psicobiologia I

Tema 3:Transmició sinàptica

1.SINAPSIS
Espai que hi ha entre les 2 neurones:
-Neurona PREsinàptica: envia la informació
-Neurona POSTsinàptica: rep la informació
2.FORMA de transmissió
Sinapsis Elèctrica: la més freqüent en el SN d’animals que e troben en escales
inferiors
filogènicament (insectes). Espai sinapsis és mínim, entre la pre (botó terminal) i la post
(dendrites), per tantseran més ràpides les connexions. Tenen connexons per unir la pre i
post, són com canals iònics acoblats, serveixen per que les càrregues circulin directament
d’una neurona a una altre. Les càrregues es difonen pel connexó.
L’avantatge es que són molt ràpides per que es troben amb els connexions directament,
no necessiten cap NT ni un procés més elaborat.
Serveixen per coordinar accions endiferents zones del cervell, fer una activitat
simultània.
-

Sinapsis Química: Espai sinapsis gran, les neurones es troben separades. És el
més freqüent.
Quan arriba un PA al terminal sinàptic, una substancia química, el neurotransmissor (NT),
ha de ser alliberada per que el seu receptor (proteïna) s’enganxi i provoqui canvis en la
seva permeabilitat postsinàptica. Com a resposta trobem:1.Exitatoria: hi ha una despolarització que provoca un PA amb càrregues +.
Tipica resposta de la sinapsis elèctrica, per que circulen només càrregues +.
2.Inhibitoria: hi ha una hiperpolarització.
-

3. LLOC DE CONTACTE
-

Axo-dendrítica: Dona lloc a una sinapsis exitatòria. L’espina dendrítica és el lloc
adequat, però també pot haver fora.
Axo-somàtica: Sinapsis inhibitòria.
Axo-axònica:pot modular la intensitat de la sinapsis, que s’alliberi + o –
neurotransmissor.

Sinapsis de pas  tenen varicositats: faran sinapsis químiques amb altres neurones. La
funció es com la del botó terminal és alliberar NT amb una sinapsis quimica. Va fent
sinapsis al llarg del seu pas.

4. TRANSMISSIÓ SINÀPTICA QUÍMICA
El NT generalment es troba dins d’unes vesícules sinàptiques, i s’ha d’alliberar el seu
contingut vesicular  Quan arriba el PA al seu boto terminal, trobem canals de Ca, per
obrir-los necessita el PA despolaritzat (controlats per voltstge)– s’obren i entre el Ca que té la
capacitat de combinar-se amb proteïnes. El Ca fa que la vesícula es mobilitzi i alliberi el
NT dins l’espai sinaptic, associat a un canal iònic i a un receptor, que s’activa el receptor i obreels canals.

-

Flux iònic: es crea al obrir els canals, trobem respostes postsinàptiques:
PEP: Exitatòria, en les dendrites.
PIP: Inhibitòria, en el soma.
Les vesícules es fusionen amb la membrana (en forma de omega) del botó terminal mitjançant
la exocitosis. El Ca es neurodependent. Utilitza la zona activa per fusionar-se.
Ex) L’aprenentatge es gràcies a la plasticitat sinàptica, elcanvi sinàptic.
Reciclatge de vesícules: les vesícules es reciclen i es tornen a reomplir per el pròxim NT,
que serà quan arribi un PA. Sinó, al fusionares amb la membrana, aquesta s’aniria acumulant i
creixent fins arriba el punt que explotaria.
5. RECEPTORS POSTSINÀPTICS
El canal iònic s’obre amb l’arribada d’un NT (diferent en el presinàptic que es amb el canvi
de voltatge, unadespolarització, PA). El lligam que s’obre és el transmissor.
Característiques:
- Específics (el NT no ho és)
- Diferents efectes (PEPs i PIPs)
- Distribuïts heterogèniament
TIPUS:

-

Ionotròpic (receptor-canal): Es un canal iònic que té llocs d’unió pel NT. La mateixa
proteïna és el receptor i el canal. Quan s’uneix el NT canvia la seva morfologia.

-

Metabotròpic: El receptor no és canal,sinó que te una proteïna receptora apart. Quan
la neurona i el receptor s’uneixen, s’obre el canal però per aconseguir-ho, com que estan
separats es necessita – activar la proteïna G que la seva part catalítica s’enganxa al canal
iònic, per tenir un flux iònic que s’uneixi al canal iònic.
La proteina G provoca un canvi en el canal, l’obre. Depèn dels ions que entren o surten tindren...