rene descartes


ÍNDEX


1. Introducció

1.1 Racionalisme

1.2 René Descartes

1.3 La raó, un criteri de veritat

2. El dubte metòdic

2.1 Classes d'idees

2.2 Les regles del mètode

3. Penso, per tant, existeixo

4. La idea de substància

5. L'ésser humà

6. Meditacions metafísiques

7. Cartesianisme

1. LA IMPORTÀNCIA DE LA RAÓ

1.1 RACIONALISME

El pensamentracionalista del segle XVII és el resultat d'un moment de crisi que afecta quasi tots els aspectes de la vida humana. Coincideix amb l'època del Barroc, que fa de frontera entre dues èpoques esplendoroses, el Renaixement i la Il·lustració.
Aquesta refundació de la filosofia es pot relacionar amb la revolució científica que s'estava vivint al mateix segle, que destruïa completament la concepcióaristotèlica de l'univers i que va elaborar la ciència moderna de la naturalesa. Aquesta nova ciència pressuposà uns principis sobre l'ésser, el moviment i la casualitat que eren incompatibles amb l'aristotelisme i que requerien una nova filosofia.
Els filòsofs van adoptar una doble direcció: racionalisme i empirisme.
El racionalisme és el sistema filosòfic que considera la raó com a mitjà suficientper arribar a la veritat en el coneixement. Les seves principals característiques són:
Una gran confiança en la capacitat humana de conèixer la realitat.
L'alliberació de la raó dels dictats de la fe.
La valoració de les matemàtiques com a model del coneixement
El rebuig dels sentits com a òrgans de coneixement
L'afirmació de l'existència de les idees innates.
Lèmfasi en la idea sesubstància
La consideració de la consciència subjectiva com a principi del pensament de la realitat.
Des d'un punt de vista negatiu, la idea de racionalisme, signica que la raó no està limitada per cap factor extern (la fe religiosa, la tradició, l'autoritat política ,etc) que condicioni la seva capacitats; per tant, és autosuficient. Des d'un punt de vista positiu, significa que la raó, autònomament,pot arribar a conèixer tot allò que està al seu abast.
En el racionalisme, les preguntes filosòfiques ja no són què és l'ésser?, quina és la seva essència? sinó com és possible el coneixement de l'ésser?, com és el jo o consciència que fa possible el coneixement de l'ésser? Descartes és qui inicia aquest nou camí; creu que cal replantejar tots els fonaments del coneixement, i el primer pasconsisteix necessàriament a reflexionar sobre la manera en què podem arribar a saber-ho.

1.2 RENÉ DESCARTES

René Descartes, considerat el més important dels filòsofs francesos de tots els temps, va néixer el 1596 a La Haia i va morir a Estocolm el 1650. El seu pare, conseller del rei al Parlament de Bretanya, pertanyia a la petita burgesia i és per això que ell va tenir una educaciódistingida amb els jesuïtes de La Flèche, una de les millors escoles d'Europa de l'època. Allà va rebre una sòlida formació clàssica i humanística i conegué alguns dels recents descobriments científics. Va ser un xicot amb una salut feble, però tot i això, va llicenciar-se en dret civil i catòlic. Aviat es va adonar, però, que tot el que havia après durant aquells anys no li servia de res i es va dedicara la física matemàtica, en la qual esperava trobar la veritat. S'allistà a l'exèrcit protestant del príncep Maurici de Nassau, a les ordres del qual va participar en la guerra dels Trenta Anys lluitant contra les tropes espanyoles. Aquesta època de la seva vida representa un punt clau en la seva carrera filosòfica, ja que precisament, va ser en un permís militar quan va idear el seu projectefilosòfic. L'amistat amb el metge holandès Isaac Beeckman li va servir d'incentiu per a les seves investigacions matemàtiques i físiques.
Quan abandonà la carrera de les armes, es va dedicar a viatjar per diversos països d'Europa. Entre el 1619 i el 1628 va estar treballant en física matemàtica i es preparà filosòficament. Després de passar una temporada a París, s'instal·là a Holanda, país...