Polarització social a catalunya

POLARITZACIÓ SOCIAL DE L’ESTAT DEL BENESTAR CATALÀ
Hem vist en la primera secció d’aquest article que una de les característiques
més importants de l’Estat del benestar a Catalunya (coma les altres comunitats
autònomes) és el seu escàs desenvolupament. Catalunya es va gastar només
un 17,6 % del seu producte interior brut (PIB) (2006) en protecció social
(la despesa pública en transferènciesi serveis públics de l’Estat del benestar,
excepte educació). A Espanya, és un 21 % del PIB (2007). És un delsmés baixos
de la UE-15 (la despesa en protecció social a la UE-15 per a l’any 2007 va ser
del 26,9 % del PIB). El mateix passa quan prenem com a indicador la despesa
pública social per capita (Catalunya es va gastar l’any 2007 5.472 euros estandarditzats
per habitant en protecciósocial,mentre que lamitjana de la UE-15 és
ELS ELEMENTS D’UNA CRISI: MERCAT DE TREBALL I DESIGUALTATS
21
12. Vicenç NAVARRO (2009), «El cuarto pilar del bienestar», Público (15 octubre).
13. Vicenç NAVARRO i Carles MUNTANER (2004), Political and economic determinants of population health and wellbeing:
Controversies and developments, Baywood.
14. Font: OBSERVATORIO SOCIAL DE ESPAÑA, Encuesta deestructura salarial 2006.
de 7.464 euros estandarditzats per habitant).15 En realitat,Catalunya i Espanya
estan a la cua de l’Europa social dels Quinze.16
Aquesta situació s’ha atribuït al nivellmés baix de riquesa del país, la qual
cosa no correspon a la realitat documentada per les dades: Catalunya i Espanya
es gasten en el seu Estat del benestarmoltmenys del que els correspon pel
seunivell de riquesa. El nivell de riquesa de Catalunyamesurat pel seu PIB per
capita és el 110 % (2007) de lamitjana del PIB per capita de la UE-15 (l’espanyol és
el 94 %). Catalunya, per tant, té un nivell de riquesa superior a lamitjana de la
UE-15. En canvi, la despesa pública social per capita no és el 110 % de lamitjana
de laUE-15, sinó només un 73 % (Espanya és només un 74 %). Si fos lamateixaque lamitjana de la UE-15, ens hauríemde gastar a Catalunya 2.739 euros estandarditzats
(unitats de poder de compra) per capita, amb un total de 20.000
milions d’euros (estandarditzats) més dels que ens gastem ara a Catalunya.
Aquestes xifres aproximades ens donen una ideamolt important de l’enorme
dèficit de la despesa pública social aCatalunya, ignorat, en general, en elsmitjansd’informaciómés importants de Catalunya.
L’altra característica de l’Estat del benestar aCatalunya és, amés del seu escàs
desenvolupament, la seva enorme polarització social, conseqüència de tal
escàs desenvolupament. L’accés i la utilització dels serveis de l’Estat del benestar
estan clarament diferenciats per classe social, de talmanera que les classes
ambmés ingressos utilitzen, en general, elsserveis privats,mentre que les
classes populars utilitzen els serveis públics. Aquesta dicotomia públic versus
privat amb usuaris diferenciats per classe social és característica de l’Estat del
benestar català. En realitat, Catalunya és un dels països de la UE-15 on tal polarització
es dóna ambmés intensitat.17
EL CONTEXT POLÍTIC DE TAL SUBDESENVOLUPAMENT
I POLARITZACIÓ SOCIAL
La pobresa derecursos de l’Estat català (siguin de laGeneralitat de Catalunya,
siguin de les autoritats locals) s’ha atribuït, en la cultura mediàtica i política
del país, a un desequilibri entre els fons aportats pels ciutadans i residents
a Catalunya a l’Estat central i els fons assignats a Catalunya, considerant que
SOCIETAT CATALANA 2010
22
15. Font: Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
16.Vegeu la introducció del volumIII deVicençNAVARRO (dir.) (2005-2009), La situación social en España, Biblioteca
Nueva.
17. VegeuVicenç NAVARRO (2006), El subdesarrollo social de España: Causas y consecuencias, Anagrama.
aquest dèficit fiscal arriba a dimensions molt notables que es calcula que oscil
·len entre un 6 % i un 9 % del PIB.18 Sense negar la importància d’aquest fet
(sobre el qual...