Procesal

14/02/2011 TEMA 1. LA JURISDICCIÓ PENAL. Regeix el principi del jutge predeterminat per la llei, així com de la imparcialitat dels jutges a l’hora de dur el cas. Hi ha una divisió de funcions entre el jutge que investiga els fets que han tingut lloc i el jutge encarregat de jutjar la causa. Això és així perquè el jutge que ha instruït s’ha creat un judici propi, i es busca que a l’hora de jutjarel jutge sigui el més imparcial possible. La Llei Orgànica 13/2009 ha modificat l’art. 23 de la LOPJ, sent-ne un dels detonants el conegut com a “cas Alakrana”. 15/02/2011 1. La garantia del jutge natural. És una garantia fonamental, tothom té dret a un jutge ordinari predeterminat per la llei. Aquesta garantia es concreta a partir del disposat per l’art. 24.2 CE. Segons les manifestacionsd’aquesta garantia, dels il lícits penals sempre n’hauran de conèixer els jutges i tribunals integrats en el Poder Judicial, que venen establerts en la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ). Els òrgans administratius no podrien mai jutjar conductes recollides en el Codi Penal. La segona manifestació és que han de ser jutges ordinaris, és a dir, l’art. 117 CE prohibeix els tribunals d’excepció, de talmanera que han de ser jutges ordinaris, previstos prèviament. A través d’aquest article també es salva l’existència de la jurisdicció militar en l’àmbit estrictament militar. Ha de ser també un jutge predeterminat per la llei, s’exclouen tots els tribunals creats amb posterioritat a la realització dels fets. Tot i així, en els arts. 304 i 305 LECrim es preveu que hi hagi jutges instructorsespecials quan les causes versin sobre delictes realitzats en circumstàncies extraordinàries, casos molt excepcionals, com per exemple el cas de l’11 M, quan es van produir les explosions a les estacions de tren, perquè no era un delicte qualsevol, nomenant-se jutges instructors especials. Això implica que, juntament amb aquest nomenament dels jutges instructors especials, els propis òrgansjurisdiccionals hagin de controlar d’ofici la pròpia jurisdicció (art. 9.6 LOPJ), però no només un control d’ofici de la jurisdicció, sinó també de la seva pròpia competència (art. 8 LECrim), tant objectiva, territorial com funcional. Aquesta garantia del jutge predeterminat per la llei també té una manifestació a nivell orgànic, és a dir, que afecta també a la composició dels jutjats i tribunals; per tant,també informa de tot el que haurien de ser els tribunals, el tema de la suplència, les substitucions, etc., d’aquí que el Tribunal Constitucional en moltes ocasions hagi analitzat la compatibilitat o incompatibilitat dels jutges. La funció dels jutges és la d’instruir i conèixer de tots aquells il lícits que venen tipificats com a tal en el Codi Penal; tenen atribuït el coneixement de tots elsjudicis penals, amb excepció del que correspon a la jurisdicció militar i als judicis de menors (STC 145/1988, de 12 juliol). 2. Límits de la jurisdicció penal. La jurisdicció penal té uns límits subjectius, territorials i objectius (competència de la jurisdicció militar i menors):

Límits subjectius: hem de tenir en compte el que estableixen els arts. 4 i 21 LOPJ. L’art. 21 estableix ambcaràcter general que els jutges i tribunals espanyols coneixeran de tots els judicis que es plantegin al territori espanyol entre espanyols, espanyols i estrangers o entre estrangers. Hi ha una extensió de competència important respecte de totes les persones, tant si són espanyols com estrangers, sempre que el fet estigui realitzat en territori espanyol. Per raó de nacionalitat no hi ha limitació en elconeixement. Malgrat això, existeixen determinades disposicions particulars que estableixen immunitat de jurisdicció per a determinades persones o subjectes (p.ex: el rei, els diputats i senadors amb immunitat de jurisdicció a l’art. 71 CE, únicament derivada de les opinions que manifestin en l’exercici de les seves funcions; per tant té caràcter relatiu, i s’aplica durant el mandat dels...