psicologia



La psicologia com a disciplina científica comença al 1879 a Alemanya. L’autor que inaugura la psicologia és Wundt ja que obre un laboratori i fa psicologia experimental.
Si entenem la psicologia com el conjunt de reflexions dels humans, aquesta apareix molt anys abans.
Humanitat és un salt evolutiu d’una espècie animal que no aconseguim comprendre. L’aparició d’una activitat simbòlica queno sabem com es produeix. Materialitzada per pensament i llenguatge articulat.
Una altra característica que es desenvolupa és la capacitat de formular-se preguntes, una activitat reflexiva. I per tant, es fan preguntes psicològiques. Què em passa? Com sóc? Per què vull això?
Una altra característica és que els humans necessitem trobar respostes. I quan es troba la resposta se la creuen, iaquesta creença altera l’experiència psicològica en que es formulava la pregunta.
“Quan un humà posseeix una creença, de fet és la creença la que el posseeix a ell” Morales.
Tota cultura està composada de les preguntes i respostes que s’han formulat, i així formen la creença i això acaba condicionant l’experiència psicològica. Estem en una cultura on allò que no entenem no s’accepta. Hi ha unfiltre de la cultura popular que al món acadèmica s’obvia. L’exemple de que va bé per desfogar-se tirar pedres al riu.
L’habilitat psicològica no és patrimoni dels psicòlegs. Però la psicologia acadèmica no considera psicologia l’activitat espontània, ja que diuen que és coneixement vulgar.
A la cultura occidental els grecs ja teoritzaven sobre la psicologia. Quan passem al període romà, la teoriapsicològica cau perquè la cultura grega es basa en la reflexió en canvi la romana és d’acció.
Als humans ens costa tenir un equilibri entre la reflexió i l’acció. Això està molt ben representat per grecs i romans.
Després passen a l’edat mitjana on hi dominaven els cristians. La narrativa psicològica torna a pujar però de manera pobra, ja que és una dominació normativa, prescriptiva. Noparteixen d’una voluntat oberta de comprendre sinó de regular .
Al Renaixement hi va haver voluntat d’entendre, no necessitaven a Déu. Es va desenvolupar sota el nom de filosofia.
Al s. XIX van ser m és partidaris de les ciències humanes i socials que adaptarà la manera constructiva de les ciències naturals. 1879 Wundt.
CRITERIS DE CONEIXEMENT
1. Nivell disciplinar (quin és l’objecte d’estudi)Coneixement
científic Ciències naturals Física
Química
Biologia....

Ciències humanes Psicologia (5 arees) Psi. Social P.Cultu
I socials Antropologia P. Bàsica
Sociologia.... Psicobiologia
P. patològica
P.Evolutiva?

2. Nivell Ontològic
Recull discussions sobre l’objecte d’estudi/naturalesa de l’objecte. Són les diferents concepcionssobre un mateix objecte. Hi ha diferents perspectives teòriques (petites, dominants, en crisi,...)
Les 3 grans perspectives que veurem són: - Conductisme
Psicoanalítica
Cognitiva
Socioconstructivisme (1985)

3. Nivell epistemològic
Recull les discussions sobre naturalesa del coneixement que construïm sobre un determinat objecte d’estudi. Respecte què considerem que és coneixement científic ique no.
Les diferents perspectives epistemològiques són:
Positivisme (acumulatiu)
Dialèctica (síntesi/antítesi)
Hermenèutic
Interpretatiu (1990)
Hi ha una perspectiva dominant des de 1930-1990. El positivisme. Aquest fa com les ciències naturals, fan coneixement i passen a un altre.
El positivisme va fer desaparèixer la discussió epistemològica i van passar a metodologia pel positivisme.Això va provocar una gran censura epistemològica a tots els altres que poguessin sortir.
Al 1990 comencen a sortir veus crítiques cap al positivisme i emergeix una nova concepció que anomenem: Paradigma interpretatiu.
Entre positivisme i interpretatiu hi ha una negació mútua. La gran discussió és que el positivisme tracta com a “cosa” el què no és “cosa”.
El positivisme és el conductisme i...