Psicologia i individus

TEMA 2: INDIVIDU I SOCIETAT
1. CONDICIÓ HUMANA I RELACIÓ SOCIAL
L’ésser humà és un ésser social perquè té la necessitat de relacionar-se.
L’ésser humà és un ésser social perquè viu en societat i necessita als altres éssers humans per satisfer les seves necessitats. En segon lloc, la relació amb els altres éssers humans li permet desenvolupar les capacitats intel•lectuals perceptives ilingüístiques pròpies dels humans adults. Per tant, si no hi hagués aquesta relació social, no hi hauria aprenentatge ni activitat mental pròpiament humana.

1.1. SOCIABILITAT I SOCIETAT
La sociabilitat és la tendència o inclinació natural dels éssers humans a viure en societat. La societat és un grup d’individus però no una simple suma, sinó una agrupació permanent de persones que es relacionen entreelles. Una agrupació que està estructurada segons unes normes i amb una jerarquia de poder.
1.2. CULTURA I SOCIETAT
La cultura és el conjunt de creences, coneixements, valors i llenguatge que comparteix un grup humà. Cultura i societat no són el mateix però estan estretament relacionats. En primer lloc, no hi ha cap cultura que pugui existir sense societat, és a dir, sense una organitzacióestable i estructurada d’individus. No hi pot haver una societat sense cultura, perquè llavors no seria un grup humà.

2. EL CONCEPTE DE CULTURA
La cultura d’una societat implica aspectes intangibles (creences, ideals...) i aspectes tangibles (objectes, símbols, tecnologies...)
Pel que fa als aspectes INTANGIBLES, totes les cultures defineixen tot allò que és important, valuós o desitjable.Aquestes idees són ideals o valors orienten les accions, els donen significat i també donen sentit a les relacions entre els individus i el món social.
Les normes són regles de comportament que reflecteixen els valors o ideals d’una cultura,
Les creences són coneixements o no que un grup social accepta.

Hem de tenir en compte dues coses:
1. Els valors i les normes varien considerablement d’unacultura a l’altre, però també és possible que hi hagi valors contradictoris dins d’una mateixa cultura o societat.
2. Els valors i les normes canvien en el temps, això vol dir que la cultura també canvia.

2.1. LA DIVERSITAT CULTURAL
No només varien les creences d’una cultura a una altra, sinó també el comportament. Les creences influeixen en el comportament. Les diferències pel que fa elcomportament expressen les diferències que es donen en les diferents cultures.
Les societats petites tenen un caràcter MONOCULTURAL i es caracteritza per una altra HOMOGENEÏTAT CULTURAL. Les societats més grans i també en l’actualitat, són societats MULTICULTURALS i es caracteritza per una HETEROGENEÏTAT.
El multiculturanisme es dóna en societats on la població està composada de diversos grups dediferent procedència cultural, ètnica i lingüística.
La subcultura és una paraula que fa referència a grups ètnics o lingüístics que es donen en una societat però també a sectors de la població que es distingeixen de la resta per les seves pautes culturals. La cultura porta a terme la funció de perpetuar els valors i les normes socials. Tot i que, també presenta oportunitats per a la creativitat i elcanvi. Així, les subcultures i les contracultures (grups que en gran part rebutgen els valors i les normes socials dominants) poden proposar idees alternatives a la cultura preponderant o dominant i provocar el canvi dins la societat. Les subcultures i les contracultures donen la possibilitat a les persones d’actuar i expressar-se d’acord amb les seves opinions i creences.

2.2. ETNOCENTRISMECada cultura té les seves pròpies pautes de comportament que són estranyes per aquelles persones que venen d’un altre àmbit cultural. El XOC CULTURAL és el xoc quan una persona passa d’una cultura a una altra.
En el primer moment, la persona se sent desorientada perquè ha perdut els punts de referència que li eren familiars i que l’ajudaven a comprendre el món.
Les cultures han d’estudiar-se...