Polimerització

Pràctica 2: Polimerització

Autores | Signatures |
Albert Calbetó, SòniaMarín Càmara, Ariadna | |

Comentaris | Qualificació |
| |

Índex:

1. Objectius .......................................................... pàg 2
2. Introducció .......................................................... pàg 2
3. Experiències.......................................................... pàg 4
4.1. Preparació d’un polièster insaturat ...................... pàg 4
4.2.1. Procediment experimental ...................... pàg 5
4.2.2. Resultats ............................................. pàg 7
4.2. Preparació d’un composite de fibra de vidre ........... pàg 8
4.3.3. Procediment experimental ...................... pàg 84.3. Preparació de nylon 6,10 .................................. pàg 9
4.4.4. Procediment experimental ...................... pàg 10
4.4.5. Resultats ............................................. pàg 11
4. Bibliografia ........................................................ pàg 12

1. Objectius

Preparar polímers mitjançant tres tècniques diferenciades:polimerització interfacial, polimerització en massa i preparació d’una resina polièster no saturada.
2. Introducció

Un polímer és una macromolècula constituïda per la unió de molècules més petites anomenades monòmers. Aquest té un pes molecular i generalment és de caràcter orgànic. Un exemple és el poliestirè (PS) i el polietilè (PE), el qual hi ha unides mitjançant enllaços covalents com amínim mil unitats d’estirè (vinilbenzè) per al cas del PS o etilè pel PE, a la figura 1 es mostra el monòmer i la seqüència que conformaria el polímer.

Figura [ 1 ]: Poliestirè
Existeixen dos tipus de polimerització:
1. Polimerització per addició:
Qualsevol polimerització que es dóna per l’acoblament de monòmers utilitzant els seus enllaços múltiples. El cas més senzill és el delpolietilè, que es forma a partir de les mol·lècules d’etilè tal i com es motra en la figura 2.

Figura 2: Reacció de polimerització per addició
2. Polimerització per condensació:
És una reacció de condensació de dues molècules que s’uneixen per a formar una molècula més gran per eliminació d’una molècula petita, com ho pot ser l’aigua. A continuació, en la figura 3, es mostra una amina quereacciona amb un àcid carboxílic per a formar un enllaç N-C tot i eliminant una molècula d’aigua.

Figura 3: Reacció de polimerització per condensació
Existeixen quatre tipus de tècniques d’obtenció de polímers industrialment parlant:
1. Polimerització en massa: es pot dur a terme sense dissolvent, es a dir, només amb el monòmer. Normalment els polímers obtinguts mitjançant aquestprocediment són líquids als que se’ls hi ha d’afegir algun indicador. La problemàtica que presenten és que a mesura que avança la polimerització, es va formant una massa sòlida en el seu interior que conté resten d’iniciador i monòmer.
2. Polimerització en dissolució: és una alternativa a la tècnica anterior. S’utilitza un solvent per a dissoldre el monòmer i l’ iniciador. D’aquesta manera el polímerque es va formant precipita i es separa per filtració.
3. Polimerització en suspensió: es realitza en un medi líquid, generalment aigua, on el monòmer es troba en suspensió i el iniciador es només soluble en el monòmer. Es necessita agitació per a mantenir la suspensió.
4. Polimerització en emulsió: es tracta d’un medi líquid capaç d’originar una emulsió del monòmer en el dissolvent. Eliniciador, en aquest cas, és soluble en el medi de la reacció, l’aigua.
Segons la tècnica seguida es poden utilitzar diferents medis de polimerització, a la taula 1 es poden observar alguns:
| Massa | Solució | Suspensió | Emulsió |
Poliaddició radicalària | Si | Si | Si | Si |
Poliaddició iònica | Si | Si | No | No |
Polimerització per obertura de l’anell | Si | Si | Si / No | No |...