PsicologíaEvolutiva

BLOC A1: CONTEXTOS DE SOCIALITZACIÓ: LA FAMÍLIA
La família és el context en el que s’inscriuen la majoria de les pràctiques en les que el nen
participa. És el marc de socialització primària.

Organització i estructura familiar
Organització: estil de relació entre les parts d’un sistema. Determina la seva identitat. Entenem
la família com una organització autopoètica. La família pateix canvisconstant, però tendeix a
l’homeostasis (a mantenir-se estable). D’aquesta manera s’adapta a les situacions sense perdre
la seva identitat.
Plasticitat estructural. Capacitat d’un sistema per modificar la seva estructura i acoplar-se a
altres. Adaptar-se a les pertorbacions depèn de la magnitud i qualitat d’aquestes, però sobretot
de l’estat del sistema familiar en el moment de ser pertorbat.L’estructura del sistema és la que
dóna el contingut de la resposta a la pertorbació.
Dins de l’organització familiar existeix una jerarquia, distints nivells d’autoritat. Això crea
subsistemes, els quals són separats per fronteres simbòliques.
Importància dels límits entre subsistemes:
-

-

Famílies aglutinades. Es caracteritzen per:
o

Excessiu sentit de la pertinença.

o

Abandonament d’autonomia.

oEstrès d’un membre repercuteix en tots.

Famílies deslligades.
o

Excessiu sentit d’independència.

o

Absència de sentit de la lleieltat i pertinença.

o

No es demana ajuda si es necessita.

Fases evolutives de la família (Haley, 1973)
En cada fase del cicle vital familiar es produeixen moments de “crisis” que són tant possibilitats
de creixement com font de tensions i estrès. En cada unad’aquestes fases existeixen unes
tasques o fets crítics a resoldre.

Cicle vital de la família. El seu significat està inserit en el context sociohistòric-cultural. Les
transicions ecològiques són les adequacions als nous rols.
Les fases evolutives de la família són les següents:
1. Consistució de la família. Hi ha una mútua adaptació per part dels dos membres de la
parella. hi ha una reconstrucció de lesrelacions familiars amb les famílies extenses.
també hi ha reconstrucció de les relacions socials: amics, barri, feina...
2. Naixement del primer fill.
a. Durant l’embaràs: s’ha de tenir en compte el desig real o no de tenir un fill.
Representacions que els futurs pares es fan sobre el seu futur fill. Utilització del
futur fill com salvaguarda per resoldre problemes de parella.
b. Naixement delprimer fill: adequació dels rols, ja que apareix el nou rol parental.
Percepció dels seus rols com a competents. Percepció de la família extensa d ela
seva adequació als nous rols. Restitució dels ritmes diaris: acoblament amb el
recent nascut. Confiança en el recent nascut i en ells mateixos com pares.
3. El naixement d’altres fills. Existeix una reestructuració familiar: combinació de les novesnecessitats amb les anteriors. Pot haver gelosia entre germans. Adaptació del nou
membre a la dinàmica familiar. Reestructuració dels ritmes diaris.
4. Escolarització dels fills. Qüestionament dels rols parentls en l’àmbit social.
Qüestionament de les seves funcions cap als seus fills. Adequació entre les pautes
educatives dels pares i les de l’escola: coincidència o no de valors i criteris.Aspectes
formals: capacitats per aprendre i actituds. Aspectes informals: relacions entre els
companys. Relacions amb altres agents socialitzadors: els mestres. Aptituds en l’escola:
hiperactivitat, timidesa, etc. Utilització del temps lliure.
5. Adolescència dels fills:
a. Reestructuració de les relacions de parella.
b. Acceptació de l’adolescència per part dels pares.
c. Acceptació de l’adolescènciaper part de la família extensa.
d. Relació amb l’educació formal: fracàs escolar i expectatives de futur.
6. La partida dels fills.
a. Reestructuració de les relacions de parella.
b. Creació d’un nou sistema.
c. Creació de relacions entre el nou sistema i la família d’origen.
d. Reestructuració del sistema fraternal.

La parentalitat
“Condició de pare/mare, així com el desenvolupament del rol...