Practica 1
Páginas: 32 (7890 palabras)
Publicado: 9 de noviembre de 2012
TEMA 1 : LES SOCIETATS AGRÀRIES
1. POBLACIÓ I ALIMENTACIÓ:
La preocupació bàsica de qualsevol grup humà és assegurar la seva alimentació. L’home ha estat un productor només les darreres cinc mil·lèsimes de la seva existencial. Aquesta revolució agrària de la prehistòria marca el començament d’un ràpid progrés en l’evolució de la humanitat.
L’home es transforma enproductor empès pel creixement de la població: davant la impossibilitat de disposar d’espai suficient, i per tant, d’obtenir aliment necessari, l’home inverteix treball a densificar la producció de determinats aliments: substitueix així el factor escàs, la terra, pel factor abundant, el treball.
La pressió demogràfica empeny a la utilització de tècniques que eren conegudes, però que no es consideravennecessàries mentre la depredació permetés obtenir una alimentació suficient amb menys esforç.
Teoria Boserup (1965): seqüència densificació de la població-intensificació del treball ( quan la fam va començar a fer acte de presència, l’home va haver de confiar la seva subsistència en el treball, treball agrari.
Com a mínim fins a mitjan del S. XIX, l’agricultura va ser l’activitat econòmicabàsica en tots els països i encara ho continua essent per a moltes societats actuals.
Les societats agràries exigeixen el sedentarisme, que té una sèries d’efectes econòmiques o culturals secundaris: de la millora dels estris, les eines i els sistemes d’emmagatzematge a una organització més complexa de la societat, la divisió del treball (aparició dels primers oficis especialitzats), l’aparició delprincipi dels drets de propietat, els primers sistemes d’escriptura, les religions i els estats organitzats, la guerra i l’esclavitud.
L’evolució de la població en les societats agràries.
1.1.1 El model demogràfic antic:
Tota la història de la humanitat es pot encabir en dos models demogràfics: l’antic i el modern, amb una etapa de transició demogràfica entre l’un i l’altre.
El modeldemogràfic antic correspon a les societats depredadores i les societats agràries fins arribar a les societats industrials. Les seves característiques són: uunes taxes de natalitat altes (30-35%) i una esperança de vida al néixer baixa: 25 anys per un europeu a començaments del s. XVIII. La mortalitat era en gran part mortalitat infantil. La mortalitat era molt irregular i era generalment, a causad’epidèmies, fams i guerres.
Com a resultat la població creixia en dents de serra. L’evolució de la població depèn de la vitalitat natural, és a dir, del saldo entre naixements i morts. Com que en les societats preindustrials el control voluntari de l’embaràs era poc utlitzat, el nombre de naixements depenia de factors culturals (casaments més o menys joves, consideració de la solteria) i de vegadestambé de factors econòmics (terres o llocs de treball disponibles). El nombre de morts depenia de factors aleatoris (contagis, guerres, desastres naturals) i també de factors econòmics (capacitat de producció d’alimnets i altres productes bàsics, repartiment de la renda).
El sostre maltusià:
La limitació econòmica al creixement de la població va ser vista per Thomas R. Malthus en el seuPrimer assaig de la població (1789). La seva idea bàsica és que qualsevol població té un límit en la quantitat d’aliments de què pot disposar: és l’anomenat sostre maltusià.
Mentre la producció d’aliments creix en proporció aritmètica, el nombre de boques ho fa en proporció geomètrica. Aquestes poblacions amb dificultats per a obtenir una alimentació suficient es veien afectades per un increment dela mortalitat i una aturada del creixement demogràfic. Té dues crítiques principals:
- la dels que neguen valor a la teoria pel fet que les crisis demogràfiques es presenten molt abans d’arribar al teòric sostre maltusià, a causa del molt desigual repartiment de la renda, i per tant, atribueixen les crisis demogràfiques a aquesta desigualtat i no al creixement de la població.
- la dels que...
1. POBLACIÓ I ALIMENTACIÓ:
La preocupació bàsica de qualsevol grup humà és assegurar la seva alimentació. L’home ha estat un productor només les darreres cinc mil·lèsimes de la seva existencial. Aquesta revolució agrària de la prehistòria marca el començament d’un ràpid progrés en l’evolució de la humanitat.
L’home es transforma enproductor empès pel creixement de la població: davant la impossibilitat de disposar d’espai suficient, i per tant, d’obtenir aliment necessari, l’home inverteix treball a densificar la producció de determinats aliments: substitueix així el factor escàs, la terra, pel factor abundant, el treball.
La pressió demogràfica empeny a la utilització de tècniques que eren conegudes, però que no es consideravennecessàries mentre la depredació permetés obtenir una alimentació suficient amb menys esforç.
Teoria Boserup (1965): seqüència densificació de la població-intensificació del treball ( quan la fam va començar a fer acte de presència, l’home va haver de confiar la seva subsistència en el treball, treball agrari.
Com a mínim fins a mitjan del S. XIX, l’agricultura va ser l’activitat econòmicabàsica en tots els països i encara ho continua essent per a moltes societats actuals.
Les societats agràries exigeixen el sedentarisme, que té una sèries d’efectes econòmiques o culturals secundaris: de la millora dels estris, les eines i els sistemes d’emmagatzematge a una organització més complexa de la societat, la divisió del treball (aparició dels primers oficis especialitzats), l’aparició delprincipi dels drets de propietat, els primers sistemes d’escriptura, les religions i els estats organitzats, la guerra i l’esclavitud.
L’evolució de la població en les societats agràries.
1.1.1 El model demogràfic antic:
Tota la història de la humanitat es pot encabir en dos models demogràfics: l’antic i el modern, amb una etapa de transició demogràfica entre l’un i l’altre.
El modeldemogràfic antic correspon a les societats depredadores i les societats agràries fins arribar a les societats industrials. Les seves característiques són: uunes taxes de natalitat altes (30-35%) i una esperança de vida al néixer baixa: 25 anys per un europeu a començaments del s. XVIII. La mortalitat era en gran part mortalitat infantil. La mortalitat era molt irregular i era generalment, a causad’epidèmies, fams i guerres.
Com a resultat la població creixia en dents de serra. L’evolució de la població depèn de la vitalitat natural, és a dir, del saldo entre naixements i morts. Com que en les societats preindustrials el control voluntari de l’embaràs era poc utlitzat, el nombre de naixements depenia de factors culturals (casaments més o menys joves, consideració de la solteria) i de vegadestambé de factors econòmics (terres o llocs de treball disponibles). El nombre de morts depenia de factors aleatoris (contagis, guerres, desastres naturals) i també de factors econòmics (capacitat de producció d’alimnets i altres productes bàsics, repartiment de la renda).
El sostre maltusià:
La limitació econòmica al creixement de la població va ser vista per Thomas R. Malthus en el seuPrimer assaig de la població (1789). La seva idea bàsica és que qualsevol població té un límit en la quantitat d’aliments de què pot disposar: és l’anomenat sostre maltusià.
Mentre la producció d’aliments creix en proporció aritmètica, el nombre de boques ho fa en proporció geomètrica. Aquestes poblacions amb dificultats per a obtenir una alimentació suficient es veien afectades per un increment dela mortalitat i una aturada del creixement demogràfic. Té dues crítiques principals:
- la dels que neguen valor a la teoria pel fet que les crisis demogràfiques es presenten molt abans d’arribar al teòric sostre maltusià, a causa del molt desigual repartiment de la renda, i per tant, atribueixen les crisis demogràfiques a aquesta desigualtat i no al creixement de la població.
- la dels que...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.