Joc Pensament I Llengunate

JOC PENSAMENT I LLENGUATGE
Aquest text de l’autor Jêrome Bruner pretén fer un anàlisi sobre les característiques del joc, l’autor és centra en la relació entre joc, llenguatge, i pensament.
L’article comença fent una petita introducció en la qual remarca aspectes positius o importants sobre el joc, com per exemple que “és una activitat que no té conseqüències frustrants per a l’infant”,“l’activitat lúdica és caracteritza per una pèrdua del vincle entre els mitjans i el fins”, “és un mitjà per l’exploració i la invenció”, “no està excessivament lligat als seus resultats”, “no esdevé per atzar o per casualitat”... i com a més destacable “proporciona plaer”.
Un cop feta aquesta petita introducció per l’autor, l’article passa a descriure el usos que se’n poden fer dels jocs i amb els quals espersegueix una finalitat o objectiu, com per exemple:
* Introducció als infants en els valors de la nostra cultura.
* Mode de socialització que preparar per a l’adopció de papers en una societat adulta.
* El joc amb altres infants realitza una funció terapèutica.
* Mitjà per poder millorar la intel·ligència.

Després l’article demostra a través d’una exemple pràctic, en el qualresumeix que els nens/es que han vivenciat i manipulat objectes a través del joc són capaços de obtenir millor resultats a l’hora de resoldre problemes.
Més endavant relaciona la importància del joc en l’adquisició del llenguatge, basant-se en les dades obtigundes per un estudi sobre l’adquisició del llenguatge realitzat pel mateix autor. D’aquest en destaca idees com que:
* El domini de lallengua materna s’assoleix més ràpidament si la seva adquisició es realitza en el context del joc.
* Per què l’infant consolidi un domini de la llengua és important que durant el procés no es considerin de forma greu els errors que pugui cometre l’infant.
* La manera de jugar amb el llenguatge que tenen els adults per dirigir-se a l’infant, ajuda aquest aprendre el llenguatge
El texttambé cita altres autors com Weir i Nelson, els quals estaven d’acord en afirmar que donar l’oportunitat al infants de jugar amb el llenguatge i el pensament permet a l’infant desenvolupar les pròpies capacitats combinatòries.
Tot seguit l’autor passa a analitzar el concepte o essència de joc per poder determinar més endavant les situacions que enriquien i feien elaborar més al joc, se’n remarquentres obtingudes per l’estudi:
* Es produeixen amb materials anomenats “instrumentals”, que són aquells que permeten a l’infant construir coses sense ajuda de l’adult. Però aquests no està relacionat en beneficis directes respecte a l’alumne en l’activitat combinatòria.

* La presencia d’una adult no com a element actiu, sinó per oferir una ambient de seguretat.

* El nombre de dosinfants com a nombre ideal per al joc, ja que permet intercanviar idees, negociar les seves intencions..

* I com a últim aspecte de la l’experiment, un infant perfeccionarà una activitat si abans de fer-la sol l’ha fet en grup.

A partir d’aquests ítems s’afirma com es poden realitzar millores fent canvis en el material i l’atmosfera del joc.
Ja per acabar l’article dedica una apart alpersonal de les escoles infantils i com aquests pot millorar la qualitat del joc infantil, analitzant la seva intervenció es va veure que la interacció de l’adult amb l’infant era de curta durada i els intercanvis que es produïen molt pobre, veient això es pot porta a plantejar millores, com per exemple: dividir-se el temps fent que sempre hi hagués algú per interaccionar amb l’infant.

Perconcloure l’article l’autor fa referència a idees importants que cal recordar sobre el tema tractat.

EL RACÓ DE LA BOTIGA
El text de Enric Queralt es una text específic del món de la docència el qual ens dóna unes pautes o idees per treballar el racó de la botiga, amb la finalitat d’aprofundir en el treball del llenguatge oral amb els infants.
Els primers paràgrafs dels text comencen amb la...