Reflexi Sobre El Concepte De Bellesa

Reflexió sobre el concepte de bellesa
La reflexió sobre la bellesa que és associada a la reflexió filosòfica sobre l’estètica, es un tema que tracta l’estètica la bellesa com una branca de la filosofia que te com objectiu l’estudi de l’escènica i la percepció de la bellesa en si. La manifestació d’aquesta és però sobretot exemplificada amb l’art i per tant, com a conseqüent la estètica de labellesa és la reflexió filosòfica sobre l’art.
La idea de la bellesa remunta a la seva historicitat ja a Grècia (tot i que no sabem si anteriorment hi era ja que es molt possible). Però en aquesta reflexió no ens centrarem en la historia d’aquesta noció (no per això menys important) sinó que farem una reflexió fins arribar doncs al concepte de bellesa entès com a tal, tot i que si que farem menciód’autors que varen donar forma a la reflexió sobre tal i que per tant, són els que la van intentar sistematitzar-la i entendre-la.
Observem també que la bellesa es pràcticament intrínseca a la practica artística, per molt que vari en estils, formes i cultures diverses. Tot i així, des dels seus orígens aquesta noció la trobem vinculada a un cert ideal, a una perfecció que entenem avui com utòpica.L’art entès avui estudia els objectes que intenten ser bells, i trobem des de temps històrics constants representacions que ens serveixen com a contrapunt de la representació hegemònica de la bellesa. Pels grecs, aquesta noció de bellesa no es nomes quelcom estètic, sinó també moral. D’aquí l’ideal pedagògic dels grecs és el kalokagathía.
La realitat serà doncs relacionada amb aquesta moralitat de labellesa, bona verdadera i bella realitat que es mantindrà de manera invariable fins el segle XVI, i que segons Bonaventura ‘’tot allò que existeix te alguna forma, i tot allò que te forma te bellesa’’.
La bellesa imposa incessantment en nosaltres la seva presència. Tan és així, que ja Agustí d'Hipona va arribar a preguntar-se si estimem per ventura alguna cosa fora del que és bell. Però, què ésel bell; què ens atreu i s'aficiona cap a la bellesa. "La bellesa és difícil", afirmava Plató.
¿Què és el que ens atrau i s'aficiona a les coses que estimem? Perquè, certament, si no hi hagués en elles alguna bellesa, de cap manera ens atraurien cap a si.

En l'antiguitat grega Policlet va fixar un cànon que va fer consistir la bellesa en la proporció del cos humà com corresponent a set vegades imitja l'altura del cap. En el renaixement, Vitrubi va fer consistir la bellesa en general en la proporció harmònica de les parts. Va ser a partir d'un estàndard de bellesa del cos humà que es va passar a un metre de la bellesa en general on la condició per ser tal seria la proporció i l'harmonia sempre materials. Els pitagòrics van associar-la al ‘’tot és numero’’ i deien que la bellesa era doncs,numero, pur.
Com veiem doncs, a través dels seus precedents, la bellesa es una noció abstracta lligada a nombrosos aspectes de la existència humana, i està sotmesa a definir-se com la característica d’una cosa que és el resultat d’una experiència sensorial. I en aquest sentit doncs va lligada a manifestacions com les formes de les coses, l’aspecte visual, el moviment o també el so. Tal i comdeia ja Tomàs de Aquino.
Tot i que el fundador nominal de la nova tradició estètica es remunti al passat i parteixi en petita part en allà, això no vol dir que només el passat la representi.
Avui en dia però aquesta bellesa, aquests conceptes d’actitud estètica i de sentit estètic, el predomini d’un plantejament epistemològic que obtura el valor cognitiu del gust i la substitució d’una perspectivametafísica per uns psicologia i l’aparició d’un interès emancipat apareixen de manera pragmàtica.
Avui, la dictadura de les opinions comunes sintonitzaria amigablement amb aquells criteris permetent a molt pocs identificar la bellesa amb alguna cosa que no fos l'aparença externa del cos humà. I que tampoc es pot negar la bellesa que hi ha en alguns d'ells, però no és gens cert o no ho és...