Resumen discurso del metodo

Discurs del mètode, apartat I.
En el primer capítol del discurs del mètode, Descartes ens inicia en el discurs. Per començar, ens diu que el bon sentit és “el millor repartit en aquest món”, i que això fa poc creïble que tothom s’enganyi, i que demostra que la raó és la facultat per distingir el que es cert del que és incert, però que no basta amb tenir-lo, si no que ho tenim que fer bé.Continua explicant-nos que no li sap greu haver anat per certs camins, ja que li han permès crear un mètode per elevar el seu coneixement tot el possible em el seu ingeni i la seva curta vida i ajudar-lo a trobar la veritat, encara que sap que el seu mètode podria estar equivocat. D’aquesta manera, ens vol presentar el mètode que ell ha seguit, sense pretendre influir en els demés. Continuaexplicant que ell es va formar en les lletres des de petit, però un cop acabats els estudis, no va fer més que adonar-se’n de la seva ignorància, que creixia més i més. Sabia que tots els estudis de lletres elevaven la intel·ligència, l’esperit , però que ja hi havia ocupat massa temps. Li agradaven sobre tot la poesia i les matemàtiques, i veia que en la filosofia, estudiada de sempre per gransgenis, tot era dubtós, i no creia que ell pogués resoldré cap d’aquells problemes. Per tant, una vegada acabat el seu període lectiu, i en tenir suficient edat, va decidir surtir a viatjar pel món, abandonant els estudis de lletres, per veure el comportament dels demés, ja que creia que li seria molt més profitós que quedant-se en un despatx i pensar com fer possibles els problemes que se li podienplantejar, encara que així no va obtenir mai res absolut i cert. Però a canvi, va aprendre a no confiar en el que l’exemple i l a experiència li deien, lliurant-se així de molts errors, fins que un dia va decidir a estudiar-se a si mateix.

Discurs del metode, apartat II
Ens comença posant en escena, i de seguida ens comenta els seus pensaments, que ens diuen que són millor les coses fetesper un sol home que les coses fetes per molts a la vegada, i això és així, per que les coses fetes per un sol home segueixen un mateix camí, mentre que les fetes per diferents mans, segueixen molts camins alhora. Per exemplificar-ho, ens comenta el cas d’Esparta, ciutat que va ser poderosa sobretot per un seguit de lleis que va fer un sol home, o de les ciutats, ja que les millor organitzades imés boniques eren les que va fer un sol arquitecte, i les que van ser fetes per diferents arquitectes o reconstruïdes sobre si mateixes, eren més caòtiques. Amb aquestes reflexions, va arribar a la conclusió de que encaminaria millor la seva vida si destruïa tots els coneixements fins ara obtinguts, i els substituïa per nous coneixements que fossin certs de debò o els tornava a posar quan estiguésconvençut que fossin certs. Seguidament, ens explica que el món podria estar, quasi en la totalitat, compost per dos tipus de genis: els que es creuen més hàbils del que són, i no s’esperen a contrastar els seus coneixements, es desvien del camí, i els que són modestos i creuen que no poden jutjar als seus mestres, continuen amb el camí d’aquests en comptes de buscar un ells mateixos.
Després,ens diu que, havent estudiat de jove lògica, àlgebra i geometria, basaria en elles uns models per a determinar veritats absolutes, traient el pitjor d’elles i quedant-se amb el millor. També va determinar que seria més exacte quantes menys lleis tingués aquests mètode, que va ser:
1, no admetre cap cosa com verdadera que no sàpigues dins de la seva raó que és, evitant així la precipitació.2,dividir cada dificultat trobada en quantes parts pogués, per trobar millor les solucions.
3,conèixer primer els objectes simples per, més tard, passar als més complicats.
4, fer una comprovació exhaustiva de tot, per tal e veure si hi ha algun error.
Així, va començar a estudiar matemàtiques, ja que eren els únics que havien trobat algunes demostracions, i a demés, per entrenar-se, per...