prehistoriay romanos

TEMA 1: LES ARRELS HISTÒRIQUES D’ESPANYA

1. PREHISTÒRIA
Definició: concepte utilitzat per definir el periode de temps abans de la història escrita. Segueix la metodologia arqueològica.
L’escriptura surgeix a Mesopotàmia, a Espanya surgeix al 1000 a.C. Els primers escriptors són d’origen grec i romà.
L’Edat Antiga va de les primeres civilitzacions fins a la caiguda de l’Imperi Romà.
L’EdatMitjana va de la caiguda de l’Imperi Romà fins a la caiguda de Constantinoble.
L’Edat Moderna va de la caiguda de Constantinoble fins a la Revolució Francesa.
L’Edat Contemporània va de la Revolució Francesa fins als postres dies.

1.1. PALEOLÍTIC o Edat de Pedra
Característiques: els primers homínids eren caçadors, pescadors i recolectors i eren nòmedes. Es desplaçaven a la recercad’aliments o per causes climàtiques. D’aquesta manera varen arribar a Europa desde Àfrica. Eren petits grups socials i sense una jerarquia clara.

1.1.1. Paleolític inferior (1,2 milions d’anys a.C.)
Els primers pobladors de la península Ibèrica van ser els Homo Antecesor que procedien d’Àfrica.
Uns dels jaciments més importants el qual s’han trobat restes és a la Serra d’Atapuerca (Burgos): Cima delelefante (1,2 milions d’anys aC) i La Gran Dolina (800 mil anys aC).
En els jaciments s’han trobat estris com bifaços i restes d’animals que servien d’aliments. En aquest periode es va iniciar la tecnologia de les pedres tallades amb les quals es fabricaven utensilis.
També s’ha trobat una altra especie, l’Homo Heidelbergensis (350 mil anys aC) a La Cima dels Huesos. A la Serra d’Atapuercas’han trobat restes emparentats amb aquest homo.
Es coneix que caçaven en grups i quan aconseguien la seva caça, abandonaven les eines. S’han trobat restes d’aquestes eines.

1.1.2. Paleolític mitjà (90 mil anys aC)
Apareixen dues espècies del gènere Homo: Neanderthalensis (restes a la Cova Negre i Banyola (45 mil anys aC)) i Sapiens (35 mil anys aC) amb trets semblants als actuals humans. És capaçde fabricar estris d’una certa complexitat (ganivets, puntes de fletxes…) i expressar les seves creences a través de ritus funeraris o pintures. Cosa això, s’han trobat enterraments rodejats d’objectes.

1.1.3. Paleolític superior (35 mil anys aC)
Es produeix l’extingió de l’Homo Neanderthalensis. Es tenen dues hipòtesis: causes climàtiques i la competència amb l’Homo Sapiens, especialitzat ambla indústria d’objectes de pedra i l’ós, i amb l’aparició de pintures rupestres.
L’art rupestre de la zona cantàbrica (25 mil anys aC) apareix a les parets de Coves i abrics de la zona cantàbrica (Altamira). Les representacions són animals de clima fred i de gran tamany (bisó). Destaca el naturalisme (natural) i la policromia (varis colors: vermell, negre i ocre). Es tracta de figures i nod’escenes.

1.2. MESOLÍTIC o Epipaleolític (9 mil anys aC)
El clima és semblant a l’actual i es produeix la desaparició dels grans animals. La caça es produeix a animals més petits (cabres, conills, porcs), això suposa la necessitat d’uns estris de caça més petits, anomenats micròlits.
En l’art rupestre llevantí (10 mil anys aC) hi havia una monocronia, representación d’escenes de caça onarratives que permeten conèixer formes de vida, tipus d’armes, formes de caçar… A les escenes apareixen homes i dones en formes estilitzades. L’home comença a presentar signes de sedentarisme.

1.3. NEOLÍTIC (5 mil anys aC – 3 mil anys aC)
Comença a apareixer l’agricultura i la ramaderia. S’inventa la ceràmica, la sistetjaria, els teixits, l’arquitectura i apareixen peces púlides. L’economiaproductiva va propiciar l’augment de la població. Es van alçar poblats estables. Es pasa de ser nòmedes a sedentaris. Cultius més antics (espelta, ordi i blat).

1.3.1. Neolític inicial
Els asentaments es localitzen a les serres paral·leles al litoral mediterrani (destaca la costa valenciana). Vivien en coves i predominava la ramaderia sobre l’agricultura. Amb la difusió de l’agricultura...