Recuperación de residuos aluminio

Pràctica 1
Recuperació de residus amb alt contingut d'al·lumini.

Autors: Pau Miralles Ferrás y David Conesa Sorolla. Grup: LA7

1

OBJECTIUS: L’objectiu d’aquesta pràctica és il·lustrar les propietats àcid-base de l’alumini (III), així com les seues propietats redox per mitjà de la preparació de l’alum 2KAl(SO4)2.12H2O. Per al desenvolupament d’aquesta pràctica és important repassar elstemes relacionats amb les propietats àcid-base de l’hidròxid d’alumini i amb l’oxidació d’alumini metall. Alguns aspectes importants són el caràcter amfòter de l’hidròxid d’alumini, el baix potencial de reducció de l’alumini (III) i l’efecte de passivació de l’alumini metàl·lic. MATERIAL UTILITZAT: • • • • • • • • • • • • • • -1,5 g d'alumini -Vas de precipitats -Bàscula -Imant -50 mL de KOH 1.4 M-Agitador magnètic -Embut Büchner -Matràs Kitasato -Paper de filtre -20 mL de H2SO4 -Gel -Dissolució H2O-ETOH 1:1 -Vidre de rellotge -Vareta de vidre

2

1.INTRODUCCIÓ
En aquesta pràctica es fa un ús de la cristal·lització per a la recuperació d’un sòlid a partir d’una dissolució. -Cristal·lització: Es el procés pel qual es forma un sòlid cristal·lí, a partir d’un gas, un líquid o unadissolució. La cristal·lització és un procés que s’empra en química amb prou freqüència per a purificar una substància sòlida. Les tècniques més habituals de cristal·lització són les següents: -Refredament d’una dissolució de concentració baixa:Si es prepara una dissolució concentrada a alta temperatura i es refreda, es forma una dissolució sobresaturada, que és aquella que té, momentàniament, méssolut dissolt que l’admissible per la dissolució a la temperatura en condicions d’equilibri. Posteriorment, es pot aconseguir que la dissolució cristal·litze per mitjà d’un refredament controlat. Essencialment cristal·litza el compost principal, i les aigües mares s’enriqueixen amb les impureses presents en la mescla inicial quan no aconsegueix el seu límit de solubilitat. Canvi de dissolvent: Si esprepara una dissolució concentrada d’una substància en un bon dissolvent i s’afegeix un dissolvent pitjor que és miscible amb el primer, el compost principal del sòlid dissolt comença a precipitar, i les aigües mares s’enriqueixen relativament en les impureses. Evaporació del dissolvent: De manera anàloga, si s’evapora el dissolvent d’una dissolució es pot aconseguir que comencen a cristal·litzarels sòlids que estaven dissolts quan s’assoleixen els límits de les seues solubilitats. Sublimació: En alguns compostos la pressió de vapor d’un sòlid pot arribar a ser prou elevada com per a evaporar quantitats notables d’aquest compost sense assolir el seu punt de fusió (sublimació). Els vapors formats condensen en zones més fredes oferides per exemple en forma d’un “dit fred”, i habitualmentpassen directament de l’estat gasós al sòlid (sublimació regressiva); d’aquesta manera, se separen de les possibles impureses. Refredament selectiu d’un sòlid fos: Per a purificar un sòlid cristal·lí, aquest pot fondre’s. Del líquid obtingut cristal·litza, en primer lloc, el sòlid pur, i s’enriqueix, en la fase líquida, de les impureses presents en el sòlid original. Creixement cristal·lí: Per aobtindre cristalls de productes poc solubles s’han desenvolupat altres tècniques. Per exemple, es poden fer difondre dos compostos de partida en una matriu gelatinosa. Així el compost es forma lentament i dóna lloc a cristalls majors. Generalment, com més lent és el procés de cristal·lització molt millor sol ser el resultat respecte a la neteja dels productes de partida i majors solen ser elscristalls formats.

3

2.PROCEDIMENT
1. Pesar 1.5 g de paper d'al·lumini 2. Tallar el paper en troços el més petits possible 3. Abocar els troços en un vas de precipitats de 250 mL 4. Dissoldre la mostra afegint 50 mL de dissolució de KOH 1.4 M 5. Posar l'imant dins del vas de precipitats. 6. Posar el vas de precipitats damunt de la placa(agitador) per a que reaccione la dissolució, fins que deixe...