Recursos Publicitaris

recursos publicitaris

els recursos publicitaris

En la publicitat és tant important el que es diu com la forma com es diu. Això fa que la creació publicitària sigui una activitat artística integradora de funcions informatives i exhortatives (explica i vol convèncer) i funcions estètiques (pretén emocionar, seduir, “enamorar”...). Podríem definir que la publicitat com l’art de convéncer. Unsanuncis impacten per l’expressivitat aconseguida amb l’ús de les tècniques tradicionals i tecnològiques de producció d’imatges. Altres aprofiten l’expressivitat dels propis elements visuals i les sensacions que generen les composicions. Però també, molt sovint, la publicitat juga amb els valors expressius del tema i el simbolisme de les imatges per a comunicar amb insinuacions i emocions. encomptes d’explicar d’una manera objectiva com és el producte i se’n dóna una visió subjectiva, parcial, alterada i tendenciosa per tal de suggestionar el consumidor. Aquestes estratègies persuassives són retòriques i són habituals tant en la comunicació visual con en la verbal. La publicitat utilitza imatges i textos per comunicar el seu missatge. Les imatges, segons el canal de difusió, poden serfixes o en moviment i els textos poden ser escrits o bé orals. Per tant, podem distingir entre recursos de tipus lingüístic i recursos visuals.
recursos liNGÜÍstics

Dilogia: consisteix en la utilització d’una paraula que té dos sentits o significats diferents. Ex: Kodak, para olvidarse de otros rollos (rollo = pel.lícula = discurs o exposició llarga i pesada) Identificació paraula / marca: és lautilització d’una paraula que té lletres o sons similars al nom de la marca del producte. Ex: Pontelois (Lois); Ahora eres más LEEbre (Lee). Onomatopeia: és la imitació del soroll produït per alguna cosa, alguna acció o algun soroll animal mitjançant paraules. Ex: Chan-Chan-Chan-Chaaaaannnn (Blaupunkt). Aquesta onomatopeia intenta reproduir el so d’una orquestra interpretant el primer moviment dela Novena Simfonia de Beethoven.
diloGia

El llenguatge publicitari es caracteritza per la brevetat, per l’émfasi i per la concisió i hi predomina la funció conativa o apelativa (actua sobre el receptor a través d’una ordre o d’una petició). L’èxit d’una frase publicitaria depèn, sobretot, de la facilitat amb què pugui ser recordada pel receptor del missatge. Alguns dels recursos lingüístics sónels següents però n’existeixen més: Frases fetes: utilització de dites o refranys coneguts i emprats popularment en el llenguatge quotidià. L’objectiu és aconseguir més proximitat amb el públic. Ex: Más buenos que el pan (La Piara). Personificació o prosopopeia: recurs mitjançant el qual es dóna a un objecte o concepte inanimat, característiques pròpies d’una persona o ésser animat. Ex: Acasocrees que tu pie derecho piensa igual que el izquierdo? (Camper)
Joc de paraules

Jocs de paraules: és la transformació d’una paraula per adequar-la al contingut que interessa transmetre. L’objectiu és atraure l’atenció recorrent a la simpatia i a la gràcia que pugui provocar en el públic l’ocurrència d’un bon joc de paraules. Ex: Extraordinarius (Fisher, fabricant d’equips de música d’altafidelitat). Relaciona la qualitat dels seus productes amb la qualitat dels violins fabricats per Stradivarius. Eristorr... provodka cambios en tu bebida (vodka Eristoff). Reiteració: és repetir dues o més paraules o conceptes en una mateixa frase per tal de remarcarne el significat. Ex: Compre una Parker, Parker. Ús de l’imperatiu: implica expressions d’ordre i manament. Ex: Viste a la moda; Ponte unosLois. Paraules col.loquials o vulgarismes: és la utilització de paraules o frases pròpies del llenguatge popular o juvenil, encara que no siguin reconegudes per la normativa de la llengua. Ex: Hombres con los WONG bien puestos (Slips Wong); Qué guay!, Las nuevas Sony se super-enrollan (Sony). 1

Rima: és la identitat acústica, total o parcial, en dos o més versos, de les síl.labes situades a...