Politica i pensament

Política i pensament

La política és el conjunt d’accions humanes destinades a governar o dirigir un estat en benefici de la societat. Segons Aristòtil, donar l’esquena a la política és un acte irresponsable, ja que l’ésser humà és un ésser polític, que té el deure d’interessar-se o participar en la ‘polis’. Totes les persones, en un estat de dret, tenim poder polític, és a dir, tenim lacapacitat de participar en les decisions de l’estat. Cal dir, que l’estat és el poder polític encarregat de controlar i administrar tan els béns com els drets i obligacions dels ciutadans. Però, és realment necessari un estat? No és un mecanisme que limita la nostra llibertat?

Els Anarquistes consideren que l’estat és un instrument d’opressió utilitzat pels governants, a més, defensen lapossibilitat d’una societat igualitària, sense cap tipus d’imposició. Però, aquesta teoria té diversos punts febles, en primer lloc, tenim la possible imposició de ‘la llei del més fort’, perquè sense un estat que monopolitzi la força, els brots violents podrien posar el perill la societat. A més, l’estat és el que s’encarrega de fomentar el bé comú: Educació, Sanitat, infraestructures, etc. Però, queun estat sigui necessari, no vol dir que haguem de tenir-ne un qualsevol.

Hi ha dues formes principals d’estat, Per una banda tenim l’estat autoritari, i per l’altre l’estat de dret (el nostre). L’estat autoritari és aquell on el poder del govern és il•limitat, és a dir, que no està sotmès a cap control. A més, els seus ciutadans no poden participar en la política ni expressar les sevesopinions o inconformitats. I si ho fan, tenen totes les de perdre (com en el cas de Libia). L’estat de dret, en canvi, defensa la igualtat y els drets individuals davant de l’abús de l’estat, però perquè això sigui possible, s’ha de limitar el poder de l’estat. Els dos elements que actuen de fre són la Constitució, document on es fixen les normes generals i els òrgans per exercir el poder, il’anomenada divisió de poders, que garanteix que l’estat sigui just.

Com hem dit, un estat de dret ha de garantir la igualtat entre els ciutadans, i a més, tots aquests ciutadans han de tenir la possibilitat de participar en les decisions de l’estat. Però, com pot el ciutadà expressar la seva opinió? Doncs mitjançant grups representatius el seu propi vot. Per aquesta raó, és inevitable parlar d’unestat de dret sense parlar de democràcia.
La democràcia es una forma d’organització, on el poder resideix en tots els seus membres. D’aquesta forma promou la igualtat. A més, per tal de que els seus ciutadans puguin formar una opinió pròpia, ha de garantir la educació i l’accés a la informació. A més, les decisions polítiques es duen a terme mitjançant el diàleg. Si totes aquestes pautes esduguessin a terme, s’aconseguiria que els ciutadans aconseguissin una autonomia, que serviria per donar-se compte dels propis drets i deures. Aquesta democràcia, per desgràcia, també comporta una sèrie de riscos.

Els perills que envolten la democràcia també cal tenir-los en compte. Un d’ells és la igualtat, que portada a l’extrem pot fer que es creï una uniformització d’opinions. A més, elsistema de vot pot fer que la majoria ofegui a les minories, de manera que no se’ls tingui en compte a l’hora de prendre les decisions. L’últim i més important dels perills, ja que pot ser el desencadenant dels altres, és la poca participació política dels ciutadans, que molts cops es limita a votar cada quatre anys, aquesta no-participació pot fer que els governants prenguin les decisions que mésels interessi a ells. La crítica que fa Alexis de Tocqueville a la democràcia va per aquest camí, critica la falsa democràcia que es començava a donar a principis del segle XX (a EEUU) i que té moltes similituds amb l’actual.

Tocqueville no tan sols critica la poca participació de la societat a l’esfera pública, sino que també critica la dinàmica individualista s’està apoderant dels...