RESENYA HISTORIA

RESUM
Els protagonistes d’aquest llibre són dos joves catalanistes catòlics, en Ramon Sugranyes de Franch i en Carles Eugeni Mascarenyes, que en no voler-se implicar en la Guerra Civil Espanyola per cap dels dos bàndols i per por a esdevenir unes víctimes més en mans dels revolucionaris que comandaven Catalunya durant aquells mesos, es veuen obligats a l’exili en diferents països europeus. Ies que aquests dos amics tenien una posició crítica amb tothom en el que respecta a l’àmbit de la Guerra Civil: crítics amb els franquistes perquè, tot i catòlics, feixistes, anticatalans espanyolistes i manipuladors del missatge de l’Esglèsia. Amb els revolucionaris anarquistes dominants a Catalunya per la seva follia anticlerical i per uniformitzadors castellanistes. Amb ERC i la resta decatalanistes republicans per col·laborar o no actuar contra els revolucionaris mentre que la dreta, liderada per la Lliga, per decantar-se immediatament pels militars rebels. Una posició crítica amb tots i amb tothom titllada d’inviable per gran part de la intel·lectualitat europea de dretes i esquerres d’aquells moments.
L’esclat de la Guerra Civil espanyola al 1936 va agafar a Sugranyes iMascarenyes en un moment de plena activitat en diversos àmbits que quedaria tallat en sec per l’aixecament dels militars i la posterior revolució social en què aquest desembocaria immediatament a Catalunya. Tant Mascarenyes com Sugranyes, van proposar al llarg de tot el període de 1936-1939 possibles solucions per a organitzar una Catalunya molt confrontada.
En aquest context, l’exili d’en Mascarenyesprimer i d’en Sugranyes després, produïts ambdós durant l’agost de 1936, va ser possible gràcies als seus contactes, que els ajudarien en tot moment i van tenir un pes determinant en la sort dels dos amics durant la guerra, principalment Joan Estelrich i Artigues, mà dreta de Francesc Cambó i més endavant Alfredo Mendizábal. Les cartes intercanviades durant l’exili entre ambdós i també amb diferentspersonalitats de l’exili català, es centraven en la discussió sobre quina era la millor posició política que havien d’adoptar els catalanistes conservadors i catòlics propers a la Lliga que havien aconseguit sortir de Catalunya en els primers mesos de la guerra.
Les preocupacions de Sugranyes també es centraven en que tot i haver fet ja el servei militar, els dos bàndols l’havien mobilitzat peranar a combatre al front. Fet que el situava en posició de doble desertor i fugitiu.
Durant el 1937, amb Sugranyes a Suïssa i Mascaranyes a París, Les posicions entre els dos amics es van anar separant, apropant i tensionant mentre que les discussions entre Sugranyes i Estelrich es dirigien cap a un desacord final que els havia de separar definitivament, ja que aquest es va posar de part delsfranquistes.
Per a Sugranyes era igual de perjudicial per a Catalunya “l’anarquia esquerrana” com la previsible dictadura feixista castellana. Per tant, no hi havia excusa per a donar suport a un dels dos bàndols en lluita. El que s’havia de fer era treballar per Catalunya des d’una posició no bel·ligerant o, en tot cas, construint-ne una tercera. Sugranyes desitjava una impossible Catalunyacatalanista i cristiana nascuda d’una revolta de la pròpia societat catalana que mai s’arribaria a produir.
Mascarenyes, en canvi, estava absolutament convençut del necessari retorn a Catalunya per a reorganitzar el país després del desastre. És a dir, tancar qualsevol porta a mantenir-se al marge de la guerra, com defensava Sugranyes, per a començar a construir un discurs en què caldria argumentar lesvies a partir de les quals tornar al país per a complir una tasca directora. Era precisament des d’aquest punt de vista que Mascarenyes donarà el tret de sortida als seus moviments polítics i a la seva crítica envers la Lliga. Mentre que Sugranyes pensava sempre en provocar una revolta interna a Catalunya a través de la col·labobració de la Lliga i els militars liderats per Franco; Mascarenyes...