politicos

PARTITS POLÍTICS
-CONFEDERACIÓN ESPAÑOLA DE DERECHAS AUTÓNOMAS (CEDA)
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933. Es va formar durant el bienni progressista de la Segona República Espanyola. El seu gran líder va ser Ángel Herrera , fundador i director del diari El Debate. Un altre dels seus fundadors ique posteriorment va dirigir la Confederació, va ser José María Gil-Robles y Quiñones. La CEDA esdevingué un partit de masses de la dreta espanyola en el marc de la II República. Des del moment mateix de la seva constitució es va presentar com l'alternativa de dretes i d'ordre al govern "socialitzant" i a la República en general.
La Confederació era un partit de clara ideologia clericalconservadora, partidari d'un Estat corporatiu, per la qual cosa per a alguns historiadors es podia assimilar a la Democràcia Cristiana, però altres l'han qualificada d'inspiració feixista, molt especialment en el que fa referència a la seva organització juvenil, les Joventuts d'Acció Popular (JAP). Ells tenien com a model principal al Partit conservador anglès; si bé mostraven al parlament espanyol un clarsuport als règims feixistes d'Alemanya i Itàlia. La CEDA seguia el corrent d'opinió, ja manifestat dins d'Acció Popular, partidari d'acceptar les institucions republicanes, malgrat la procedència monàrquica de molts dels seus membres, per a la defensa, des de dins, dels seus interessos socials i econòmics. El seu lema era: "Religió, Família, Pàtria, Ordre, Jerarquia i Propietat".
Durant leseleccions del 19 de novembre de 1933 es va ajuntar amb diversos partits, com el monàrquic Renovación Española, amb el clar objectiu d’aprofitar els avantatges que la llei electoral atorgava a la majoria, obtenint 115 actes de diputat i convertint-se en la primera força política al Parlament, però sense la força necessària per formar govern, per la qual cosa al principi es va limitar a condicionar lapolítica del govern format per Lerroux. A aquest període, alguns historiadors l'anomenen "Bienni Negre" perquè van ser anys reaccionaris i marcats pel feixisme. També apareixen a la historiografia altres denominacions com: "Bienni Radical-Cedista” i "Bienni Rectificador".
L'anul·lació per part del govern de Lerroux de les reformes empreses en la primera legislatura i la constitució d'un nougovern, que incorporava tres ministres de la CEDA, l'octubre de 1934, van ser respostes amb una revolta de sectors d'esquerra.
Les eleccions del 16 de febrer de 1936 van donar la victòria a l'aliança d'esquerres del Front Popular, encara que per partits individuals, la CEDA va seguir sent el partit més votat. Com a partit més votat, la CEDA desitjava formar govern, la qual cosa hagués donat certaestabilitat si s'hagués unit amb el partit republicà, aglutinant al govern totes les ideologies de la societat, tant de dretes com d'esquerres, però Manuel Azaña es va negar rotundament a formar govern amb la dreta i trencar l'aliança d'esquerres. Des d'aleshores, la CEDA, i principalment el seu líder Gil-Robles, maniobraren per a que es decretés la llei marcial i s'anul·lessin les garantíasconstitucionals per tal d'impedir que el Front Popular prengués possessió del govern.
FALANGE ESPAÑOLA
La famosa Falange Española va ser un partit polític espanyol feixista fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera. El partit es va donar a conèixer conèixer en un meeting celebrat en el Teatre de la Comèdia de Madrid. Amés disposava d’unabranca formada només per dones anomenada Sección Femenina. L'òrgan oficial del partit fou el diari Arriba. Quan es va fundar, ja hi havia un partit d'ideologia feixista, les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), que s'unificarien amb la Falange el 1934. Tot i tenir unes característiques molt específiques, se l'ha considerat com una variant espanyola dels moviments feixistes europeus....