi ha una nova Llei en marxa.


CONSTITUCIÓ DE 1978 (Art. 27.1-27.10)
L'article 27 està estructurat en deu apartats. Els nou primers asseguren el dret a l'educació i el desè garanteix l'autonomia...