Recursos Estilisticos

RECURSOS RETÒRICS
NIVELL FONÈTIC
Al·literació. Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició. D’eix cavall de la riera prens la brida barroera, i als torrents i a la ribera.

Hipèrbaton.Alteració de l’ordre gramatical de les paraules o frases.

lògic

/ amb hàbils mots la passió naixent Del meu estil pogués fer presonera; (J.V. Foix) Paral·lelisme. Repetició d’una mateixa estructurasintàctica.
Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més vell que el [taronger (M. Costa i Llobera)

(J. Verdaguer)

Onomatopeia. Reproducció gràfica d’un so.Ric, ric, el que us deia és un nyic, nyic; ric, ric, (J. Carner) Paronomàsia. Oposició de dos mots que únicament es diferencien en algun fonema. Privats de sou i son Balla damunt la palla (S. Espriu)(J.V. Foix)

Polisíndeton. Abundor de conjuncions de coordinació. O aquella amor consirosa i plaent de tot quant fuig, o que passa, o que vola, boira del cim o fontana d’argent! (M.A. Salvà) Quiasme.Ordenació creuada de les parts d’una frase o de frases. Quin pedestal per l’estàtua! Pel gegant, quin mirador! (J. Verdaguer)

NIVELL MORFOSINTÀCTIC
Asíndeton. Supressió de conjuncions.
Aquestameva, pobra, bruta, trista, dissortada pàtria. (S. Espriu)

NIVELL SEMÀNTIC
Al·legoria. Metàfora continuada. Successió d’imatges que expressen simultàniament un sentit directe i un altre de figurat.Seria el cas dels «eximplis» del Llibre de les bèsties, de R. Llull. Anadiplosi. Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent. O dures fletxes de mon fatrompudes, rompudes per ferir més doloroses. (F. Fontanella) Anàfora. Repetició d’un mot a principi de vers o oració. Pi que ets conhort de nostres passes en un pendís, nat travesser; pi que en el sott'estiregasses, per heure el so/, com un xiprer; pi casolà vora una eixida que sents el cant dels reguerols;
(J. Carner)

Encavallament. Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i el mètric. Es...