Pràctica Química

PRÀCTICA QUÍMICA.
DETERMINACIÓ DEL GRAU D’ACIDESA DE L’OLI.
1. Objectius: Determinar el grau d’acidesa de l’oli d’oliva de cuina, i observació pràctica al laboratori d’una reacció de neutralització.
2. Material
Embut de vidre
Got de precipitats de 250ml
Vareta de vidre (per remenar)
Proveta de50ml
Suport,nou i pinça

3. Productes
Hidròxid de potassi KOH 0’1M
Etanol de 96ºFenolftaleïna
Oli d’oliva de cuina


4. Bases Teòriques
Per determinar el grau d’acidesa de l’oli, és necessari conèixer prèviament que és allò que estem fent i com ho hem de fer. Seguint aquest criteri ens hem de remuntar a finals del segle XVIII, exactament l’any 1792, on per primera vegada es parla pròpiament d’estequiometria. Jeremias Benjamin Richter(1762-1807)és el primer en enunciar elsprincipis de l’estequiometria.
Què és doncs, l’estequiometria? Definim estequiometria com el càlcul de la quantitat de substàncies que intervenen en una reacció.
I què és una reacció? És un fenòmen pel quan una o més substàncies inicials (reactius)entren en contacte i es transformen en una altra o diverses substàncies (productes) amb propietats diferents a la dels reactius.
En una reaccióquímica és trenquen els enllaços dels àtoms inicials i se’n formen d’altres, però els àtoms sempre és conserven. Aquest fet s’explica en la Llei de la Conservació de la Massa, formulada l’any 1789 per A.Lavosier, en la qual afirma que:




Més endavant, l’any 1799, Proust formularà la 2ªllei de l’estequiometria; la Llei de les Proporcions Definides, en la quan ens diu que :




Laúltima de les lleis de l’estequiometria, és la formulada per J.Dalton l’any 1803, molt relacionada amb la seva teoria atòmica. La Llei de les Proporcions Múltiples. Ens diu que:




Ara bé, de quin tipus és la nostra reacció? La nostra reacció és una reacció de neutralització d’àcid-base. Què vol dir això? Doncs que els nostres reactius són àcids (àcid oleic dissolt en etanol) i bases (KOH), quecombinats entre sí, els ions d’H+ dels àcids i els d’OH- de les bases, formen H20 i sal.
Així doncs, que és ben bé un àcid i una base? Una de les teories que s’utilitzen encara avui en dia, és la proposada pel químic suec Arrhenius, l’any 1887:
Àcid: substància que quan es dissol en aigua dóna H+
Base: substància que quan es dissol en aigua dóna OH-
Si coneixem el volum d’una de les duessubstàncies (o bé l’àcid o bé la base, en aquest cas coneixem el volum de la base), i volem saber la concentració de l’altra , ho fem gràcies al mètode de valoració o volumetria àcid-base. La substància de la qual coneixem el volum, s’anomena valorant, i la substància que en desconeixem la concentració s’anomena analit.

En les volumetries, el que va molt bé és l’ús de indicadors d’àcid base, comper exemple la fenolftaleïna. Com funciona la fenolftaleïna? La fenolftaleïna és un indicador d’àcid-base, que és incolora quan es troba en pH inferiors a 8’2, i es torna d’un color rosat- fúcsia si es troba en pH superiors a 10. Si la fenolftaleïna és troba en una dissolució d’àcid, aquesta es mantindrà incolora, però si a aquesta dissolució hi aboquem una dissolució d’una base, observarem com decop apareix un color fúcsia. Això és degut a la seva composició química; es tracta d’un àcid feble que quan es troba en un medi àcid és incolor, però si se li afegeix una base, es dissocia i perd cations H+ formant-se l’anió que és d’un color rosat.
5. Procediments
Agafa oli d’oliva de cuina, i amb una balança analítica pesa amb una precisió de centèsims de gram (0’01g), entre 5 a 10 gramsd’oli en un got de precipitats de 250ml.
Afegeix amb una proveta, 50ml d’etanol al got de precipitats on hi ha l’oli.
Remena amb una vareta de vidre fins que l’oli és dissolgui per complet.
Afegeix 4o5 gotes de fenolftaleïna
Prepara en el suport adequat una bureta de 25ml plena amb dissolució valorada d’hidròxid de potassi etanòlica, KOH 0’1M
Ajusta la bureta al zero, ves deixant caure,...