psicología de la genética

Imma Puente Torruella, PAC 1


Introducció a la PAC1

Aquesta primera PAC té com a objectiu d'adquirir els coneixements bàsics sobre conceptes fonamentals de genètica tractats en els mòduls 1 i 2 dels materials així com en el document d'Annexos del material WEB. La comprensió dels conceptes aquí tractats serà de crucial importància de manera que sense el seu assoliment no serà possibleseguir de forma adequada els continguts que s'estudiaran en els següents mòduls.

Enunciats
1.-En el treball de Mendel amb pèsols, va trobar que les beines inflades eren dominants respecte a les arrugades mentre que les llavors rodones eren dominants sobre les rugoses. Mendel va creuar una planta arrugada i rodona (aaRR) amb una altra inflada i rugosa (AArr), obtenint per a aquest encreuament quetota la primera generació fos inflada i rodona (AaRr).

Imagina que en un altre encreuament entre dues plantes paternes de genotip i fenotips desconeguts, es van obtenir els descendents següents:

3/8 inflat, rodó
3/8 inflat, rugós
1/8 arrugat, rodó
1/8 arrugat, rugós

Determina el genotip i el fenotip dels pares. Justifica la resposta.

En el cas rodó/rugós, hi ha d’haver un paraheterozigot pel rodó (que és dominant) i un pare homozigot pel rugós perquè aquest pugui manifestar-se fenotípicament en la descendència. Així un dels pares tindrà aparença rodona i un altre rugosa.

- Rodó  R
- rugós  r


R
r
R
Rr
Rr
R
Rr
Rr

- 50% Descendència rodona
- 50% Descendència rugosa

Fenotip dels pares : Rr






En el cas de les altres dues característiques,inflada i arrugada, trobem que els pares han de ser heterozigots per ambdues aparences, ja que, és la única manera que la característica arrugada es manifesti.

- Inflada  I
- arrugada  a



I
a
I
II
Ia
a
aI
aa

- ¼ part de la descendència és arrugada

Fenotip dels pares: II

Per tant, els pares dels descendents adscrits són: IR (Inflat-Rodó)//Ir (Inflat-Rugós)


2.-Considera dos parells de cromosomes metacèntrics, un més gran i un altre més petit. Imagina que un gen es troba en els dos cromosomes grans, amb dos al·lels, A i a (tal com es mostra en la imatge). Imagina també un segon gen amb dos al·lels (B i b) present en els cromosomes més petits. Calcula la probabilitat de generar cadascuna de les següents combinacions gèniques (AB, Ab, aB, ab) després de lameiosi I, tenint present els quatre casos en total.








Caso I

AB - ab  Aa, Ab, Ba, BB

Caso II

Ab – AB  AA, AB, bA, bB

Caso III

aB – Ab  aA, ab, BA, BB

Casi IV

ab – AB  aA, aB, bA, bB



3.- En relació a l’ADN

(A) Imagina que en l'ADN humà el 17.5% de bases són citosines (C). Quin percentatge de les altres bases conté? Raona la resposta.

S’ha detenir present, en aquesta pregunta, el principi de complementarietat de les 4 bases nitrogenades (A-T, G-C) de l’ADN. Si el gen presenta 100 bases nitrogenades, de les quals 17,5% són citosines, sabem que 17,5% (C)+ G + T + A = 100. Això vol dir que si tenim 17,5% bases de citosina (base pirimidínica que solament pot aparellar-se amb la base púrica Guanina) tenim també 17,5% bases de Guanina, pertant entre totes dues sumen 35% bases. La resta de bases, es pot deduir que correspon a l’altra parella de bases complementaries: 100-35= 65. D’aquestes, la meitat són de timina i l’altre meitat d’adenina, per tant tenim 65/2=32,5 bases d’adenina. Tal com es pot comprovar, el principi de complementarietat de les bases (cadascuna de les bases púriques s’aparella sempre amb la mateixa basepirimidínica) determina que hi hagi el mateix nombre de bases púriques que pirimidíniques: A+ G (50) = T + C (50), i que A/T (32,5/32,5) = G/C (17,5/17,5) = 100.


(B) Si per formar l'estructura de l'ADN, l'evolució s'hagués fixat en 6 bases (3 parells de bases complementàries) en lloc d'en 4 bases, quants codons de triplets codificants diferents hi hauria?

S’ha d’establir totes les combinacions...