René Descartes

RENÉ DESCARTES
L’EDAT MITJANA, L’ESCOLÀSTICA:
Segle V (fi de l’imperi romà) – segle XV (inici del Renaixement)
St. Agustí / St. Anselm / St. Tomàs / Guillem d’Occam.
Teologisme (Déu) -> la religió domina tots els aspectes de la vida humana: Filosofia – Art – Política.
3 MOMENTS DE L’ESCOLÀSTICA:
* Segles IX – XI: Influència platònica – neoplatònica.
St. Agustí: intent de fusionar fei raó.
St. Anselm: (1033 – 1109): argument ontològic.
* Segles XII – XIII: Influència aristotèlica.
Averrois i Mamònides: arriba a Europa l’obra d’Aristòtil: preservar la raó al marge de la fe. Doctrina de la doble veritat.
Universitat de Paris: St. Tomàs d’Aquino (1225 – 1274): intenta cristianitzar la figura d’Aristòtil. Fe i Raó: dos camins que convergeixen.
* Segle XIV: Guillemd’Occam.
Planteja el problema dels universals i adopta una posició nominalista.
* Segle XIV: CRISI DE L’ESCOLÀSTICA.
Es qüestionen les estructures medievals que han donat suport a l’Escolasticisme.
Separació Estat – Esglèsia: i raó- teologia.
ESCOLÀSTICA (s.V – s. XV d.C.):
* Visió del món teocentrista (Déu ho és tot).
* Fe vs. Raó : FE com a font de coneixement.
* Feudalisme :lluites constants.
* Es creen escoles, universitats : monestirs (són els centres de la cultura).
RENAIXEMENT (s. XV – s. XVI d.C.):
* Grècia : pas del MITE al LOGOS.
* Renaixement : pas de la FE a la RAÓ.
* 1492 : corona de Castella.
El Renaixement és un tornar a néixer de la cultura clàssica (Grècia), es reprenen i s’estudien els autors clàssics. Aquesta època és una superació del’Escolàstica. La FE és substituïda per la RAÓ. S’acaba amb la visió del cosmos Aristotèlic, s’adopta una visió MECANICISTA de la natura. Déu ja no és el centre de l’Univers.
A nivell polític, és el naixement de la burgesia i l’organització (a Itàlia) és molt semblant a Grècia -> “ciutats-Estat”. Neix l’Estat modern, Maquiavel és el pare d’aquest.
Revolució tecnològica, s’inventa la impremta (lacultura i el coneixement pot difundir-se més enllà dels monestirs). S’inventen el telescopi i el microscopi (REVOLUCIÓ COSMOLÒGICA, la Terra es desplaça del centre de l’Univers, deixant el seu lloc al Sol).
Neix la ciència moderna amb Bacon i el mètode inductiu. INDUCCIÓ: obtenció dels casos particulars per establir una llei general.

FILOSOFIA ANTIGA FILOSOFIA MODERNA
Entre mig: ESCOLÀSTICA(teologia: domini del Cristianisme) RENAIXEMENT (Revolució científica, nova visió de l’Univers).
En el Renaixement el primer motor immòbil no és el centre de l’Univers i la Terra, llavors, es considera que està en moviment. A partir d’aquí, etapa cultural on el Sol és el centre de la Terra i Déu (o el P.M.I) està en l’home a través de la Raó.

FILOSOFIA MODERNA:
René Descartes (1596 França –1650 Suècia) inicia el període de la filosofia Moderna s.XVII.
Al s. XVII s’inicia també el moviment cultural que anomenem com a BARROC. És un període molt inquiet on el centre del poder polític i cultural es trasllada de Castella i les ciutats-Estat italianes cap a França, Alemanya i Holanda. És un període de crisis, ja que la revolució científica havia fet trontollar els postulats escolàstics(teologia). S’enfonsa la visió aristotèlica del cosmos i la Bíblia deixa de ser l’enciclopèdia del coneixement. Amb Copèrnic s’ha iniciat una visió del món. El Barroc afronta amb PESSIMISME aquest canvi de paradigmes. Es parla d’un “món alterat”, “un món al revés”. Com escriu Calderón: “la vida es sueño”, “en esta vida todo es verdad y mentira”, “el mundo es un gran teatro”.

BIOGRAFIA DE RENÉDESCARTES:
1596: Neix a la Haye, fill de família “noble” (compren el títol mobiliari). Un any més tard mor la seva mare. Al 1614 estudia a la Fléche (Jesuïtes) on aprèn la física de Galileu, però en filosofia encara s’estudia l’Escolàstica. Al 1618 s’allista a l’exèrcit en la guerra dels 30 anys. Al 1619 canvia de bàndol (els mercenaris lluiten per diners). Aïllat en la neu, intueix el seu...