qumica

C) LA POLÍTICA Y LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA

LA GESTIÓ NORMATIVA DE LA LLENGUA CATALANA.
UNITAT EN LA DIVERSITAT O DIVERSITAT D’UNITATS?
Miquel Àngel Pradilla Cardona*
Resumen al final del artículo
The abstract can be found at the end of the article

La gestió normativa de la llengua catalana, amb l’adveniment de nous
centres codificadors de caràcter regional, està vivint uns moments dedesorientació important. Hom podria dir que la institucionalització de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha inaugurat una nova conjuntura
estandarditzadora que es podria catalogar com a pluricèntrica. Tanmateix, la dinàmica politicoideològica que n’ha propiciat la creació obstaculitza l’assoliment de consensos imprescindibles per a garantir el
funcionament unitari del codi.
L’article fa unrepàs sintètic de l’itinerari contemporani que ha seguit
l’establiment de la varietat normativa en terres valencianes. El mostra com un vèrtex més del particularisme que importants sectors sociopolítics del País Valencià, avui majoritaris, han impulsat secularment. I en detalla la transformació que ha experimentat, una mutació
que l’ha portat a arraconar el secessionisme tradicional i apotenciar
l’aïllacionisme referencial.
Amb la definició del concepte de comunitat lingüística com a rerefons
de tota la reflexió, l’autor proposa defugir els criteris simbolicoactitudinals, proveïts d’una forta càrrega identitària, i sumar esforços al voltant
del factor interaccional. El fet de situar el debat en l’àmbit comuni* Miquel Àngel Pradilla Cardona, professor titular de la UniversitatRovira i Virgili i membre nu­
merari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Data de recepció de l’article: 18.05.2011; data d’avaluació: 30.5.2011; data d’acceptació de la versió
final: 27.6.2011.
Revista de Llengua i Dret, núm. 56, 2011, p. 115-141

013 RLD56-01.indd 115

115

24/11/11 10:42

Miquel Àngel Pradilla Cardona

catiu ens ofereix una interpretació menys ideologitzada del conflictenormatiu i apunta el camí d’una política lingüística compromesa amb
la llengua pròpia.
Paraules clau: sociolingüística catalana, política i planificació lingüística, comunicació, secessionis­
me lingüístic, llengües policèntriques.

116

Revista de Llengua i Dret, núm. 56, 2011, p. 115-141

013 RLD56-01.indd 116

24/11/11 10:42

La gestió normativa de la llengua catalana. Unitat enla diversitat o diversitat d’unitats?

Sumari
1. Introducció
2. La normativa al País Valencià. De les Normes de Castelló a l’acció prescriptiva de
l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
3. El fet lingüístic i el fet social. El debat sobre la segmentació dels contínuums lingüís­
tics.
3.1. Consideracions preliminars.
3.2. Els factors simbolicoactitudinals. El protagonisme contemporani delcriteri de la
consciència dels parlants.
3.3 El factor interaccional. El valor comunicatiu de les llengües.
4. Corol·lari.
Bibliografia

1. Introducció

Aquest article té el seu origen en una conferència que l’autor de les línies que
segueixen va impartir la tardor de 2007 en diversos llocs que, per raons bio­
gràfiques, li resulten especialment propers: Tarragona, Benicarló i Tortosa.L’avinentesa que la va propiciar fou la commemoració del 75è aniversari de les
conegudes popularment com a Normes de Castelló, en el marc dels actes de
celebració del centenari de la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans. Sota la
coordinació de Vicent Pitarch, durant uns mesos una bona colla d’estudiosos
procedents del món acadèmic van posar en l’agenda sociocultural de força lo­
calitats del’àrea lingüística catalanòfona el tema de la incorporació valenciana
al procés de normativització de la llengua. Un procés que, des dels inicis del
segle xx, impulsava l’Institut d’Estudis Catalans.
Més enllà de la voluntat de divulgar allò que va representar l’acord de Cas­
telló el 21 de desembre de 1932, la reflexió que en aquells moments em va
suscitar ja abraçava de ple la nova...