química orgànica

Bioquímica primer parcial ͟͟͠͞/͟͠͞͠

La Bioquímica te com a objectiu explicar en termes químics les estructures i
funcions biològiques.
A finals del segle XVIII els químics van arribar a la conclusió de que la composició
de la matèria viva era sorprenentment diferent de la del món inanimat. Antoine
Lavoisier (1743-1794), va observar la relativa simplicitat del “món mineral” en
contrast ambla complexitat dels “mons animal i vegetal”; es sabia que aquest
últims estaven formats per compostos rics en carboni, oxigen, nitrogen i fòsfor.
Els quatre elements més abundants als organismes vius, en termes de percentatge
sobre el nombre total d’àtoms, són l’hidrogen, l’oxigen, el nitrogen i el carboni, que
en conjunt representen més del 99% de la massa de la majoria de les cèl·lules. Sonels elements més lleugers capaços de formar un, dos, tres i quatre enllaços
covalents respectivament; en general, els elements més lleugers formen enllaços
més forts. Els oligoelements representen una fracció minúscula del pes del cos
humà, però tots ells són essencials per a la vida, generalment perquè resulten
imprescindibles per la funció de proteïnes especifiques, inclòs els enzims. Lacapacitat transportadora de oxigen de la molècula d’hemoglobina, per exemple,
depèn totalment de quatre ions de ferro que constitueixen només el 0,3% de la
seva massa.

Aquesta és la taula periòdica dels elements on podem trobar en color salmó el
bioelements o elements que composen la matèria viva.
Al llarg de la historia hi ha hagut diferents representacions atòmiques com el model
atòmicde Bohr, que va ser el primer que va proposar la teoria dels orbitals
(figura1). Schröedinger va proposar que els electrons no tenen una posició fixa sinó
que es mouen a traves dels núvols d’electrons (figura 2).

Òscar Martín Arenas

1

Bioquímica primer parcial ͟͟͠͞/͟͠͞͠

Figura 1 model de Bohr

Figura 2 Model de Schröedinger

1. L’electró es mou entorn del nucli en certes capes oorbites circulars
discretes. Mentre l’electró es mou en un mateix nivell energètic, no
absorbeix ni emet energia (estat estacionari).
2. L’energia total de l'electró no pot tenir un valor qualsevol sinó certs valors
permesos (està quantitzada).
3. Quan l’electró absorbeix energia, “salta” a un nivell més energètic. Quan
retorna als nivells inferiors emet energia.

El nombre quànticprincipal de l’orbital determina el nombre màxim
d’electrons que pot contenir un nivell energètic = 2n2.
A cada nivell, excepte el n=1, els electrons ocupen nivells d’energia
lleugerament diferents (subnivells d’energia). Els electrons es col•loquen en
els nivells i subnivells en ordre creixent d’energia.

Òscar Martín Arenas

2

Bioquímica primer parcial ͟͟͠͞/͟͠͞͠

L'electronegativitat ésuna mesura de la força d'atracció que exerceix un àtom
sobre els electrons d'un altre en un enllaç químic. En general, els diferents valors
d'electronegativitat dels àtoms determinen el tipus d'enllaç que es formarà en la
molècula que els combina. Així, segons la diferència entre les electronegativitats
d'aquests es pot determinar (convencionalment) si l'enllaç serà iònic, covalent o
covalentno polar.

Pel que fa a l’electronegativitat del elements aquesta augmenta cap a la dreta de la
taula periòdica i cap a baix en les columnes.

Les propietats químiques dels àtoms son degudes als electrons de l’ultima capa
anomenats “electrons de valència”. Al formar enllaços els àtoms tendeixen a
adoptar l’estructura electrònica del gas noble més proper.

És quan un àtom cedeix electronsa un altre. Normalment tenen lloc entre metalls i
no metalls. Formen cristalls seguint unes característiques de cristal•lització. Són

Òscar Martín Arenas

3

Bioquímica primer parcial ͟͟͠͞/͟͠͞͠
enllaços electrostàtics forts. En estat normal estan en estat sòlid.
L’enllaç iònic es troba en compostos formats per elements molt electropositius amb
elements molt electronegatius.

En...