Renacimineto

Art italià del segle XVI, dimecres 10 d’octubre del 2012.

Epifania.
Leonardo trenca la tradició florentina del 400. Molts personatges poc individualitzats, centra ‘interes en el fenomen: teofania, manifestacio de la divinitat.

El primer cicle de formacio a florencia, acabada aquesta estapa s’estableix a mila a serveix de ludovico sfora, convertint-se en un artista cortesà. Pero tambetindra d’altres clients.

Els motius per els qual marxa son variats: que no es trobava agust en aquest ambient impregnat de cultura neoplatonica, per acusacions i denuncies que li havien fet anonimes sobre la seva sexualitat, o be perque es enviat per lorenzo de medici al duc de mila (aixo contradiu la primera). Es desconeixen quin son els motius exactes.

S’ha consrvat una carta autenticadirigda a sforza on ell explica les coses que sap fer, quin son els seus merits. Presenta 10 epigrafs i els 9 primers descriuren instruments o enginys destinats a la guerra, nomes el final diu que tambe sap i pot pintar millor que qualsevol altre i fer una escultura, en particular la de franceso sforza ( el pare de ludovico) i aquesta tambe podria ser una de les raons.

Leonardo s’ofereix al duc demila com enginyer miitar sobretot. Aixo explica el perque quan els francesos envaixen el ducat de mila i expulsen a ludovico sforza leonardo busca treball a les ordres de cersar borgia com enginyer militar, no es busca la vida com pintor.

Per aixo algunes actuacions artistes que les que realutza a mila son molt nobles pero son menors. Per exemple, fa de decorador. Potser la mes regida iinteressant era la decoracio dunes de les habitacions el castell de mila “ salla delle asse” pero fou repintada a inicis del XX i el que es veu avio en dia e sproducte d0axio, no es l0riginal de leonardo.

Nomes es conserva una inscripcio alusiva al client i els escuts heraldics del sforza. Aixo encara recorda a la tradicio 400, recorda a models de mantgena pero monumentalitzats, aquesta decoraciovegetal ja es troba a finals del xv.

La verge de les roques.
La obra mes important és aquesta. La realitza a mila, no es per al duc sino que es per a un convent de franciscans i en particular és una pintura destinada a una capella lateral d’aquesta esglesia que estava regida per la cofrraria d ela immaculada oncepcio i aqii ja trobem el primer problema iconografic.

Per habit, nosaltresidentifiquen le simatges ded la immaculada amb les imaculades tota pulcra barroques (murillo, zurbaran...) es una tipologia d’immaculada que neix am el concili del trento, per aixo la immaculada comenca com la tota pulcra i evoluciona fins a la elabracio definitiva en forma d eimmaculada barroca, que es una evoliuco de la tota pulcra.

Es un verge apocaliptica, la que descriu sant joan evangelista.Quina es la prehistoria d ela immaculada visualment? No hi ha perque no sabien com representar un concepte teologic tan complexe com aquest que fgins i tot era discutit i negat per els teolegs d’questa epoca. Els franciscans ho defensaven pero els dominics negaven el culte a la immaculada.

Si aquest debat teologic se li afegeix la dificultat de l’artista per representar un concepte explica quehi hagi pocs exemples. Dogma de la immaculada: la verge fou concebuda sense pecat, amb una braçada mística. Ana i joaqiin abraçada mistica conceben a la verge.

La obra ha de representar una immaculada, pero no tenia ni idea. Des del punt de vista de la compsicio la verge es la figura protagonista, pero en realitat el gran protagonista no es la verge sino sant joan baptista que es protegit perla verge, assenyalat per un angel apter i veneit per el nen jesus. I aixo tambe es una incoherencia, pero planteja mes preguntes: shi ha dues versions.

La segona te inverncio del taller. Decideix fer una segona versió,pero no es sap perque hi ha dues versions. Tampoc son identiques les dues versions, per exemple la de londres els personartges augmenten la seva escala, disminueix la sensacio...